21 de set. 2015

UN ALTRE HIT DE JUANJO SÁEZ


Hit Emocional
Juanjo Sáez
Any: 2015
Editorial: Sexto Piso



L’editorial Sexto Piso acaba de publicar l’últim llibre de Juanjo Sáez, Hit Emocional; en teoria una recopilació de la pàgina que l’autor il·lustra mensualment a Rockdelux, però a la pràctica, un recorregut per les cançons i els moments més importants de la seva vida.

Deixeu que em posi tendra: Hit emocional, efectivament, emociona. Les persones que el seguim de fa temps ja estem acostumades al mestratge amb què narra la seva autobiografia. Ho va fer amb Viviendo del cuento, un recorregut pels treballs dels seus primers deu anys com a il·lustrador de la modernor divine post-olímpica. Ho va continuar, amb Yo, un cara a cara amb els seus dimonis interiors i més recentment amb Crisis (de ansiedad). La primera persona no l’abandona ni a Arte, ni als dos volums editats per Morsa: Buenos tiempos para la muerte (on ja apareix el seu passat heavy i el seu amic Marc Piñol) i Nada; però jo diria, que Hit Emocional és el millor que Sáez ha fet fins ara. Sigui perquè el fil conductor és la música, un tema que li permet jugar amb la cronologia, tot aglutinant anècdotes amb cançons i personatges. Sigui perquè el seu ofici de narrador ha madurat i sap seleccionar millor, simplificar encara més, anar més a l’essència d’allò que importa. Sigui quin sigui el seu encant, la que us escriu es va empassar les tres-centes pàgines del volum, quasi sense adonar-se’n, immersa en el seu striptease autoficcionat, absolutament encantada de la vida.

I és que Juanjo Sáez ens hauria de fer rabieta, no? Famós i exitós com és, amb sèrie de dibuixos a TV3 inclosa. Estem parlant d’un dibuixant que no passa de moda (qui se’n recorda del seu presumpte arxi-enemic Jordi Labanda?), ficat en mil campanyes publicitàries, publicat als diaris de més envergadura. Hauríem d’odiar-lo, sí, però llegint-lo, resulta del tot impossible. La manera com s’apropa al lector, la canya que es fot a sí mateix quan cal, la descripció dels seus éssers estimats, el fan del tot entranyable.

I després està la música, és clar. La més elevada de les arts, segons l’autor. La més sofisticada, immaterial i abstracta. “No hi ha res que vagi directe a l’emoció de la mateixa manera”, afirma, en un moment. La selecció de hits, tot i que són hits de tots els temps, no són òbvies. Força allunyades del mainstream-mainstream però tampoc excessivament excèntriques. De Pixies a Joe Crepúsculo i de Barón Rojo a Deerhunter, Juanjo Sáez explica la seva evolució del heavy cap a l’indie i d’allà cap a la dispersió d’estils actual, en un periple que no és molt semblant al vostre?

Fotografia de portada: Juanjo Sáez
Text: Anna Pantinat
Correcció: Raquel Molina