21 de nov. 2015

EL HIP HOP DE CATALUNYA I ESPANYA PERTANY ALS HOMES BLANCS? (per SHAINA JOY MACHLUS)



Amèrica té una gran habilitat per a exportar la seva cultura arreu del món, incloent la musical. De manera que el hip hop ha arribat a la cultura popular (pop) de Catalunya i Espanya. Però a causa del que sembla que són uns quants “lost in translations”, l'escena rap d'aquí em té – com a Nord Americana que sóc-- confusa i una mica escèptica. Concretament, aquesta confusió gira entorn el fet que a Espanya i Catalunya del domini del hip hop és, quasi absolutament, en mans d'homes blancs (hi ha excepcions, clar. Ei, Ariana Puello, Mala Rodriguez, Frank T, etc.).

Penso que el problema és que els EUA tenen una història molt diferent, i que és aquesta història l'essència mateixa del hip hop.

La gent gran i els companys que m'envoltaven, l'escola, els mitjans, etc em van educar fent-me entendre que el hip hop prové de quelcom concret: la lluita a la que la gent negra va fer front durant, i actualment després, de l'esclavitud.

A la cultura rapera d'Espanya i Catalunya, la raça s'ha transliterat equívocament per classe. Això és a causa del fet que Europa està obsessionada que el classisme és l' -isme més important i fonamental. Potser també perquè només ha estat recentment que Espanya i Catalunya ha tingut una gran població d'immigrants que són en la seva majoria gent de color. Amb una història d'esclavisme intercontinental molt menys horrífica, i per tant cap població “negra” significativa a Catalunya ni Espanya, ser pobre es creu que equival a ser negre. Però no estic segura que això sigui una ni traducció franca ni adequada. No em sento còmoda posant el hip hop en mans d'homes blancs, basant-nos en aquesta traducció errònia i aquesta apropiació indeguda de la cultura.

Un concepte important de l'apropiació és que hi ha certes paraules i cultures que pertanyen a certs grups de gent. Com a norma general se n'hauria d'atorgar la propietat intel·lectual a la gent i les vides a qui més els afecten aquestes paraules i aquesta cultura. Potser una comparació útil seria la del hip hop i la gent de color d'Amèrica amb la propietat intel·lectual del flamenc per part del poble Romaní a Espanya. De mode similar, el hip hop pertany a la gent de color; són els creadors i l'ànima d'aquest gènere. Per exemple, “la paraula de la N” està claríssim que pertany a la gent de color i hauria de romandre ben lluny de la boca de qualsevol persona blanca. O el massa habitual ús en el rap i per part d'homes blancs de la paraula “puta”, un terme el qual el seu ús i significat només hauria de ser cosa de les dones decidir si fer-lo o no fer-lo servir. (És curiós però com l'escena rapera de Catalunya i Espanya ha fet molt bé la feina de traduir de manera fidedigna el sexisme que tant preval, també, en el hip hop Americà).

I doncs, encara que jo adori el hip hop i aquest formi part meu ritme personal i de la meva biblioteca musical, és una música que jo entenc de manera molt diferent a com l'entén una persona de color. Els missatges de racisme que hi ha al darrere de cada cançó simplement no m'incumbeixen directament. De fet, és bastant el contrari, com a persona que s'acostuma a suposar que és “blanca” em beneficio de les moltes coses que el hip hop combat. Aquests beneficis s'anomenen “privilegi blanc” (white privilege), són universals, i en cas que sigui la primera vegada que escolteu aquest terme us recomano fer ús de Google i que llegiu un o dos articles sobre el tema.

Fem un fast-forward fins a la meva vida aquí, a Barcelona. Després d'haver assistit a uns quants concerts de hip hop i reggae, em vaig quedar completament atònita pel fet que pràcticament tot el públic era blanc, principalment masculí, i pel que fa als intèrprets era igual. En general, la gent de color era aquella venent birra. I mentre que els meus col·legues assistents estaven contents amb seguir el flow del ritme dels seus compatriotes blancs, ni s'atrevien a mirar als ulls a la gent que venia la birra per dir-los “No, gràcies”. Quan, en realitat i irònicament, és la població que està venent cervesa, composta en la seva majoria per a gent de color, la que probablement està més a prop del missatge de lluita i injustícia. I què me'n dieu de la hipocresia dels artistes que prediquen alhora justícia mentre fan servir llenguatge sexista?



Mai afirmaria (èmfasi en el mai) ser cap tipus d'experta en hip hop. Raó per la qual, malgrat ja he exposat les meves opinions, vaig decidir cercar consell i orientació en algú molt més savi i proper a la causa que jo: una MC de Nova York que respon al nom de Shanthony Exum (aka Miss Eaves) . Fa uns quants anys que tinc el plaer de conèixer a la Shanthony i ocasionalment haver pogut tocar la bateria en el seu projecte. El que va començar per ser una conversa informal entre les dues va acabar sent una conversa tan rellevant i plena de significat que no només vaig decidir enregistrar-la, sinó també compartir-la aquí a baix amb els lectors. Som-hi.

Shaina: Ei Shanthony, podria aquesta tremenda senyora fer el favor de presentar-se a Catalunya? Qui ets? A què et dediques? D'on ets i on vius?

Miss Eaves: Sóc rapera/feminista/dissenyadora gràfica, de Carolina del Nord, però visc a Brooklyn. Com a curro a temps complert dirigeixo un petit estudi de disseny i com que en sóc la jefa em puc escaquejar i escriure uns versos sempre que vull.

Shaina: Explica'ns com et fas dir com a rapera, si us plau.

Miss Eaves: El meu nom raper és Miss Eaves. És una broma bastant nerd de dissenyador, ja que la meva tipo preferida és la Mrs.Eaves.

Shaina: Fantàstic. Nerd és sexy. I quant fa que rapeges?

Miss Eaves: Fa 8 anys que rapejo! Acabo de fer servir els dits per contar-ho lol. És veritat que el temps passa volant!

Shaina: Bé, ara que ja ens fem una petita idea de qui ets, vaig directa a la qüestió. Fa quasi dos anys que visc a Barcelona, provinent dels EUA. Aquí a Barcelona hi passa una cosa que em té molt en xoc... Quasi tots els artistes I gent assistent als concerts als quals he anat han estat homes blancs. I això és dràsticament diferent de l'escena hip hop d'Amèrica. Potser podries ajudar per tal que la gent es faci una idea de la pinta que té l'escena hip hop dels EUA? I quin és el teu encaix?

Miss Eaves: Bé, formo part d'una colla informal de noies raperes de NYC. Desgraciadament, aquest grupet nostre no és un reflex de la gran escena del rap de NY, la qual encara està majoritàriament dominada per homes. Fa poc vaig anar un concert de rap on el 100% dels intèrprets i potser el 70% del públic eren homes. Tot i que a mesura que les dones es fan lloc en el rap les coses estan canviant, moltes de les escenes estan dominades per homes que rapegen sobre coses masclistes.

Shaina: D'acord, o sigui que sembla que siguis on siguis, l'escena rap ofereix poques oportunitats a les dones. Però què passa amb el tema de la gent de color (POC)? Em segueixo sentint del tot confusa sent a un concert de hip hop on no hi ha cap persona de color. Les paraules “apropiació cultural indeguda” estan sempre fent pampallugues dins el meu cap, com si es tractés d'una llum de neó... I és per això que sentia que tenia la necessitat de parlar amb tu per tal de rebre una mica de saviesa. Alguna idea pel que fa el rap blanc i la idea de l'apropiació cultural indeguda?

Miss Eaves: Sóc amiga de molts rapers blancs que són collonuts. Però aquells amb qui m'associo entenen la història i saben reconèixer que l'art del rap va ser creat per la gent de color (POC). No sostinc que la gent s'apropii de la cultura de la POC perquè està de moda i ignorin la història i la lluita. Crec que hi ha gent com l'Iggy que se l'ha empès cap a la fama, mentre que la lluita dels artistes de color (POC) talentosos és un gran exemple del privilegi blanc.

Shaina: Aquest tema aquí a Catalunya és difícil, ja que la immigració és relativament nova, de manera que no hi ha una gran població de gent de color. Raó per la que quasi tots els rapers i espectadors d'aquí són blancs. Però per descomptat que molta de la gent d'aquí s'identifica amb lluites com, per exemple, les del classisme i el sexisme.

Miss Eaves: Jo crec en la interseccionalitat. No pots ser una feminista racista, ni una persona que lluita per la igualtat de raça però dóna suport al classisme. La igualtat per a uns quants no existeix, només existeix la igualtat per a tothom.     
Shaina: Ben dit, ben dit. Bé, doncs ajuda'm a acabar d'entendre això. Quina és la millor manera per a recolzar la història del hip hop essent un raper blanc d'Espanya, Catalunya o el País Basc? I que alhora ajudi a promoure la igualtat per a la minoria de gent de color que l'envolta? Perquè la realitat és que tot el que la gent d'Espanya, Catalunya i el País Vasc sap sobre rapejar ho van prendre dels EUA, oi? La història de ser raper als EUA és la història, com tu mateixa has dit, de la lluita de la gent de color.

Miss Eaves: Uau, gran pregunta. Si tu ets un artista que decideix treballar un gènere que prové d'una cultura de la qual no ets originari, el millor és que t'auto-ensenyis la seva història. El hip hop es va iniciar al carrer amb la gent de color, que explicava històries de la seva vida. La majoria de les seves lluites són el resultat de l'arreladíssim racisme existent als EUA. Crec que per tal de ser una part veritable de la cultura rap/hip hop cal que siguis anti-racista. Havent dit això, pots rapejar... és, bàsicament, poesia recitada sobre música... I decidir seguir sent una persona inculta, però aleshores no pots declarar ser part de la cultura extensa del hip hop. Cal que més rapers blancs, homes, reconeguin l'existència del privilegi blanc i treballin activament per tal de desmantellar-lo.

Shaina: I podries dir-nos com serien algunes d'aquestes accions? El privilegi blanc no és una noció gaire comuna per aquí.

Miss Eaves: La veritat és que moltes de les accions tenen a veure amb tornar... diners i temps a les comunitats de gent de color... Moltes de les comunitats de les zones urbanes més desafavorides estan compostes, de manera desmesurada, per gent de color, i això és a causa de la història de riquesa del racisme, que ha estat dissenyada per a robar a la gent de color del seu poder.

Shaina: No hi ha dubte que aquí hi ha barris desafavorits on tothom és blanc, però la immigració recent I la gent de color conformen una part important de la gent amb menys recursos.

Miss Eaves: Cal que la gent descolonitzi la seva ment. Encara hi ha la idea que el colonitzador és la cultura superior, cosa que simplement no és veritat. Tothom debat la solució del problema amb idees i maneres diferents de fer les coses, cosa que no fa que una cultura sigui millor o pitjor que una altra.

Shaina: També volia saber quina és la teva experiència com a dona rapera. El rap té una història complicada pel que fa respectar les dones.

Miss Eaves: Penso que el rap és un reflex d'una cultura més gran que diu a les dones que se les valora principalment pel seu aspecte i el seu atractiu sexual. Tinc amics rapers que són gent molt maca i intel·ligent però que a vegades a l'hora de rapejar han dit coses bastant misògines. Quan els he cridat l'atenció s'han sentit avergonyits i m'han explicat que van com amb pilot automàtic, i normalment el resultat que això acaba tenint és una retòrica anti-feminista. Així de fort és el missatge anti-feminista dels mitjans de masses, així és com cala en tots els aspectes de la nostra cultura i ens infecta. Quan explico a la gent que rapejo la seva reacció acostuma a ser de gran sorpresa. I encara es sorprenen més quan, després, descobreixen que sóc bona. Quasi com si pel fet de ser dona ja esperessin que ho faré fatal. I això és sexista.

 
Shaina: Recentment, aquí a Barcelona, vaig anar a veure un concert de hip hop d'un raper que es diu Erik Urano, és un home blanc conegut per la consciència política i la intencionalitat les seves lletres. Però cada vegada que feia una pausa deia la paraula “puta”, que és un terme argot per a moltes coses, però sobretot és una barreja pejorativa de “bitch/slut”. Se'm va fer pesat i em va semblar mala lírica. Potser dins les lletres conscients també hi ha jerarquia i prioritats? Com pot algú parlar de manera tan profunda sobre les injustícies mentre ells mateixos les estan perpetrant? Potser la gent prioritza coses com la política abans que la raça i el gènere? Però, alguna idea de per què?

Miss Eaves: Conec molts rapers conscients que tenen idees bastant sexistes. Escullen molt bé les coses de les quals volen ser “conscients”.

Shaina: Tinc una última i IMPORTANTÍSIMA pregunta de la que m'agradaria saber què n'opines. El hip hop pertany als homes blancs? Com a mínim a Espanya i Catalunya, si la gent que n'està fent és blanca, és seu? O és que la nova fase del rap és això?

Miss Eaves: A la merda. Estic tan farta del privilegi blanc masculí que ho penso cridar a tort i a dret. Fa tant de temps que se'ls ha donat tanta cosa als homes blancs, que ara donen per fet que tot és seu, coses que mai se'ls va donar. Crec que és important que les dones i la gent de color facin pinya des dels seus propis moviments, i que segueixin compartint la seva veu. El paios blancs tenen dret a rapejar, però que siguin respectuosos amb la història i que fomentin comunitats obertes a tothom.

Shaina: Em sembla que això és una crida a l'acció universal i absoluta, i una perfecta manera per acabar. Gràcies per instruir i educar-me a mi i a tota la resta, senyora!

Deixeu que acabi amb l'esclariment obtingut de la meva conversa amb l'Eaves. És innegable que el hip hop és una forma d'expressió increïblement potent. De fet, crec que el seu ús i popularitat són un reconeixement i un homenatge a la seva importància i al seu poder. I no crec que se li hagi de prohibir a ningú expressar-se fent servir tant el rap com la cultura rap, inclosos els homes blancs. Però si et dedicaràs a fer una música que tradicionalment no pertany a tu, no té cap sentit que primer facis aquesta apropiació cultural indeguda i que després excloguis a d'altres. Quan, per començar, aquesta música no pertany a la gent blanca. En aquest sentit, crear una escena rap que inclogui a tothom hauria de ser una prioritat per a aquells més compromesos.



Per mi reclamar aquesta passada apropiació cultural i indeguda del hip hop és com convertir-se en un aliat blanc, anti-racista i anti-sexista. Cal ser auto-conscient i reflexionar sobre el teu propi privilegi dins una comunitat. Si ets la persona a qui més se l'escolta (els homes blancs del nostre planeta ho són) fes servir la teva veu per a cridar i exigir “igualtat”. Informant-te activament sobre la història I el context actual del hip hop, parlant amb els teus col·legues sobre les teves troballes però també esforçant-te per a dialogar amb gent de totes les etnicitats, gèneres i classes socials. Què cal que es faci per a diversificar l'escena rap d'aquí? Canviar de local? Organitzar i anar a esdeveniments concrets (adoro aquest exemple!). Demanar l'ajuda, l'opinió de poblacions diferents? Assegurant-nos que totes les nostres converses sobre hip hop incloguin d'alguna manera a la gent de color i a les dones? O potser, no dient res de res però fent lloc perquè aquells a qui se'ls sent menys es puguin expressar. I sempre, sempre, escoltant.

Doneu un cop d'ull a la la música, I més, de la Miss Eaves.

Doneu un cop d'ull al projecte de la Shanthony ‘The Every Body Project’, un bloc inclusiu sobre l'estil, on l'objectiu principal és combatre els conflictes sobre l'aspecte físic que neixen de l'estret retrat que els mitjans de masses fan de la bellesa.

   ---------- TEXT ORIGINAL EN ANGLÈS ----------

America is quite skilled at imposing and exporting its culture, including music culture, everywhere in the world. Hence, hip hop has made its way into popular culture here in Catalunya and Spain. But due to what appears to be quite a few ‘lost in translations’, the rap scene here has left me, as a North American, confused and a little skeptical. More precisely, this confusion revolves around the almost total domination of white men in hip hop in Spain and Catalunya (there are exceptions, of course. Hey, Ariana Puello, Mala Rodriguez, Frank T, etc.).

I propose the problem is that the USA has a very different history, and this history is the very essence of hip hop.

I was educated by my elders, peers, in my school, by media, etc that hip hop comes from something specific; the struggle black people faced during, and currently after, slavery. Rooted in rap first and foremostly is the war white North America has waged upon people of color for the last 400 years.

In rap culture in Spain and Catalunya, race has been transliterated, falsely, for class. This is because of Europe’s obsession with classism as the most important and fundamental -ism. And also maybe because only recently has Spain and Catalunya had a high population of immigrants, who are mostly people of color. With a far less horrific history of intercontinental slavery, and therefore no significant ‘black’ population in Catalunya and Spain, being poor is thought to equal being black. But I’m not sure this is an adequate or direct translation. And I don’t feel comfortable putting hip hop in the hands of white men, based on this mistranslation and misappropriation of culture.

An important concept of appropriation is that there are certain words and cultures that belong to certain groups of people. As a general rule, the people whose lives are most affected by said words and cultures should be given the ownership. Perhaps a useful comparison of hip hop and people of color in America would be the ownership of Flamenco to the Romani people of Spain. Similarly, hip hop belongs to people of color; they are the creators and the soul of this genre. For example, the ‘n word’ most definitely belongs to people of color and should remain far from the mouth of any white person. Or the too common use of the word ‘puta’ by white men in rap, a term whose meaning and usage should only be for women to decide and use or not use. (Curiously, the rap scene in Catalunya and Spain has done a very good job at directly translating the sexism that is so prevalent in American hip hop too.)

And so, although I may truly love hip hop and it does form a solid part of my personal rhythm and music library, it is music I understand in a very separate way from a person of color. The messages of racism underneath each song simply do not apply directly to me. And in fact, quite the opposite, as a person most often assumed to be ‘white’ I benefit from the very things hip hop is combatting. These benefits are termed ‘white privilege’, they are universal, and if it’s the first time you’re hearing this phrase, I suggest you make use of Google and read an article or two.

Fast forward to my life here in Barcelona. After having attended a few hip hop and reggae concerts, I was totally flabbergasted by the fact that basically the entire audience was white, predominantly male, and the performers were as well. Mostly the people of color were those selling beers. And while my fellow white attendees were happy to ‘get low’ to the beats of their white compatriots, they couldn’t even look the people selling beer in the eye to say, ‘No, thank you’. When, in fact and ironically, the population of people selling beer, mostly made up of people of color, are probably the people more close to the message of struggle and hustle. And what about the hypocrisy of the artists simultaneously preaching justice while using sexist lyrics?

I would never (emphasis on never) claim to be any type of expert on hip hop. Which is why, although I have presented my opinions, I decided to seek the guidance of someone much wiser and much closer to the source; a New York emcee by the name of Shanthony Exum (aka Miss Eaves). I have had the pleasure of knowing and occasionally playing drums beside Shanthony for quite a few years. What began as a casual conversation between the two of us wound up feeling so meaningful and relevant that not only did I decide to record it, but also to share it with readers below.

Here we go.

Shaina: Hey Shanthony could you please introduce your badass self to Catalunya? Who are you? What do you do? Where are you from and where do you live?

Miss Eaves: I am a rapper/feminist/graphic designer from North Carolina but living in Brooklyn. I run a small design firm as my full time gig and since I am the boss I can sneak away and write raps whenever I want.

Shaina: Tell us all what you go by as your rapper self, please.

Miss Eaves: My rap name is Miss Eaves. It is quite a nerdy designer joke since my favorite font is Mrs. Eaves.

Shaina: Fantastic. Nerdy is sexy. And how long have you been rapping?

Miss Eaves: I have been rapping for 8 years! I just used my fingers to count that lol. Time really does fly!

Shaina: Ok so now that we have a small idea of who you are, I'll get right to the point. I've been living here in Barcelona for almost 2 years now, coming from the USA. There's this thing happening in Barcelona that's kind of blowing my mind... Almost all the hip-hop artists and people who attend the concerts I've been to are white males. And this is drastically different from the hip hop scene in America. Maybe you could give people an idea of what the hip hop scene in the USA looks like to you? And where you fit into it?

Miss Eaves: Well I am part of an informal crew of girl rappers in NYC. Unfortunately, our group does not reflect the larger rap scene in NY which is still mostly male dominated. I recently went to a rap show and 100 percent of the performers and maybe 70 percent of the audience were males. Even though things are changing as women make space for themselves in rap a lot of the scenes are dominated by males who are rapping about chauvinistic things.

Shaina: Ok, so it seems like no matter where you are, the rap scene has little opportunity for women. But what about the people of color (POC) part? I kept feeling totally confused to be at hip hop shows with no people of color. The words 'cultural misappropriation' are always kind of flashing like a neon sign in my head... which is why I felt like I had to talk to you to get some wisdom. Any thoughts on white rapping and the idea of cultural misappropriation?

Miss Eaves: I am friends with a lot of white rappers, who are dope. But the ones I affiliate with understand history and acknowledge that the art of rap was created by POC. I do not support people appropriating the culture of POC because it is trendy and disregard the history and struggle. I feel the fact that someone like Iggy was thrust towards fame while talented POC artist struggle is a great example of white privilege.

Shaina: Here in Catalunya it's tricky because immigration is fairly new, so there's not as large a population of POC. Which is why almost all rappers here are white and so are the people at the shows. But for sure a lot of the people here relate to struggles like classism and sexism, for example.

Miss Eaves: I believe in intersectionality. You can’t be a racist feminist or a person who is fighting for race equality and you support classism. There is no equality for some there is just equality for all. 
Shaina: Well said, well said. Ok, so help me wrap my head around this. How can you best be a white male rapper from Spain, Catalunya or Basque Country that supports the history of hip hop? And helps to promote equality for the minority POC around them? Because the reality is, people in Spain, Catalunya, and Basque Country took everything they know about rapping from the USA, correct? The history of being a rapper in the USA is a history, like you said, of the struggle of POC.

Miss Eaves: Wow huge question. If you are an artist and you decide to work in a genre that comes from a culture where you do not originate, it is best to educate yourself on the history. Hip hop started from POC telling their stories about life on the streets. Most of their struggles are are a result of the deep rooted racism that exists in the USA. I think in order to be a true part of rap/hip hop culture you have to be anti-racist. That being said you can rap… which is simply spoken word poetry set to music... and decide to remain uneducated but you can not claim to be part of the larger hip hop culture. More white male rappers need to acknowledged the existence of white male privilege and actively worked to dismantle it.

Shaina: And can you tell us what some of those action could look like? White privilege is not such a common notion here.

Miss Eaves: Really a lot of the actions are about giving back to POC communities… money and time... Many lower income inner city communities are disproportionately composed of POC and that is because of the rich history of racism that is designed to rob POC of their power.

Shaina: Here there are definitely low income parts of the city that are all 'white' but recent immigrants and POC make up serious parts of the lowest income.

Miss Eaves: People need to decolonize their minds.There is still an idea that the colonizer is the superior culture which just isn’t true. Everyone comes to the table with different ideas and ways of doing things and it does not make one culture better or worse than the other.

Shaina: I also wanted to get your experience on being a female rapper. Rap has a complicated history with respecting women.

Miss Eaves: I feel rap music is a reflection of the larger culture that tells women that they are mostly valued for their appearance and sex appeal. I have male rap friends who are very smart and kind people but have said things that are quite misogynistic when rapping. When I called them out on it they felt embarrassed and explained that they go in autopilot and it usually results in anti-feminist rhetoric. This is how strong the anti-feminist message is in the mass media and it seeps into all parts of our culture and infects us. When I tell people I rap usually their response is shock. And then even more shock when they discover I am good. Almost like they expect because I am woman that I am going to suck. That is sexist.

Shaina: I recently went to see a hip hop show here in Barcelona, by a rapper called Erik Urano, he's a white man and is known for his politically conscious, intentional lyrics. But every time he had a moment of pause he said the word 'puta' which is slang for a lot of things, but mostly for a derogatory mix of 'bitch/slut'. I found it pretty tiresome and just bad lyricism. Maybe there's some priorital hierarchy with having conscious lyrics? How can someone talk so deeply about injustices when they’re perpetrating them themselves? Maybe people prioritize things like politics before race and gender? But any ideas why?


Miss Eaves: A lot of conscious rappers I know have pretty sexist ideas. They pick and choose what they want to be "conscious" about.

Shaina: I have a HUGE final question I'd like your thoughts on. Does hip hop belong to white men? At least in Spain and Catalunya, if the people making hip hop are white, is it theirs? Is this just the new phase of rapping?

Miss Eaves: Fuck that. I am so over white male privilege and I will scream it from the rooftops. White men have been given so much for so long, that now they assume things are theirs, things that were never given to them. I think it is important that women and POC band together to form their own movements and continue to share their voices. White dudes have the right to rap, but be respectful of the history and foster an inclusive community for all.

Shaina: That seems like a totally universal call to action and a perfect way to end. Thanks for educating me and everyone else, lady!

Allow me to conclude with the enlightenment gained from my conversation with Eaves. It is undeniable that hip hop is an incredibly powerful means of expression. I think it’s popularity and usage is, in fact, an acknowledgment and homage to this power and importance. And I don’t believe anyone should be banned from expressing themselves using rap or rap culture, white men included. But if you are going to create music that does not traditionally belong to you, it makes absolutely no sense to first culturally misappropriate and then exclude others. When this music is not something that belongs to white people in the first place. In this sense, creating a rap scene that is all inclusive should be priority one for those involved.

Reclaiming hip hop past cultural misappropriation for me looks similar to being a white, anti-racism, anti-sexism ally. Being self aware and reflective of your own privilege in a community. If you are the person with the loudest voice (and white men, on our planet, are) use this voice to shout, demand ‘equality’. Actively pursuing the history and present context of hip hop, talking about your findings with your peers but also striving to have dialogue with people of all ethnicities, genders, social classes. What needs to be done to make the rap scene here more diverse? Changing venues? Organizing and attending specific events (I adore this example). Asking for the help, opinions of different populations? Making sure all our conversations around and in hip hop involve in some way people of color and women? Or perhaps not saying anything at all and leaving space for those less heard to express themselves. And always, always listening.

Check out Miss Eaves music and more here.

Check out Shanthony’s, ‘The Every Body Project’, an inclusive style blog whose main goal is to combat the negative body image issues that arise from the media’s narrow portrayal of beauty.

Fotografia de portada: Edu J. Montoya 
Text: Shaina Joy Machlus 
Traducció: Núria Curran 
Correcció: Pendent