18 de set. 2015

L'ACOMODADOR #84 · SITGES 2015 EN 15 PEL·LÍCULES (part II)


Després del primer repàs d'ahir a alguns dels títols més importants que es podran veure al Festival de Sitges 2015, avui toca completar-lo amb la segona tongada. De nou, el festival fa gala de la seva versatilitat i també capacitat per adaptar-se a qualsevol tipus d'espectador. N'hi ha per triar i remenar!

The Assassin (Hou Hsiao-Hsien, 2015)

El nou cinema oriental té unes dimensions molt més àmplies a les de fa una dècada, però la seva forma de fotografiar les històries segueix sent inimitable. Un dels últims grans exponents d’aquest fet és The Assassin, del taiwanès Hou Hsiao-Hsien, que es va emportar el premi a millor director a Canes 2015 gràcies a aquest relat preciosista sobre una experta lluitadora de la Xina del segle IX a qui encarreguen la missió de matar els opositors a l’emperador.



Partisan (Ariel Kleiman, 2015)

El drama més obscur sempre té el seu racó a Sitges, i aquest any hi destaca Partisan, un títol australià que va cridar l’atenció quan es va conèixer la seva existència. La història d’un nen d’onze anys que ha estat criat sota una visió del món pensada perquè desenvolupi els seus instints assassins promet duresa, incomoditat i també reflexió. A més, la sempre impactant presència de Vincent Cassel encara hi afegeix més atractiu.



Into the Forest (Patricia Rozema, 2015)

La cloenda del festival anirà a càrrec d'aquest esperat thriller apocalíptic en què dues germanes queden aïllades a la seva casa situada en ple bosc a Carolina del Nord. Mentre a l'exterior la població mundial s'enfronta a la seva destrucció, elles tenen la seva pròpia lluita per poder mantenir un estil de vida força particular. Ellen Page i Evan Rachel Wood en són les protagonistes.



Victoria (Sebastian Schipper, 2015)

Poques pel·lícules poden presumir d’una distinció tan clara a nivell formal com Victoria. Ni més ni menys que 140 minuts de pla seqüència són els que desenvolupa per explicar el malson d’una noia estrangera (la catalana Laia Costa) que decideix deixar-se portar per un grup de nois alemanys en plena nit de Berlín. El muntatge tindrà les seves inevitables trampes, però aquesta arriscada proposta ve de guanyar els principals premis de l’Acadèmia Alemanya de Cinema, així que és sens dubte una de les sensacions de Sitges 2015.



Tangerine (Sean Baker, 2015)

La digitalització del cinema ha assolit cotes que fa poc semblaven impossibles. Qui podria pensar que una pel·lícula “rodada” amb un iPhone 5 podria competir en un festival? Doncs Tangerine ho fa realitat i aspira a deixar més d'un amb la boca oberta, ja que la factura tècnica d'aquesta història nadalenca d'una prostituta que busca una dolorosa veritat ha estat elogiada per on ha passat. Caldrà comprovar-ho.



Cop Car (Jon Watts, 2015)

Acció policíaca amb aromes dels anys 80 i sabor a gasolina al més pur estil de la primera entrega de Mad Max. Amb Kevin Bacon al capdavant, Cop Car presenta la persecució de dos nens que acaben de robar un cotxe de policia per part d’un oficial sense cap mena d’escrúpol per tal de recuperar-lo. Podria ser perfectament l’encarregada d’ocupar el lloc que l’any passat va recaure en The Guest.



Seven (David Fincher, 1995)

Si no heu tingut l’ocasió de tornar a veure aquesta obra mestra del thriller policíac, el Festival de Sitges ofereix un ambient immillorable per fer-ho, en el marc d’un homenatge global al film de Fincher que ja queda força clar al propi cartell d’aquesta edició. Han passat 30 anys des de la seva estrena, però des de llavors ben pocs guions han igualat la solidesa narrativa de Seven. El seu final, tan brillant com pertorbador, ja forma part de la història del cinema contemporani.



Tot la programació del 48è Festival de Sitges, aquí.

Fotografia de portada: Festival de Sitges
Text: Martí Aragonès
Correcció: Pablo Gerschuni