7 de des. 2015

LLEGIR I ESCRIURE: RÉQUIEM POR LOLITA (de VV.AA.)

Réquiem por Lolita. Antología Joven de Poetas Españoles.
VV.AA.
Any: 2015
Editorial: Fundación Málaga

Fa temps que sentim a parlar de la poesia jove actual que, sobretot, s'escriu en castellà. I se li ha donat tot tipus de noms: la generació post-norantes, la generació Nocilla, la 2.0… Sigui com sigui, ja no són autors desconeguts des que apareixen als especials de diaris generalistes, guanyen premis estatals com el Loewe o creen les seves pròpies editorials. Tindreu un bon llibre entre mans quan llegiu Réquiem por Lolita, antología joven de poetas españoles, una sel·lecció coordinada per Almudena Vega.

Si esteu enganxats a les taules de novetats de les llibreries més sibarites us sonaran alguns dels noms d'aquesta antologia. Ja els va reunir per primera vegada la també poeta i editora Luna Miguel a Tenían veinte años y estaban locos (La Bella Varsovia, 2011): Ben Clark, Berta García Faet, Elena Medel, David Leo García o Laura Rosal són uns dels habituals de la nova poesia espanyola. Però aquest petit llibre que cap a la butxaca de l'abric també recull alguns grans noms una mica més desconeguts. I parlen d'adolescència, d'amor i desamor, de sexe descarnat, de menstruació i de drogues sense cap mena de frontera ni filtre. Fent referència al pas de nena a dona de la Lolita de Nabokov, aquesta edició publica alguns dels seus primers versos, alguns de transició i d'altres més d'actuals. Amb una mitjana de vint-i-cinc anys, alguns d'aquests dinou autors poden sorprendre encara a l'academicisme. Com Jose Alberto Arias: «A veces / desangrarme en la bañera / tiene la capacidad / de devolverme la vida. / Hay que empezar despacio a recuperar el mundo». Com Jorge Segarra: «esta soledad / me suena a estallido de pez contra el cristal / ¿la oyes?». Com Sandra Martínez, nascuda el 1995: «De entre ese cuerpo tuyo y el mío / el sacrificio será absoluto». O com María Ramos: «Ninguna costilla / te ha creado».

Sigui per les publicacions, els premis o els blogs que la majoria mantenen com a canal principal, seguiu-los. Mai havíem tingut una fornada de creadors tan potent i amb una xarxa online tan sòlida, que ha passat de les nostres pantalles als llibres, trencant amb tot tipus de prejudicis de la pressió que els clàssics exerceixen sobre elles i ells.

Però publicacions com Réquiem por Lolita també ens recorden un detall d'allò més important. Tot i que no estiguem parlant d'un producte de masses sinó alternatiu, la majoria d'aquests autors pertanyen a la poesia hegemònica i gaudeixen de més recursos i contactes influents. No coneixerem del tot la poesia jove fins que també es doni l'oportunitat a aquelles autores i autors que formen una comunitat de carrer, a aquells que es llegeixen entre cerveses al bar de l'institut o de la facultat i que sacrifiquen la vergonya per recitar durant una nit de micro obert d'un bar fosc i ple de desconeguts. Que són (cal reconèixer-ho) passes diminutes i gegants a la vegada.

Fotografia de portada: Kikyz1313  
Text: Carla Roca Bayón 
Correcció: Rosa Molinero Trias