21 de gen. 2016

ENTREVISTA A SERGI ALEJANDRE (DEAD MOON RECORDS)



Dead Moon Records celebrarà el seu segon aniversari aquest cap de setmana amb tres dies de concerts que aplegaran part de l'underground més excitant i desconegut de la Barcelona actual.

Serà entre dijous 21 i dissabte 23 de gener a la Sala Almo2bar. La programació alterna reclams com Mujeres, Univers, Ferran Palau i Síctor Valdaña & The Check This Outs amb propostes menys conegudes com el drone obscur i opressiu de Noir Noir, la revisió saturada i mística de la Ruta Destroy d'Assassani, la lírica industrial de Coàgul, les ambientacions agradables de Combray i la new wave de Paralelo i Acción Diplomática.

Les ombres planegen sobre la major part del cartell, però també hi ha lloc pel pop twee, simpàtic i desenfadat de Yumi Yumi Hip Hop. Alhora, hi ha espai tant pels debuts de Todesfuge i Melange com pel retorn d'Über, llegendes del punk local.

L'abonament pels tres dies costa només 13 euros i es pot comprar aquí. L'entrada per un sol dia costarà 5 euros i es podrà adquirir únicament a la taquilla.

Entrevistem Sergi Alejandre (responsable de la botiga, així com també integrant de Wind Atlas i dels segells Boston Pizza i Cønjuntø Vacíø) per conèixer millor els inicis de la botiga, la seva evolució, els seus gustos, l'atracció d'allò obscur, la compatibilitat del DIY amb els patrocinis puntuals i, com no, per saber els seus plans de futur i les seves apostes pel festival d'aquest cap de setmana.

La música independent (o, anant més enllà, aquell concepte tan explotat i malentès que és la música indie) es mou o s'hauria de moure per individus passionals que realitzen sacrificis pel seu amor desmesurat per la música i allò que se'n desprèn (siguin amistats, col·leccions de vinils, alcoholisme camuflat o tardes perdudes a la barra d'un bar parlant d'escandinaus que foten crits i ho graven en casset).

Tot i això, és molt diferent el cas dels qui sacrifiquen el seu poc temps lliure mantenint un blog cultural i el dels qui arrisquen els seus diners per obrir una botiga de discos sent ja conscients del risc suïcida que això comporta.

En els últims anys, hem vist baixar la persiana de la icònica Cd.Drome però alhora hem vist néixer diversos comerços. El més notable ha sigut l'increment de botigues de vinils enfocades a l'electrònica, amb Discos Paradiso al capdavant però també amb Losttracks, Subwax i la molt recent NUT Records. Altres casos serien el d'Ultra-Local Records, incansables reivindicadors del talent nostrat, i el de Luchador Records, desapareguda botiga de vinils que comptava amb un utòpic espai per concert.

Disseny: Pol Rodellar

La malaurada fi de Luchador Records i la proximitat i amistat entre el cercle d'aquesta botiga i el de Dead Moon Records (nascuda un any després) ens és el precedent ideal per introduir l'entrevista:

Dead Moon va néixer en plena crisi econòmica i després que una botiga molt propera i afí, Luchador Records, baixés la seva persiana. Què us va portar a obrir la botiga en unes condicions aparentment tan adverses? 
Doncs no pensar massa en el negoci. En aquell moment vaig creure que podia incrementar els ingressos de Luchador Records millorant una sèrie d'aspectes, el principal dels quals és el cost del lloguer de l'espai, que en el nostre cas és molt inferior.

Pensava que per sobreviure una sola persona tampoc calia vendre tants discos i que, analitzant el cas previ de Luchador, me'n podria sortir.

Partint del cas de Luchador Records, quins altres aspectes vau observar per millorar i, d'altra banda, quins en vau aprofitar?
Des del principi vam pensar que era clau poder vendre per Internet, tot i que nosaltres vam llançar un web en fase de proves que ja no està en actiu perquè va caducar-ne el domini i ja no tinc contacte amb el dissenyador.

Una de les coses que hem recollit del plantejament de Luchador és el seu enfocament especialitzat. Hi ha qui pensa que reduint el ventall de propostes costarà arribar al públic, però precisament lo que més venc és allò més estrany i concret. Qui busqui l'últim disco de Beach House segurament anirà directament al carrer Tallers.

Una de les altres estratègies que seguiu per incentivar la venda de discos són les tardes amb sessions de DJ acompanyades de cervesa gratis. En aquest sentit, quins altres processos seguiu conscientment per incrementar les vendes i promocionar la botiga? 
La veritat és que no tenim res gaire marcat. Intentem anar una mica allà on podem i, com dius, muntem tardes amb sessions (l'espai no ens permet fer concerts com feien a Luchador).

A part, una mica de promoció a les xarxes socials com fa tothom, però no envio cap newsletter ni res per l'estil.

Com ha evolucionat la botiga des dels seus inicis?
En línies generals s'ha mantingut i qualsevol variació ha sigut inconscient. Seguim sent una botiga amb especial interès pels segells petits i la música marginal, per dir-ho d'alguna manera: punk, hardcore, gèneres derivats i electrònica experimental. Tot i això, no pretenem cenyir-nos a uns estils concrets.

Sí que et diria que últimament venem més cassets. Tenen un públic bastant fidel que ens permet arriscar-nos més.

En els inicis, el segell Boston Pizza (que en Sergi integra juntament amb l'Andrea Pérez, en Raul Pérez i en Pablo Vazquez) s'associava a l'emo, el hardcore i el punk, però últimament s'observa una notable conversió cap a sons més pròxims a l'experimentació i la música industrial. Això també queda reflectit en el vostre festival Cønjuntø Vacíø i el segell de cassets vinculat al festival. Un altre cas exemplificador és el de Wind Atlas, que va començar com un duo de cançons boniques tocades en acústic i ara és una banda amb un marcat caràcter obscur i esotèric. 

Aquesta evolució ha coincidit amb un relatiu revival dels sons industrials, l'EBM, el post-punk, l'electropop, etc. Va ser un canvi conscient? 
No va ser una decisió conscient. Boston Pizza va néixer com un segell per editar grups d'amics i en el fons segueix sent el mateix, tot i que és cert que estilísticament hem anat variant.

No diria que han canviat els nostres gustos perquè fa anys ja escoltàvem estils similars al que traiem ara. Es tracta més d'una qüestió de context: de la gent, els cercles i els grups amb qui vas connectant amb el temps. El primer Cønjuntø Vacíø (2012) va coincidir amb una nova onada de grups (Wind Atlas, ·Y·, Belgrado, Sect) amb la qual compartíem enfocament. En gran part es tractava de gent que ens coneixíem des de feia molt però que no havíem coincidit fent una música similar en un mateix moment.



La foto de portada del Facebook de Dead Moon Records especifica: "Obscure Records & Tapes". Per què t'atrau l'obscuritat? Parlant d'art "obscur", quins són els primers referents que et van cridar o els referents de capçalera que recordes? 
En anglès la paraula "obscure" no té la connotació fosca que entenem aquí sinó que es refereix a quelcom ambigu, difícil de definir o trobar, desconegut. Podríem dir que és una declaració d'intencions de la botiga.

No em considero una persona fosca, però suposo que allò fosc m'ha atret sempre d'alguna manera. Sempre he sentit certa fascinació cap a coses inaccessibles, inestables, perilloses i marginals. Sempre he preferit els Misfits als Ramones.

Quan tenia 14 anys i pensava que no hi havia res més enllà de Green Day, recordo llegir un llibre on es parlava d'altres grups similars i citava a Monsula, un grup també proper a l'escena de la Gilman Street Project de principis dels 90. Deien que eren un grup similar a Green Day, però més fosc. Allò em va atreure molt. Suposo que no tant pel fet de ser música fosca (llavors encara no entenia del tot aquests matisos) sinó perquè ho relacionava amb quelcom desconegut i inaccessible. Fins que no va arribar Internet no vaig poder trobar cap disc seu i de fet estic molt content perquè l'altre dia em va entrar el seu LP a la botiga de segona mà i me'l vaig quedar. He tardat 20 anys a tenir aquest disc.

Quins són els vostres segells de referència?

Amb Boston Pizza mai hem pensat en aquest aspecte.

En el cas de Cønjuntø Vacíø sí que hi ha una sèrie de segells amb els que ens sentim pròxims, gent que treu cassets com Chondritic Sound, Nostilevo, Posh Isolation o Anòmia. Tots editem cintes en tirades limitades que surten de cop i les nostres referències comparteixen una estètica homogènia. Tot i això tampoc tenim cap referent concret. Portem mil anys fent coses i editant música i al final ens movem més per intuïció que no seguint models.

En aquest sentit, quines cintes de l'any passat us agradaria haver editat?
Varg, Star Alliance 6xCS (Posh Isolation, 2015)
Tears, 33 CS (Posh Isolation, 2015)
Internazionale, Elegy For The Victors CS (Posh Isolation, 2015)
Knækkede Stemmer, Med Tyste Stemmer & Lukkede Øjne CS (Janushoved, 2015)
Lace & Collar, Adonis CS (Janushoved, 2015)
False Moniker, Vast Oceanic Distance CS (Strange Rules, 2015)
Dogestapo, Spieizeugkiste CS (Fallow Field, 2015)
Liberty Uganda, For New Africa (Janushoved, 2015)
Prurient, Cocaine Daughter (Hospital Productions, 2015)
Gene Pick, False Restrictive Aspect (Anòmia, 2015)
Venerence, The God Of Man Is Himself CS (Total Black, 2015)
D.Å.R.F.D.H.S., Till Minne Av CS (Total Black, 2015)
Allegory Chapel Ltd., Gnosis: Themes For Rituals Sacred & Profane CS (Nostilevo, 2015)
Oil Thief, Obsolescence & Monality CS (Chondritic Sound, 2015)
Varg, Under The Roman Lash CS (Ascetic House, 2015)
Covered In Sand, Live At The Complex (Ascetic House, 2015)
Acción Diplomática, M CS (Røam, 2015)
RVH / Fingering Eve (Angoisse, 2015)
False Moniker / Cremation Lily - A River Returning To Sea (Strange Rules, 2015)

Amb Cønjuntø Vacíø m'agradaria editar coses, per exemple, de Pedestrian Deposit, Jana Winderen, Exoteric Continent, Body Of Light, Drew McDowall, Venerence, Avellan Cross o D.Å.R.F.D.H.S..

I pel que fa a la botiga, quines són les teves preferides d'arreu?

Quan vaig ser a Nova York em va agradar molt Heaven Street, la botiga d'en Sean Ragon de Cult Of Youth. Crec que compartim força similituds, tot i que ells es centren únicament en les músiques més extremes i nosaltres també ens obrim a l'indie-rock, ja que una botiga com Heaven Street aquí no duraria ni un mes.

Dead Moon s'associa a una actitud DIY força purista i molts integrants del vostre cercle i del context d'algunes de les bandes dels vostres segells defensen una posició molt punk pel que fa a la independència de marques a favor del "veritable underground". Tot i això, puntualment col·laboreu amb marques d'alcohol (Moritz i Jägermeister) i també teniu una sinèrgia amb Noisey, mitjà associat a Vice que també rep força crítiques des d'alguns sectors punk.

 


Fins a quin punt creieu que poden cedir els ideals utòpics a l'hora d'afrontar la realitat econòmica? Creieu que el fet d'haver de fer front a la realitat econòmica del segell i la botiga us ha fet més tolerants?
Bé, primer de tot aclarir que no considero que siguin ideals utòpics. Cadascú pot creure el que vulgui i viure segons les seves idees, faltaria més. La integritat és una cosa personal de cadascú i nosaltres mai hem estat persones tancades. Sempre hem tolerat totes les sensibilitats i maneres de fer.

A mi no em fa res tenir un logo de Jägermeister a la nevera de la botiga tenint en compte que m'han pagat un equip de so que d'altra banda no podria haver comprat. A més, juga a favor que aquest patrocini ve de part d'un amic (Arnau Sabaté, responsable de música de Jägermeister). Suposo que en aquests casos has de valorar el preu que has de pagar i vaig considerar que em valia la pena. Això no vol dir que ho faci sempre ni acceptat qualsevol condició.

No crec que alteri la nostra visió de la botiga: a favor de l'autoedició, de l'honestedat i de fer les coses amb carinyo i entre amics, deixant-se de tonteries que semblin que t'hagin de portar a guanyar pasta o fama.

Tampoc ens hem trobat amb ningú que ens hagi fet cap comentari al respecte, ni molt menys.



Heu notat l'increment de la venda de vinils de la que parlen els mitjans?
No puc comparar-ho amb fa cinc anys perquè només en fa dos que vam obrir, però la veritat és que no hi ha cap increment notable. Sembla que molt a poc a poc comença a anar millor, però la realitat és que no es venen vinils i que, si la cosa segueix així, hauré de tancar la botiga.

Teniu més sort amb els segells?
Sí, els segells sí que són rendibles. A més, des que hem obert la botiga venem moltes més referències pròpies.

Quins són els vostres plans de cara a aquest 2016?
Començar a planificar el pròxim Cønjuntø Vacíø, tot i que abans del festival també organitzarem uns quants concerts (Sangre de Muérdago, Lust For Youth i altres que encara hem de tancar).

Amb Boston Pizza estem una mica parats, però enguany celebrem els nostres cinc anys i alguna cosa segur que farem, tot i que encara no et puc dir què.

Pel que fa a la botiga, crec que seria clau potenciar-la entre la gent que ve de fora, ja que molts cops tinc la impressió que els turistes l'aprecien més que el públic local.

Finalment, quines són les teves apostes personals pel festival d'aquest cap de setmana?
Tinc moltes ganes de veure el debut d'Assassani, que a més tancarà el festival. També Paralelo, que fa un any i mig que no toca. Crec que impactarà bastant. L'Andrea també debutarà amb Todesfuge i, d'altra banda, el retorn d'Über és un dels concerts pels que es recordarà aquest aniversari.

M'interessa molt que la gent vegi coses a les que no està acostumada i que hi descobreixi artistes. He intentat que el festival sigui un mirall de l'enfocament concret alhora que eclèctic de la botiga .

Text: Pau Cristòful 
Fotografies: Arxiu
Correcció: Pablo Gerschuni