3 de nov. 2015

RECULL DE SINGLES: L'HEREU ESCAMPA, HEATHER I YUMI YUMI HIP HOP



L'Hereu Escampa
L'esclafit
Any: 2015
Discogràfica: Famèlic
Aquest recull comença amb els qui tenen més galons, L'Hereu Escampa. Fa cinc anys, en Carles i en Guillem van obsequiar-nos amb un precís croixet directe al puto cap del que encara ens estem recuperant. Aquella explosió de ràbia juvenil ens feia sentir vells, avorrits i fatigats. Recorden? “Sempre renegant. I no busquis un consol, i no el busquis en el condol”. No sé a vostés, però a mi aquells crits nihilistes rurals em van obsessionar durant mesos. El seu primer disc, llamp de Déu va reafirmar que els paios feien temes tan rodons com els Cap’n Jazz o els Japandroids i que a més estaven d'una profunda mala llet a la cocotera.


També començava amb himne – “Has estat perseguit per una bèstia ferotge. Llamp de Déu vaca vermella, va fer un bou que no m'ho creia”- i seguía els mateixos patrons de la maqueta. Bramant, queixant-se i dibuixant tonalitats grises a La Plana, foten d’hòsties a la guitarra i emplenant les nostres vides d’himnes generacionals que a mi ja no em pertocaven, però que tan debò m’haguessin arribat fa 15 anys.

Seguint els canons del rock ja haurien de treure disc, però em temo, i ho agraeixo, que els canons del rock se’ls passen pel forro. Dos anys després del primer elapé sacien les nostres entranyes amb L’Esclafit. Perdonin el tòpic de crític musical, però els dos temes nous de L’Hereu Escampa són més musculosos que mai i menys espontanis i seminals. L’evolució normal de tot plegat vaja. 'Desglaç', pot ser tranquil•lament el tema més complet que ha composat el duet a dia d’avui avui, ho té tot: Rock, garatge, punk, emo, crits a duo i xiscles. En només dos minuts. 'Esclafit' comença de tripi psicodèlic, segueix amb un punteig quasi pop i acaba amb intensitat a tope. Això ja és el següent nivell nanos. Ganes boges d’escoltar el nou disc.



Inside
Any: 2015
Discogràfica: Famèlic
També de Famèlic arriba la primera referència de Heather una nova banda de Barcelona al que sembla que tothom vulgui emparentar als Veronica Falls, tot i que em temo que si no tinguessin cantant femenina ningú els posaria al mateix sac. Els catalans son menys cristalins i molt més afilats i agresius. Entre l’explosió dels recentment desapareguts Joanna Grumsone i el post-punk més desafiant dels Kokoshca, si ens entestem a comparar les veus de dona. 'Inside' és un tipus llençant-te ganivets que se’t van clavant pels cantons, agafes aire i entomes els cops, mentre que 'Run' te alguna cosa de road movie, acceleració constant que s’abraça amb l’aguda veu de Heather Cameron, una frontwoman rotundament magnètica.



Yumi 01
Any: 2015
Discogràfica: Autoeditat
Finalment, Yumi Yumi Hip Hop, la darrera marcianada que ens arriba via en Quique Ramos i el seu polèmic mur de facebook. A vegades no li han de fer ni cas si no volen sortir escaldats, aquest cop, però, és un sí i tres vegades sí. Oblidin aquells grups freds i mecànics, les Yumi Yumi només havien de posar en funcionament tot l'engranatge necessari per fer les cançons més sinceres i divertides de la ciutat. Il•lusió, poca pretensió i cert talent per fer temes. Elles tenen les tres coses, els ho asseguro. Twee, tontipop (no se’ls se’ls passi pel cap llegir-ho com un llast pejoratiu) i punk-rock. Aquí hi ha The Pastels, Beat Happening, Fresones Rebeles i Heavenly. A un grup així sempre l’estàs esperant.


Text: Jordi Garrigós
Correcció: Pendent