4 de gen. 2016

LLEGIR I ESCRIURE: APOCALIPSI UUUUUUUAAAAAAA (de JAUME C. PONS ALORDA)

Apocalipsi uuuuuuuaaaaaaa
Jaume C. Pons Alorda
Any: 2015
Editorial: Comanegra / Alpha Decay
El primer que em ve al cap quan em cau a les mans Apocalipsi Uuuuuuuaaaaaaa, publicada originalment per Comanegra i recentment traduïda al castellà per Alpha Decay, són els diaris de rodatge de Werner Herzog. No em pregunteu per què. Potser per l’excentricitat megalòmana d’ambdós cineastes. I la meva intuïció no falla: només em cal llegir vint pàgines del writing of que ha escrit el genial Jaume C. Pons Alorda ( Caimari, 1983) perquè els troncs de Fitzcarraldo comencin a ressonar-me al cap. No falta ni un Klaus Kinski, només que en aquesta ocasió es diu Jordi Pau i pretén “follar-se l'hostessa als lavabos per quinze euros”. Aparentment pagant ella. Imagineu-vos.

El diari arrenca amb una trobada a Barcelona entre Albert Serra i l’escriptor i traductor Jaume C. Pons Alorda en què el cineasta li proposa escriure un writing of, un diari de rodatge de la pel·lícula que és a punt de començar: Història de la Meva Mort, un mashup difícil de descriure entre els darrers dies de Giacomo Casanova i la història del Comte Dràcula, ambientada a Romania i amb el rerefons del declivi del racionalisme i l’adveniment del romanticisme.

Com és habitual en Serra, el pla és que no hi ha pla. El guió és una pura formalitat que el director banyolí estripa per posar la seva particular creativitat al servei de la improvisació. Una improvisació que transcendeix la filmació en sí i que es converteix en la tònica que impera durant els disset dies que l’equip passa a Vinscri, l’emplaçament en què Kubrick va rodar algunes escenes de batalla per la seva pel·lícula mai acabada, Napoleon. A en Jaume, a qui coneixem ansiós, seduït per la idea de formar part de la troupe de Serra, d’observar la feina d’una figura admirada, només li cal veure’s envoltat pels seus esperpèntics companys de viatge per constatar que allà no hi pot regnar altra cosa que el caos absolut.

I a partir d’aquí el deliri. Un deliri que Pons Alorda aconsegueix transmetre amb una prosa incisiva, de frase curta i adjectivació punyent. No només explicar el desori sinó fer-lo arribar al lector. Canvis de càmeres, les desbarrades d’en Jordi Pau, despotisme il·lustrat de Serra, canvis d’horari, canvis a la planificació. Baralles i exabruptes fins a l’extenuació.

La mirada atenta d’en Jaume, la seva capacitat de fer focus, aconsegueixen mantenir un ritme trepidant que enganxa de l’inici al final. No és un observador neutre: jutja i valora, opina sense embuts i s’emprenya: "Estic ple de fred, antisocial i no he volgut menjar aquella merda d’avui, la de sempre (...) comparteixo la indignació del puta mètode Andergraun Films S.L i la porca mare que els va parir. Tot tan ben organitzat que havia de ser... això és un puta desastre constant, una broma absurda i pesada, una presa de pèl, una merda, un descontrol, un caos i una catàstrofe permanentment desorganitzada."

L’emprenyada d’en Jaume és el punt àlgid d’Apocalipsi Uuuuuuuaaaaaaa. La constatació que ens trobem davant una narració honesta i personal. Valenta i sense filtres ni complaences. No us la perdeu, feu el favor. És pur oxigen amb flaire d’embotit romanès.

Fotografia de portada: Maria Mestre 
Text: Míriam Cano 
Correcció: Rosa Molinero Trias