22 de set. 2015

ANTI-HIMNES CELEBRABLES

Cuello
Trae tu cara
Any: 2015
Discografica: BCore Disc

És un fet, el valencià Jose Guerrero s’erigeix en un dels músics més prolífics de l’underground estatal. La seva constància tant a nivell editorial com a nivell qualitatiu així ho diuen. Ja saben: Betunizer, Jupiter Lion, Segunda Persona i Cuello, entre d’altres, no deixen de mostrar signes d’activitat constant, tot mantenint un, parafrasejant el propi Jose, "nivelazo".

La música de Cuello destaca per una gran personalitat i l’afegit d’una veu particular, la de Guerrero, que, agradi o no, imprimeix caràcter únic a tot allò que toca. Aquest cop, amb una part vocal més cuidada a la qual afegeixen segones veus, Cuello despatxen un sòlid tercer treball que juga amb els elements habituals: punk-rock, crossover, pop i fins i tot una suite suau, estranya, com és 'Ser Total' i una altra, la final 'Aquí Tengo Tu Puente', amb –dit amb la boca petita– certa arrel andalusa. A Trae Tu Cara tampoc hi falten himnes. Més aviat anti-himnes, doncs tot i tenir els elements melòdics i addictius que conformen l’ADN de qualsevol himne, no deixen de ser desafiants, anant més enllà del tòpic de la cançó fàcil. I bé, si com dèiem, d’himnes és tracta, la inicial 'Trae Tu Cara Y Decórala Bien', no ho dubtin, inflamarà l’estat d’ànim del seu públic d’ara endavant. Segurament la cançó més directa i enganxosa del disc. A 'Puré Mental Tricolor' els oh oh oh’s fan que no puguem deixar d’imaginar-nos la imatge d’ells en directe, donant-ho tot, encomanant la seva energia, creant una comunió amb el fan. La densa, quasi metalera, 'Vístelo Con Tu Éxito', té un aire –a la tornada– molt 'Gates Of Steel' de Devo, però alentida, amb un toc intens, lleugerament malaltís. Res a veure amb res. Les lletres, una vegada més, sonen lliures, alienes a qualsevol tipus de concepte preestablert. Amb sentit de l’humor i un ús de la retòrica que se’n va per la tangent. 'Capando La Señal' s'enreda en aquell rock musculós que practiquen bandes d'esperit contracultural com Nomeansno o la resta de companys del segell Alternative Tentacles. Una de les més encertades és 'Aclarando Perfiles', on teixeixen un riff optimista i repetitiu que, en companyia d’una part vocal marca de la casa, deriva en una tornada trencada, involuntàriament èpica. A 'El Joven' tiren d’energia i punk-rock accelerat enmig de “...una maraña de sueños de juventud...”. Tot sense deixar de jugar amb els compassos, els ritmes, les sensacions, afegint-hi una àmplia gama de matisos a l’escolta. Uns matisos musicals, de vegades, cars de trobar.

Trae Tu Cara és un disc positiu, personal, immediat i fet per ser defensat en directe, entre d’altres moltes coses. A més té una qualitat única i altament celebrable, la de fer-nos cantar lletres que freguen –o abracen– l'absurd, com si ens anés la vida en allò que diem. Sens dubte un valor afegit.

Text: Daniel González
Correcció: Pol Camprubí
Fotografia de portada: Yosigo