20 de gen. 2016

ENTREVISTA A CRUSHED BEAKS (per ARTUR ESTRADA)


El quart disco del meu grup ha sigut escollit el millor de l'any per aquesta publicació tant per la redacció com pels seus lectors. Tongo, o no. Per aquest motiu, em prenc un cafè i, eufòric, m'apodero de la revista i faig el que vull amb les seves pàgines. Només pel meu propi interès i gaudi. I per que vull que es venguin entrades dels Crushed Beaks, d'acord, òstia! Dissabte 23 a l'Helio, 21:30, bla bla. Gràcies a la Núria per la traducció i al Jordi per la diligència.


Scatter és el meu disc favorit del 2015, quin és el teu?
Moltíssimes gràcies per dir-ho, n'estem molt orgullosos. El meu disc preferit del 2015 probablement sigui 'Dying' dels Spectres. És un àlbum estrany, sorollós, i de bellesa catàrtica. No han fet cap mena d'intent per complaure el públic, i per això és tan millor. També m'ha encantat 'Urth' de Kargoule, i 'Golem' de Wand.

Per alguna raó, una de les coses que ens encanta de la teva banda és una estranya connexió amb el pop estimulant de la banda britànica Mega City Four. Coneixes la seva música?
El nom em sona tot i que mai he sentit la seva música, però hi ha alguna cosa que mola de ser comparat amb grups que mai he escoltat. Tot i així m'interessen moltes altres bandes britàniques de la mateixa època i zona. Tota l'escena de la vall del Tàmesi de principis dels 90 m'influencia molt.



Crec que en una cançó cal que hi hagi sensació de perill, fins i tot misteri de vegades. Vau anar a Roma a gravar Scatter a l’estudi propietat del Fabio Frizzi, qui va fer les bandes sonores de Lucio Fulci, “el padrí del gore”. Acabo de veure Lo squartatore di New York i em pregunto de quina manera aquestes pel•lícules han influenciat el vostre art.
M'encanta la manera com totes aquelles pel•lícules italianes de culte i de por segueixen una espècie de lògica rara i onírica amb una estranya intensitat visual. Sempre n'hem parlat molt d'aquestes pel•lícules, i crec que la influència visual es pot trobar en els nostres videoclips. A nivell musical no n'estic segur de fins a quin punt ens influencien, més enllà d'un cert nivell d'intensitat i aquest aspecte més general de confusió total que sempre sembla ser-hi present. La connexió amb Fabio Frizzi va ser una casualitat total, i estarem eternament agraïts de que ens deixes envair el seu estudi durant una setmana, no ens haguéssim pogut permetre fer-ho de cap altra manera - al final, l'únic que vam haver de pagar van ser els vols i un carregament de deliciosa pizza romana.

“Barcelona” sona bé. És una combinació de tres paraules que volen dir coses precioses: “cel” és la paraula catalana per “sky” i “ona” vol dir “wave”. Ja saps què vol dir “bar”. Què en saps de nosaltres a banda de que triguem una mica en contestar els emails?
Barcelona és una ciutat preciosa. Només hi he estat una vegada fa uns deu anys i només van ser un o dos dies, però em va encantar. Vaig fer el que probablement és la més estàndard de les rutes turístiques, anant de Gaudí en Gaudí i impregnant-me de sol.

Què és el que t’agrada de viure a Londres?

La magnitud del lloc i la varietat de la gent que hi viu la fan ser com és -- hi veus quelcom inesperat cada dia. Però actualment està canviant molt, els lloguers són astronòmics i continuen pujant, cosa q vol dir que molts dels llocs més interessants estan tancant, sembla que dels llocs petits en tanqui un cada setmana. Està clar que et manté expectant, però no sempre en el bon sentit. Vaig créixer al camp i a vegades trobo a faltar l'espai i la calma, o sigui que sovint em pregunto què continuo fent aquí.

Al tombant de segle se'ns va dir que tots podríem ser dissenyadors gràfics, arquitectes, científics i quasi-artistes. Ara a Espanya hi ha un index de desocupació espectacular, que és molt més que alarmant. Les vostres feines s'assemblen a allò que vau estudiar? Vau arribar a anar a la universitat?
La banda la vam formar a Goldsmiths que es coneguda, sobretot, per a ser una universitat d'art, tot i que jo vaig estudiar Literatura anglesa. Hi havia un ambient molt creatiu, ple d'artistes i músics, de manera que formar un grup ens va semblar d'allò més natural. Abans jo tocava la guitarra en un parell de grups, però les cançons que vaig començar a escriure no quadraven gaire amb cap d'ells, de manera que en vaig formar un altre amb només bateria i guitarra, cosa que per mi va ser el més alliberador de tot. Ens vam desfer de tots els efectes, pedals i la resta, de manera que només teníem bateria, guitarra i veus – o sigui que l'únic que importava eren les cançons. Vam purgar-ho tot i vam tornar a allò més bàsic. Llavors, gradualment, vaig tornar a afegir altres elements quan era necessari, enlloc de tenir-ho tot allà des de bon principi. El Scott es va unir al grup just després que féssim el disc ja que el baix s'havia convertit en una part important de les cançons, en comptes de ser només les notes bàsiques de les gravacions. M'agrada la idea de que sigui una cosa que creix de manera orgànica i que afegeix un nou membre a cada disc. Més enllà del grup tots treballem, els lloguer a Londres son tan alts que no seria factible d'altra manera. Jo sóc redactor, suposo que sí que va de la mà d'haver estudiat anglès.



D'acord, ja ho sé, el rock és divertit però podries si us plau respondre: per què ens agrada fer concerts quan 5 minuts abans de pujar a l'escenari tenim ganes de vomitar i necessitem d'anar al lavabo? Per què ens agrada escriure cançons si sabem que no les gaudirem tant com gaudim les dels altres?
Jo en realitat ja no em poso nerviós abans de tocar, totes les cançons estan absolutament incrustades en la nostra memòria muscular o sigui que ja no ens cal pensar-hi gaire, podem centrar-nos en passar-ho bé i mantenir l'energia. És estrany, el temps sembla passar tan ràpid quan estic tocant en un concert, sembla com si tota la cosa en cinc minuts hagi acabat. Per altra banda, escriure pot ser un procés molt més lent però el gaudeixo igual. A vegades una cançó sencera surt més o menys del tot formada, i a vegades he de treballar cada part un vegada i una altra, gravant-ho tot mentre la faig i treballant què hauria de venir després, fins que sembla que arriba a un so natural. Aleshores em dedico a afegir-hi més capes fins que tinc la sensació que està acabada. Hi ha alguna cosa del procés en si que se'm fa increïblement satisfactòria, i cada vegada és diferent, per tant mai envelleix.

Bola de cristall, el futur: Vaig veure al FB que ja estàveu en marxa, fent demos, què tramen CB?
Actualment estic escrivint i gravant un munt de noves demos per a un nou disc. Fa poc vaig heretar un sinte analògic i he estat jugant molt amb això també. Hi estem molt immersos ara mateix, provant noves cançons junts, com a banda, i mirant què funciona. El Scott s'acaba de traslladar a una espècie de comuna rara en un antic pub, on la gent ha reunit tots el seus equips de so, i han muntat un estudi al soterrani. Quan tornem de Barcelona hi anirem a gravar bateries i alguns overdubs.

VERSIÓ EN ANGLÉS

Scatter is my favorite record of 2015, which is yours?
Thanks very much for saying so, we're really proud of it. My favourite record of 2015 is probably 'Dying' by Spectres. It's a strange, noisy, cathartic beauty of an album. They've made absolutely no attempt to pander to the audience and it's all the better for it. I also loved 'Urth' by Kagoule and 'Golem' by Wand.

For some reason one of the things we love about your band is a strange connection with the british band of exhilarating pop called Mega City Four. Are you familiar with their music?
The name rings a bell but I've never heard their music. There's something cool about being compared to bands I've never heard of though. I'm really into a lot of other British bands from around the same time and area though. The whole early 90s Thames valley scene has been a big influence on me.

I agree there needs to be some sense of danger in songs, even mystery sometimes. You went to record Scatter in Rome at the studio owned by Fabio Frizzi who wrote soundtracks for Lucio Fulci, the "gogfather of gore". I just saw The Ripper of New York and wonder in what way these films influenced your art.
I love how all those cult Italian horror films follow a weird kind of dream logic with a strange visual intensity. We always talked about those films a lot, and I think the visual influence comes across in our videos. Musically, I'm not sure how much they influence us, other than a certain level of intensity and a general theme of total confusion that always seems to be there. The Fabio Frizzi connection happened completely by chance and we are eternally grateful to him for letting us take over his studio for a week, we couldn't have afforded to do it any other way - all we really had to pay for in the end were flights and a whole load of delicious Roman pizza.

"Barcelona" sounds good. Is a conjuction of 3 words that mean beautiful things : "cel" is the catalan for "sky" and "ona" means "wave". You know what "bar" means. What do you know about us besides it takes some time for us to answer to emails?
Barcelona is a beautiful city. I've only been once before for a day or two about 10 years ago but I loved it. I took what is probably the most standard tourist route, going from Gaudi to Gaudi and soaking up the sunshine.

What do you like about living in London?
The sheer scale of the place and the variety of the people that live here make it what it is - you see something unexpected every day. It's changing a lot at the moment though, the rents are astronomical and still going up, which means a lot of the more interesting places are closing down, it seems like another small venue closes down every week. It definitely keeps you guessing, but not always in a good way. I grew up in the countryside and sometimes I miss the space and the quiet so sometimes I wonder what I'm still doing here.

When the century turned, we're told we all could be graphic designers, architects, scientists and quasi-artists. Now in Spain there's a spectacular and more than alarming unemployment rate. Do your jobs look alike what you studied? Did you go to college at all?
The band formed at Goldsmiths, which is best known as an art college, although I studied English literature. It was a really creative atmosphere with loads of artists and musicians around so it felt like a natural thing to do to form a band. I was playing guitar in a few other bands before, but the songs I started writing didn't really fit with any of them, so I formed a new one just with drums and guitar, which for me was the most liberating thing. We got rid of all the effects pedals and other parts and just had drums and guitar and vocals - so the songs were all that mattered. We purged everything and went back to basics. Then I gradually added other elements back in as they were needed, rather than having everything there right from the start. Scott joined just after we made the album because the bass guitar became a full part of the songs, rather than just the root notes on the recordings. I like the idea of it being something that grows organically and adds a new member every album. We all work alongside doing the band, the rent is so high in London it wouldn't be feasible otherwise. I'm a sub-editor, so I guess that goes with studying English.

Ok, I know, rock is fun but can you please answer: why do we like to do shows when 5 minutes before going on stage we feel sick and need to go to the bathroom? Why do we like to write songs when we know we're not going to enjoy them as much as we enjoy the others'?
I don't really get nervous before playing anymore, all the songs are completely ingrained in our muscle memory now so we don't have to think about it too much any more, we can just enjoy it and keep up the energy. It's weird, time seems to go so quickly when I'm playing a show, it seems like the whole thing is finished in about five minutes. On the other hand, writing can be a much slower process but I enjoy it just as much. Sometimes a whole song just comes out more or less fully formed and sometimes I have to go through each part over and over, recording everything as I go and working out what is supposed to come next until it feels like it's come to a natural sounding end. Then I just add more layers until it feels finished. There's something incredibly satisfying about the process itself for me, and it's different every time so it never gets old.

Crystal Ball, the future: I saw in FB you were jamming making demos, what are CB up to?
I'm currently writing and recording a whole load of new demos for a new album. I recently inherited an analogue synth so I've been messing about with that too. We're pretty deep into it at the moment, trying out new songs together as a band and seeing what works. Scott has just moved into some sort of weird commune in an old pub and they've put all their equipment together and set up a studio in the basement. We're going to record some drums and some overdubs down there when we get home from Barcelona.



Fotografia de portada: Arxiu 
Text: Artur Estrada
Traducció: Núria Curran