20 d’oct. 2015

THE ZEPHYR BONES - WISHES/FISHES


The Zephyr Bones
Wishes/Fishes
Any: 2015
Discogràfica: La Castanya

The Zephyr Bones és un quartet format per un català i tres xilens establerts a Barcelona. Potser te'ls has creuat algun dia en algun tren de Rodalies entre Barcelona i Sant Vicenç de Calders, on solen tocar. Les seves cançons respiren vitalitat, alhora relaxants i somiadores, com una alenada d'aire fresc ara que la tardor avança i els dies s'escurcen, quan el cel s'ennuvola, la llum és diferent i el nostre ànim també. M'envaeix certa nostàlgia.

Arriben cavalcant les ones, eteris i gràcils sons de caire tropical envaeixen l'habitació com un murmuri càlid m'abracen i gairebé puc sentir la calor del sol en la punta dels dits, la suau brisa de la platja, l’olor i fins i tot el gust de la sal i la sorra en la pell. 

Recorden l'amor d'estiu. Guitarres sedoses i volàtils, atmosferes diàfanes i pures, plenes de llum. Melodies lo-fi amb regust de surf pròpies de bandes de la Costa Oest del Pacífic (californianes) com Real State, Wild Nothing o Beach Fossils. Una barreja de dream pop i suau i (pausada) psicodèlia.

Tenen molt en comú amb la fornada de grups de la factoria Capture Tracks (Broklyn, 2008), el ja segell de culte que neix amb el propòsit de convertir-se en plataforma de llançament per a bandes novelles que ells mateixos descobreixen a través de ‘demos’ i concerts -durant el 2009 van publicar una trentena de llançaments- i que compta entre les seves files amb grups de la talla de Veronica Falls, Minks, o The Soft Moon, i em limito a citar-ne només alguns, ja que la llista és llarguíssima.

Wishes/Fishes (La Castanya, 2015) és un EP de quatre cançons assolellades i càlides on destaquen el primer i últim tema. ‘Weird Summer’ molt vital i ballable, recorda una mica al ‘Lets Go Surfing’ de The Drums, i ‘Let’s Spit Our Bones Into The Sea’, aquest darrer destaca de la resta perquè s'endinsa més en les profunditats de la psicodèlia, celeste i flotant, reforçat per uns cors crepusculars que aconsegueixen crear una atmosfera totalment onírica i alhora provoquen certa sensació d’ingravidesa.

En conjunt resulta un disc afable, refinat i gustós perfecte per deixar-se portar, captivats i submisos, impassibles davant el passar del temps mentre contemplem amb certa nostàlgia agredolça els últims rajos de sol que anuncien el principi i el final d'un nou cicle.


Text: Tatjana Rius
Correcció: pendent