9 d’oct. 2015

SIMPLEMENT FEM-HO (per PERE AGRAMUNT)



El membre em penja.

Menja'm el membre.

Simplement fes-ho.



Joseph W. Buckminster




Amb aquests versos premonitoris un ja se'n podia fer el càrrec. Pel cap baix representen el millor resum sociopolític dels darrers dos-cents anys a occident. Joseph W. Buckminster, la perla salvatge de les lletres nord-americanes de mitjans del segle XIX, l'amic irreverent de Nathaniel Hawthorne, va ser pioner de l'ús dels haikus per relatar amb apassionament i sornegueria la política dels seus dies, en una sort de subgènere literari que ell mateix batejaria, sense cap mena d'originalitat, com a haikus polítics.

La seva desgràcia personal, però, va ser doble. De doble salt mortal, diríem. Com a poeta mai es va menjar un torrat. Els seus somnis de joventut van quedar estroncats a la primera de canvi. D'una altra banda, i després d'abandonar la ploma, entre llàgrimes, al costat d'un abeurador de cavalls a les afores de Boston, l'esperava una meteòrica carrera política que el duria a ser governador del seu estat natal, Massachusets. Incerta glòria apoltronada la del jove que un dia havia parlat de balenes amb Herman Melville o bé debatut sobre el germen anarquista amb Henry David Thoreau. Una pèrdua irreparable per a la literatura universal, un guany que ningú recorda per a la gestió pública estatunidenca. De pet a l'enciclopèdia de l'oblit.





Anys després, l'esperit rebel d'en Buckminster seria ressuscitat, alhora que espoliat, per publicistes i altres éssers sense escrúpols quan la coneguda marca de roba esportiva del seu país (que prèviament ja havia manllevat el seu propi nom als grecs: Atenea Niké) va apropiar-se del tercer vers de l'haiku que encapçala l'article i el feu un eslògan que encara perdura: Simplement fes-ho (Just do it). Els hereus del poeta-polític van posar el crit al cel als diaris locals. Al cap d'uns dies uns quants milions de dòlars valien el seu pes en silenci.



Sabem que l'obra de Joseph W. Buckminster (traduïda al català per Pere J. Ximenis) ha anat de mà en mà pels despatxos del Parlament durant el procés i que ha estat de gran ajuda a l'hora de la presa de decisions cabdals. Això sí, tothom se l'ha volgut fer seu i les interpretacions de la seva obra són diverses, quan no antagòniques. Ho sabem perquè les goles profundes n'anaven plenes i perquè s'han filtrat diversos missatges de Telegram dels membres de la CUP. En David Fernàndez li va passar la seva còpia personal a en Baños, que l'estava llegint amb fruïció just abans d'entrar al debat de candidats de TV3. L'Anna Gabriel i en Quim Arrufat van ser els encarregats de fer-ne circular còpies per l'ANC i l'Òmnium. Aquests, a la seva vegada, sense que ningú els ho demanés, van fer-les arribar als centres de comandament de Junts Pel Sí. Periodistes de trinxera han reconegut que Junqueras, Mas i Romeva van estar sota l'influx dels versos buckminsterians i que durant la tarda electoral es van conjurar, mànigues de camisa arromangades, braços sobre les espatlles dels altres, en rotllana, com un petit equip de bàsquet, mentre anaven murmurant: El membre ens penja. Mengeu-nos el membre. Simplement feu-ho... El membre ens penja. Mengeu-nos el membre. Simplement feu-ho...
 



Pere Agramunt (Músic. Fa sopars amb La Brigada i intenta escriure les paraules justes.)  @pereagramunt

Fotografia de portada: Eduard J. Montoya 
Text: Pere Agramunt 
Correcció: Raquel Molina