6 d’oct. 2015

OPATOV - BACÁN


Opatov
Bacán
Any: 2015
Discogràfica: Famèlic Records

No fan res de nou, però ho fan de putíssima mare. Els nois de Cerdanyola facturen un garatge psicodèlic de pes, carregat d’explosions còsmiques i ritmes psicotròpics que ens endinsen en una nova dimensió. Sorprèn (ens deixa bocabadats) la seva aclaparadora joventut pel talent i habilitat que despatxen, potser ens enganyen i no són realment ells, en realitat són uns extraterrestres amb aparença humana que han vingut a la terra amb el propòsit d'alienar-nos. Estigueu alerta!

Irrompen en l'escena en l'any 2010 i des de llavors no han parat de créixer. En 2014 veu la llum Cuático (Famèlic, 2014) el seu primer EP, amb el qual desperten l'interès de Famèlics, el seu actual segell, després de la seva actuació aquest mateix any en el Festival Hoteler. A partir d'aquí la seva ascensió és gairebé meteòrica, i ben merescuda. Envaeixen els escenaris del Primavera Sound i el FIB com a guanyadors dels respectius concursos Bala Perduda de bandes emergents que organitza la Sala Apolo de Barcelona i el Projecte Demo 2015 de maquetes organitzat per Radio 3.

Mantigueu l’alerta humans, la conquesta acaba de començar. Esteu avisats. El seu primer àlbum Bacán (Famèlic, 2015) és una mostra del seu poder. Un disc de nou temes replet de fuzz i reverberacions psicodèliques en tecnicolor (que de ben cert us farà volar).

Aquestes reverberacions tenen un no sé què sensual, tanco els ulls i em deixo portar, em sento com la protagonista d’una road movie,  un western lisèrgic al més pur estil d’Easy Rider. Em relaxo. Estic preparada.

Desprès d’escoltar l’àlbum unes quantes vegades, no ho puc evitar i em vénen al cap els Pink Floyd de l’època de Barrett en discos tan exquisits com el Piper At The Gates Of Dawn, totalment meravellós. Thee Oh Sees, Black Angles, The Brian Jonestown Massacre, i els psicotròpics Spaceman 3 són altres grups presents entre les seves referències.

Aquest és un treball francament ben orquestrat. Una mostra magistral del domini dels pedals. Aconsegueixen crear atmosferes hipnòtiques i serpentejants que t'atrapen sinuosament sense deixar-te temps per reaccionar.

Les guitarres de vegades carnoses i exuberants, de vegades cristal·lines i afilades s'entrecreuen, es perden i es tornen a trobar en un recorregut en què sembla es perd la percepció del temps i l'espai. El baix i la bateria mantenen la pulsió incessant i serveixen d'ancoratge, sense baixar ni un moment la guàrdia.

Les veus semblen provenir de les profunditats i em guien a través d'un àcid paisatge coral. La trompeta magnètica acaricia com un suau vellut, ofereix cos i personalitat al conjunt, molt present en tot el disc i amb força protagonisme en temes com "L’ignorant" i "Mad Bunch". Aquest últim és el més extens de tots, amb més de vuit minuts de dispersió, i es troba entre els meus preferits juntament amb "Spiders" pel regust àrid que desprèn.

En "No Ho Veus" s'accelera el ritme al compàs de les meves pulsacions, únic tema cantat en espanyol, una mica més psicòtic i trepidant, una pel "desquiciat" (en el bon sentit) i marcià que incita al moviment desenfrenat.

Ara sí, han vençut. Ens han convertit. Jo no puc parar de ballar.

Un moment. Truquen a la porta. Ha sonat el timbre. Torno de peus a la realitat. Els veïns es queixen de l’alt volum de la música. Però és massa tard. Es rendeixen irremeiablement al poder dels sons de Bacán. Estem ja tot alienats i esperem ballant que aterri la nau espacial que ens durà al planeta Opatov.



Text: Tatjana Rius
Correcció: Pablo Gerschuni 
Fotografia de portada: Cristina Ronquillo