22 de nov. 2015

LLEGIR I ESCRIURE: L'AMOR DE LA MEVA VIDA DE MOMENT (de PEP PUIG)

L’amor de la meva vida de moment
Pep Puig
Any: 2015
Editorial: L'Altra Editorial

Diuen que l’amor de la nostra vida no existeix. Que cadascuna de les nostres vides té un amor determinat, algú que ens marca en aquell període i que no té perquè quedar-s’hi sempre. Aquest amor efímer però important és el material de què es nodreix Pep Puig per escriure els set relats que conformen L’amor de la meva vida, de moment.

Com en set vides, Pep Puig es passeja per diferents estadis de l’amor, utilitzant un narrador en primera persona també en diferents moments de la seva vida, des de la infantesa fins a l’edat adulta. El fil conductor, doncs, és en un viatge emocional en el temps, el traç d’un recorregut que li serveix per parlar d’històries d’amor efímeres carregades de la importància que els atorga l’evocació.

En Pepino, que ha de veure com el seu oncle li pren la noia de qui s’ha enamorat, el mateix oncle que per una relliscada materna podria ser el seu pare, quan ell ja és en Pep, en Pepe, l’adult cornut...

Aquesta nostàlgia -sempre perillosa en literatura-que sobrevola tots els relats esdevé, malauradament, una molèstia, un aturador per la trama, per l’acció narrativa, que resulta en una mirada massa mediatitzada per les sensacions i el punt de vista del narrador que ens fa perdre l’interès a estones, malgrat l’esforç per executar una prosa rica i matisada i, naturalment, l’ofici de Puig que queda més que palès.

Sap greu, perquè un punt de partida atractiu d’entrada com explicar les edats de l’amor, el recorregut vital, la progressiva pèrdua de la innocència, en set instantànies, perd força per la dèbil construcció de cadascuna de les etapes vitals, només dibuixades en un record melangiós que ens remet més a un àlbum fotogràfic que a una veritable reflexió sobre com l’amor es transforma i com hi ens enfrontem a mesura que passen els anys, que a mi, com a lectora, potser m’hagués interessat més que la pura anècdota.

Fotografia de portada: Arxiu  
Text: Míriam Cano
Correcció: Pendent