22 de des. 2015

ELS MILLORS EP'S/SINGLES DE 2015



Hi ha una creença popular que diu que l’LP és el rei de la casa, però com diu un refrany que ens inventarem ara mateix: al disc petit hi ha el bon hitet. D'això va la cosa. D'EPs i singles. De discos petits, però mai de petits discos. Què tal aquest any? Doncs molt bé. Algunes de les millors cançons de 2015 no s’han publicat en format LP, i havíem quedat que el que importa és la cançó no? Molta juguera i de molt bona qualitat. Merda bona i de gramatge profund. Aquí van els nostres 10 favorits (que no els únics).

10. Cadena - 0857. Boston Pizza Records (escoltar aquí).

9. Heather - Heather. Famèlic Records (escoltar aquí).

8. Extrarradio - Extrarradio. Autoeditat (escoltar aquí).

7. Shoeg - Data Center. Boira Discos (escolta aquí).

6. Yumi Yumi Hip Hop - Yumi 01. Autoeditat (escolta aquí).

5. Lucky OneCarla. Sones


La historia seguro que ya la conocéis: Carla son Carla y Toni Serrat, hermanos de Joana Serrat. Los niños han salido artistas, sí. Con unas pocas canciones publicadas, podemos hacernos una idea de cómo sonará su primer trabajo largo, que se publicará en febrero de 2016, gracias a los dos adelantos que nos han dejado conocer. La parte musical de “Lucky One”, el primero de los dos EPs, podría haber formado parte de la banda sonora de Drive, y nadie se habría preguntado qué hacen una pareja de hermanos de La Plana allí, no todo iba a ser rock y folk en Vic. Synthpop retrofuturista y nebuloso y una voz más que sensual, que contrasta enormemente con la imagen tan natural del grupo, hacen que tengamos muchas ganas de escuchar su debut en largo. Tamara G.Cascales


4. Cobriu-me de florsCoagul. Discos Enfermos

Deu i Llucifer units com els vells temps, per una bona causa. Versos firmats per mossèn Cinto Verdaguer, musicats per mossèn Josep M. Riubrogent Tarrés i recitats per en Coàgul. Riubrogent era el propietari de la làpida que va inspirar a en Marc O’Callaghan quan passejava per el cementiri de Castelltallat durant la Residència Eclíptica que organitzava Gràcia Territori Sonor al 2013. Han hagut de passar uns quants anys perquè Discos Enfermos l’editi en format postal de flexidisc, però la peça sembla cantada des del sot lapidat on Verdaguer serpeja amarat entre les cadenes de l’infern. És una visió meravellosa! Compta com a hit de l’any, no? Aïda Camprubí


3. L'EsclafitL'Hereu Escampa. Famelic Records


No fa pinta que La Plana de Vic sigui el lloc més divertit del planeta. Per sort, perquè aquest és lustre d'or del rock de la comarca de la Catalunya Central. Tanta boira i fred havíen de servir d'alguna cosa, com a mínim per a que una generació de nanos es decidís a agafar instruments i tancar-se al local d'assaig -normalment un garatge de la familia- per passar les insipides tardes. L'Hereu Escampa és la viva imatge d'aquest paratge, de la ràbia desfermada, de les hòsties que t'endús quan comences a tenir més responsabilitats que comprar 10 euros de maria. Les seves cançons són la postal perfecte de la crueltat de l'hivern osonec i el desencís d'un seguit de joves que ha crescut en temps de no future. L'Hereu Escampa evoluciona cada dia que passa, i guanya en matitzos i teixits, però la base pugilistica d'entomar i treure els punys de mala llet segueix sent exactament la mateixa. Jordi Garrigós


2. Imprigionato, Germà Aire. Famèlic Records

Eh, que nosaltres també tenim un combo Battiato Battisti i ve de Vic, como no. Què no ha estat apadrinat per la capital d’Osona en aquest top 3? Aquests de Famèlic sí que sabem exprimir això de fer singles, tinders i banana splits. Germà Aire per mi són la joia de la corona i porto desitjant que sortís publicada “Imprigionato” des que en Sergi Egex me la va deixar sentir així d’estrangis abans de que sortís el disc. Va sortir “Ball del Cel” (Famèic, 2014) i la cançó no hi era! M’han fet esperar, però ara per fi em llepo els bigotis mentre l’escolto una vegada i una altra i penso que és de les millors cançons pop del món. Tanta paciència ha valgut la pena! Aïda Camprubí

1. Bossanova Infinita, Da Souza / Regalim. Famèlic Records

Aquest EP és un no parar de reafirmar coses que ja s’intuïen de feia temps, sobretot el talent i la màgia que desprenen els Da Souza, indiscutible banda jove més brillant de tot el país. A falta d’un segon elapé, que arribarà a les primeries de l’any vinent, les composicions de Lluís Cabot sonen cada volta millors, dotant de melodies pop a guitarres intensament punyents i arranjaments constants. Sumant harmonies i fluctuant cap a l’indie-rock, el quartet mallorquí factura quatre cançons que caminen per si soles abans de la seva esperada nova referència. Un altre amb talent per regalar és l’Edu Vila Aka Regalim, segona part d’aquest split i primera referència en disc després del seu casset de debut. Regalim és l’antitesi de Furguson, l’altra banda de Vila. Textures oníriques, nuesa artística i capes de llunyania, com si la vergonya li impedís apropar-se a l’oïdor. Segurament per timidesa, Regalim posa barreres entre ell i nosaltres i el resultat l’emparenta amb Miquel Serra i amb els Animal Collective menys anfetamínics. I igual de magnífic en qualsevol cas.


Fotografia de portada: Edu Montoya
Text: Gentnormal
Correcció: Pendent