5 de nov. 2015

LA CELEBRACIÓ DEL GÈNERE



Avui comença el 4t AMF. Abonaments esgotats. Cartell de luxe. Un mèrit absolut d’un equip compromès i idealista que treballa anys rere any per confeccionar el millor cartell possible, aquest any apostant per una alineació on brillen tan les primeres espases del gènere com els noms més desconeguts.

Des de Gent Normal hem decidit parlar amb tres de les bandes participants sobre el rock instrumental com a gènere. Böira, que han tret un dels discs més frescos i èpics de l’any, El madrilenys Temps du loup, abanderats del post hardcore amb tints de metall i els italians Stearica, que han editat el magnífic Fertile i són una de les bandes de culte del gènere. Juntament amb El Ten Eleven, Maserati, Mutiny on the bounty, Jardin de la Croix, And so i watch you from afar són les meves recomanacions personals del festival a qui volem retre homenatge parlant sobre música instrumental i celebrar, en definitiva, un gènera que està donant treballs brillants i directes màgics.

Per als madrilenys Temps du loup, fer música instrumental es resumeix en “llibertat”. La música que practiquen parteix de la base d’expressar-se a tots als nivells "sense limitar-se amb una veu” i “suposa un repte a l’hora d’enganxar a l’oient, que li permeti quedar-se amb alguna cosa després del concert, potser una melodia, una sensació”. Per els catalans Böira, creadors d’un dels discs més frescos en el que portem d’any, fan música instrumental per “aconseguir evocar paisatges musicals a través d’efectes, pedals i melodies on qui ho escolta pot evocar-s’hi i transportar-s’hi, tot i l’absència de les paraules que aporta una veu”, coincidint en la recerca de la fórmula per a impactat a l’oient que comentaven els madrilenys.


Com a oient és un regal doble. A nivell emocional et remou i fa que connectis amb tu o viatgis allà on et porti la teva imaginació suggestionada pel que sents. A nivell objectiu, les bandes de rock instrumental acostumen a tenir un nivell tècnic admirable i la absència de melodies vocals  fa aportin recursos imaginatius que doten de protagonisme a diversos elements. Un gènere variat on la tècnica es posa al servei de la imaginació i on l’estètica dels discs i del merch són unes pistes més de la voluntat del grup.

Però en canvi, per a Stearica, va ser “un procés evolutiu natural” que no estava meditat i a mesura que el seu so “no van sentir la necessitat de posar-se davant d’un micròfon" per expressar allò que volien.

En un país on els festivals neixen com bolets a la tardor, l’AMF ha aconseguit crear una marca juntament amb la manera de fer que els fan genuïns en comparació a qualsevol altre festival que es faci a l’Estat espanyol. Agermanat amb l’ArcTanGent o el Dunk!Festival, referents del rock instrumental a Europa, l’equip del festival ha aconseguit que el reduït però sempre fidel grup de seguidors de l’experimentació, la matemàtica, la èpica i les llargues progressions tinguin un festival de referència que any rere any programi, com en el millor menú degustació, les delícies d’un gènere emocionant i emocional.


Per als italians, “els organitzadors han començat una missió tan boja com admirable: construir un contenidor per bandes fora de lògica de mercat”. I realment, la música instrumental està fora de la cultura de masses. Però gràcies com a festivals com aquest, segons els Böira l’aposta és molt interessant, perquè “el fet que es dediqui un festival a un tipus de música genera una comunitat entre públic, grups i organitzadors perquè es defensa i es fa 'd’altaveu' d’un tipus de música que potser en els festivals més comercials no hi tenen la mateixa cabuda”. Alhora, per a Temps du loup, “També estan cobrint una demanda d’un públic concret i descobrir que es cou en el món de la música instrumental”.

Per mi, el més important és que estan fer pedagogia d’un gènere que es gaudeix de forma personalíssima i que permet uan relació íntima entre el grup i l’oient vehiculada per la música. Digui-li rock instrumental. Post-rock. Metal progressiu. Math-rock. És intens amb so rotund. Posa la pell de gallina. Un va i ve de calma i distorsió que colpeja directe a l’anima. Podem ballar. Podem quedar-nos quiets. Podem cridar. Podem plorar. La relació entre la música i l’oient s’estableix de la forma més pura. Directe a l’ànima. No hi interferències vocals que ens diguin que has de sentir. Si és una carta d’amor o desamor. Si és un cant de vitalitat o de foscor. Això ho decideix l’oient com a receptor, obert en cos i ànima. I l’AMF et permet viure-ho en sala i en primera línia. Celebrem-ho.


Fotografia de portada: AMF
Text: Carles Fajardo
Correcció: Pendent