22 de gen. 2016

BOWIEGRAFIES (per PERE AGRAMUNT)



L'any ha començat rabiüt. També pel que fa a les necrològiques del rocanrol. Continuen les retallades a l'Olimp d'allò que s'anomena “música popular”, el planeta terra és blau i nosaltres aquí, com uns babaus, que deia aquell.

D'entrada, diverses qüestions a considerar: les nombroses mostres de condol emeses a les xarxes socials per la mort d'en Lemmy eren previsibles; l'allau de comentaris, notícies relacionades, homenatges i desconsols per la mort d'en Bowie potser també ho eren però van agafar per sorpresa fins i tot als analistes pop més conspicus; la mort d'un membre notori dels Eagles, Glenn Frey, va calmar les aigües de l'homenatgisme extrem... Mentrestant, la desaparició del bateria de Mott the Hoople, Dale Griffin, ha passat desapercebuda per gairebé tothom, així com la d'en Kevin Junior, dels Chamber Strings. Qui dius que què?



La sismografia emocional, doncs, ha ondulat segons la lògica de la notorietat, sobrepassada, això sí, per la icònica i multiforme figura de David Bowie. Cert elitisme no ha desaprofitat l'ocasió per deplorar el milió de laments vessats a les xarxes, excessius i mancats de veritable sinceritat, segons ells. Però, us podeu imaginar què hagués passat al cony de Facebook el 8 de desembre de 1980, el dia que van assassinar en John Lennon? O quants Ifeelgoods haguéssim escoltat el dia de Nadal de 2006, quan James Brown va traspassar i les xarxes socials eren encara un cadellet de pit bull en plena criança?

Tots nosaltres estem generant continguts en aquests espais comunicatius, per a molts o per a uns pocs, tant se val, som la base sobre la qual se sustenta la idea i el fil del negoci publicitari d'aquestes empreses. El dia que va morir en Bowie, amb la consegüent multiplicació de l'activitat xarxaire a mig planeta, segurament es van destapar unes quantes ampolles de xampany californià. Vosaltres em direu si això darrer que he escrit està més a prop de la obvietat o de l'exageració. El que és del tot segur és que una persona de Palau­solità i Plegamans piularà a Twitter la mort de la música contemporània abans que el portal de referència del ram de la modernor, per la diferència horària amb Chicago.

Pere Agramunt (Músic. Fa sopars amb La Brigada i intenta escriure les paraules justes.) @pereagramunt

Fotografia de portada: Eduard J. Montoya 
Text: Pere Agramunt 
Correcció: Pol Camprubí