9 de febr. 2016

LA RESSENYA: QWERTY DE SAÏM

SAÏM
QWERTY
Any: 2015
Discogràfica: Autoeditat

Com totes les coses importants en aquesta vida, hom pot entomar la presentació enllaunada de SAÏM, l’autoeditat QWERTY, de dues maneres diferents: o bé des de la perspectiva de Mallorca, o bé des de la perspectiva de fora-Mallorca.

Des del punt de vista mallorquí, la irrupció del trio dins el panorama balear suposa una passa endavant per a Joan Roig. El felanitxer, ex-cervell de Shenobi (un dels secrets més ben guardats del sud-est de l’illa) i militant en altres formacions de rock enèrgic / punk melòdic amb regust a Dischord com són Manfel o Gitane, ofereix un gir cap al punk, fugint de l’angulositat de projectes anteriors. Justament per això, Saïm és un altre signe de la bona salut de la qual gaudeix l’escena de guitarres vitaminades insular, amb grups com els ja citats, i on comparteixen espai amb d'altres formacions com Jorra i Gomorra, Pujà Fasuà (d’on, per cert, Saïm n’ha extret els dos músics que completen la formació, Jorra Santiago i Daniel Gómez), Castanet, Da Souza o Roig!


Des del punt de vista de fora-Mallorca, QWERTY és una molt bona oportunitat per endinsar-se en aquest univers i entendre què està passant actualment al Pla i Llevant mallorquí. QWERTY són 5 cançons amb regust de Jawbox, de Jets to Brazil, de Bluetip/Retisonic, de Mega City Four, de Seaweed i del Disc de l’avioneta d’Aina (una constant de Joan Roig des dels esmentats Shenobi). Això és, per damunt de tot, guitarra, baix, bateria i veu en una producció sòbria i directa. Una fórmula, la de l’underground de portassa, de la qual en Joan n’és ja un veterà i que, tot i així, s’esforça per millorar amb els anys, llimant-ne les arestes i fent que la proposta agafi camins menys pedregosos. Les cançons, emperò, no estan exemptes de cruesa: com hem dit, la producció ajuda a que l’èpica brilli per la seva absència (i encara sort!), però també hi ajuden les lletres; cinc himnes sobre les oportunitats perdudes amb un mateix i amb els que ens envolten, sobre el temps i sobre l’angoixa que suposa sentir com aquest passa. Cinc himnes que ens sacsegen i ens posen en la pell de tres músics experimentats que, després d’una bona grapada d’anys, lluiten, de la manera més frontal que saben, per desfer-se de la sensació que, si les coses funcionassin com tocàs, com a mínim se’ls reconeixeria de manera més àmplia la seva trajectòria com a creadors de quelcom sincer i sense artificis.

Fotografia de portada: Saïm
Text: Tomeu Mulet
Correcció: Pablo Gerschuni