15 de set. 2015

EXPANSIÓ DE L'UNIVERS PROPI


(lo:muêso)
Hoidên Limother Petity Vefuckêr
Any: 2015
Discografica: Aloud Music

Quart disc de (lo:muêso). Han fet el seu millor treball. La banda de Premià agafa totes les etiquetes més intenses del rock i composa un disc majestuós amb gran sentit de l’humor i que defineix perfectament el què són.

I que és (lo:muêso)? (lo:muêso) és res i és tot. (lo:muêso) no significa res. Absolutament res, però dóna nom a un dels universos musicals més personals i genuïns en format banda de la música. El seu quart llarg “Hoidên Limother Petity Vefuckêr” és el que són i el què volen fer, la suma de quatre personalitats genuïnes apassionades per la música amb una llarga trajectòria sobre els escenaris. Fora de circuits. Fora d’etiquetes.

Rememorant els anteriors treballs, podríem dir que als anys 90 és on es troba la font de la inspiració de (lo:muêso). Bandes com Kevlar o Fly Pan Am i segells com Revelation, Constellation i evidentment Dischords estan presents en tots els seus treballs. Jugant una mica amb el noise, una mica amb l’indie de guitarres afilades, amb l’emo més distorsionat i fins i tot amb el metal.

En aquest aspecte no canvia, no s’han passat al folk pastoral ni al pop lluminós. Però sí que han elevat el nivell d’experimentació. Dos cançons per sobre dels deu minuts ho corroboren, la potent “Katazome Falls” que obre el disc a cop d’èpica distorsionada i “Black scissors”, epopeia emo-noise amb una introducció de 7 minuts fosca i ambiental. Ambdues cançons, un viatge progressiu que podria està firmat pels mateixos GY!BE.

Baixant el tempo trobem un mig temps, quasi una balada post-metal com és “Dead Sea Horses”, no per això menys colpidora. L’amfetamínica marca de la casa “Amarillo Mortimêr”, pur post-hardcore washingtonià. Per últim, és necessari destacar “Baivlad Boulevard” amb passatges de metal fosc i desesperat.

Després d’escoltar-lo em moro de ganes de veure’ls en directe. Espero que em despentinin com habitualment fan, amb un so compacte, rocós i a volum indecent, demostrant la intensitat de la que sempre han fet gala.

No sé on els portarà aquest disc. Segurament enlloc més d’on es troben. Fent música amb respecte, passió i dedicació. A la resta del món ens hauria de portar a gastar els discs d’escoltar-los, a assistir al major nombre possible de concerts. Segurament així algun dia podrem explicar que vam tenir la sort de compartir temps i espai amb una banda que es mereix tot el reconeixement possible.

Text: Carles Fajardo
Correcció: Raquel Molina
Fotografia de portada: Aloud Music