10 de set. 2015

XX ANYS D’HELIOGÀBAL: AIXÍ VAN COMENÇAR I AIXÍ ES CELEBREN!


Tinc retinguts junts al voltant d’una taula als tres homes, que com les tres antigues Greas que llegien el futur, han sabut portar a bon port l’Heliogàbal. Més que una congregació de savis sembla la redacció de la Cuore, tota la informació que hi surt és or, i us l'explicaré en comptagotes, abans de descobrir que és el que ens espera durant la celebració del XXè Aniversari del bar mític de Gràcia. Ens ho expliquen, ben untat de ‘batallites’, en Miquel Cabal, l’Artur Estrada i l’Albert Pijuan.

L’Heliogàbal sota les mans de l’Albert es va inaugurar al setembre de l’any 2000: “Tornava d’un viatge i vaig passar una temporada que només anava a bars de borratxos, demanava quintos i copa de Magno i em costava 150 pessetes, 3 rondes 450 pessetes, que ara són 4 euros. La qüestió és que vaig conèixer el bar Furia primer, i allà s'hi ajuntaven en Sebastià Roure, l’Enric Cassases i la ‘old school’ de l’Helio. Vaig començar a fer fotos de recitals d’en Roure (que és el senyor de la barba que tenim penjat a la foto a l’entrada del bar) i vaig conèixer l’Heliogàbal, perquè tots aquells hi anaven. Em vaig fer client, inevitablement! Era el garito més estratosfèric que has vist mai, i sabies que si hi anaves a qualsevol hora hi podies prendre ‘algo’.” 

"La primera vegada que vaig venir a l’Helio hi havia en Paolo a la barra (l’antic propietari)-que per cert li hem d’enviar una invitació per la festa!- quan em va dir que volia beure em vaig adonar que només hi havia quatre ampolles darrera la barra, i una d’elles era absenta! Vaig començar a ser habitual, sempre s’hi ha estat molt a gust allà dins! Muntaven recitals, algun ‘concertillo’, en Paolo cuinava de tant en tant,... fins que el van posar a llogar, i el vam agafar per un any! A la festa d’inauguració va passar com en el Festigàbal, vam fer una previsió i s’ho van beure tot! Hi havia 300 persones i va ser molt divertit, ja sempre més ha estat així!” 

Miquel, com vas començar a treballar a l’Heliogàbal? Com el vas descobrir? 
Artur: Segurament sense adonar-te’n
Miquel: I tant que me’n vaig adonar, perquè feia de porter!
Albert: Necessitàvem un porter i la Laura, la meva sòcia, es va fixar en aquell grupet de quatre vestits de negre, els Entartete Kunst, que estaven sempre asseguts a terra, a la porta, en comptes d’estar amb la resta de gent. Me'l va ensenyar i jo vaig pensar, AQUELL? Aquell foscor? Era en Miquel!
Miquel: Era quan la porta del bar estava baixada, jo obria la porta petita i deia si entrava o no entrava qui fos. També feia que la gent marxés i m’havia guanyat alguna hòstia. Obríem dijous, divendres i dissabte de 12h a 5h. Era un bar clandestí. Després vaig passar a escombrar el local i feia de dj amb cassets o més tard ja, amb vinil. Es punxava on ara hi ha l’escenari. Recordo el moment màgic de posar “Marilyn Moore” de l’EVOL de Sonic Youth, que la lletra és del Thurston i la Lydia Lunch. Quan va començar la segona estrofa, ella va entrar al bar. Resultava que s’acabava d’instal·lar a Barcelona i el seu maromo la portava a l’Heliogàbal.
Albert: Després hi ha recitat un munt de vegades!
Artur: Recordo que també punxava My Bloody Valentine, perquè vaig pensar, aquest tio té els collons de punxar això, que no s’entén ni a casa teva, i ho està posant amb un casset aquí! No s’entenia absolutament res! Crec que fins i tot li vaig anar a comentar.
Miquel: També posava “New Jersei” de Red House Painters. Portàvem un plat de vinil de casa i ho muntàvem on ara hi ha l’escenari, perquè era l’únic lloc on cabia aquest equip conjunt, una mica cutre, que havíem apanyat entre tots.

I tu Artur, com hi vas entrar a formar part? 
Artur: Va ser un dia que Aina tocàvem amb Metallica a l’Estadi Olímpic de Barcelona, durant un Doctor Music. No em vaig voler quedar a veure Metallica, li vaig donar la meva entrada a un i vaig anar al concert de Death Cab For Cutie -o a l’altra banda d’en Ben Gibbard, The Postal Service-, al Razzmatazz amb el Santi Garcia i en Carles de Houston Party. Era un trio impossible! Després vam anar cap a l'Helio`gabal i estàvem al fons del bar, on hi havia una taula rodona, fins que va venir l’Albert a parlar. Ens coneixíem d'abans, perquè teníem amics comuns.
Albert: Ens vam conèixer al Senglar Rock on coincidien Entartete Kunst, Aina i Void. I tu portaves una camisa de quadres grocs!
Miquel: Nosaltres havíem guanyat un concurs de maquetes i recordo veure’t pel backstage indignat, perquè la teva germana s’havia lligat un ‘flequillos’! [Riuen]
Artur: Doncs recordo que a l’Heliogàbal, va venir l’Albert i em va dir “Què vols prendre?" vaig cometre l’error de dir, “el mateix que tu” i va portar uns elixirs d’entrada. I em va dir que si volia muntar alguns concerts allà. Estava desinformat i no sabia que jo ni tenia telèfon mòbil ni una agenda ni contactes ni...
Albert: Ni compte al banc! [Riuen]
Artur: No vaig acabar d’entendre al que es referia però vaig pensar que tenia bona pinta. Va ser al 2004 i encara estic aquí.

I LA FESTA QUÈ? Doncs per celebrar-ho apunteu a les agendes!

10/10/15 @Espai Jove Fontana 
A l’Heliogàbal mai saps quin cambrer et trobaràs, perquè quan uns no tenen concert els altres estàbnde gira. Aquest dia hi seran tots, tant a sobre l’escenari com a darrera la barra. Actuen: (lo:muêso), Beach Beach, Da Souza, Fighter Pillow, Halcón, Joan Colomo, Nueva Vulcano, Me and the Bees, Mil Pesetas, Síctor Valdaña & The Check This Outs, Songstore i Sot.




 Fins al juliol de 2016 @Heliogàbal 
10 concerts dobles d’alguns dels artistes més estimats per la casa. N’hi ha que hi van venir sent petits, i ara és el bar que els hi ha quedat minúscul, però tot hi així hi volen venir a rememorar algunes de les seves millores nits! (Tot i que probablement, i pels ‘estragos’ de la barra lliure, ja ni se’n recorden!). Us anunciem els primers: Anari, El Petit de Cal Eril, Joan Miquel Oliver, Mishima, Pascal Comelade, Sr. Chinarro i Za! Però recordeu, ni hi som tots ni són tots els que hi som, així que apunteu-vos al butlletí setmanal online de notícies de l’Heliogàbal, per ser els primers en estar informats i no quedar-vos sense entrada per veure aquests músics a ras de terra i a tocar d’un pam.

Octubre, novembre i desembre de 2015
Un dels especials de la casa, el 17è trimestre de poesia amb els que van obrir el bar i els qui l’han acompanyat en créixer: Pau Riba, Enric Casasses amb Don Simón y Telefunken, Martí Sales amb Núria Martínez Vernis i Eduard Escoffet amb Bradien.

Al llarg d’aquest curs l’Heliogàbal (el bar, no el difunt emperador) actuarà de mediador en un projecte de Creadors EnResidència, una iniciativa conjunta de l’ICUB i el Consorci d’Educació de Barcelona, que unirà a la banda Za! i Institut de Secundaria Menéndez y Pelayo per a fer una obra conjunta!
 

Fotografia de portada: Joan Guardia
Text: Aïda Camprubí 
Correcció: Pendent