29 de set. 2015

1000 Days


Wand
1000 Days
Any: 2015
Discogràfica: Drag City

Fa cosa de sis mesos vaig acostar-me a la sala Almo2bar per veure el concert d'un grup californià que no coneixia de res, uns tals Wand. Unes dues hores més tard ja havia trencat aigües i m’estava comprant una samarreta i l'últim disc dels xavals aquests. Wand –de la mateixa manera que fa anys feien bandes com Hüsker Dü o els Minutemen– no s’estan per hòsties: gira perpètua, un mes al local per acabar d’escriure temes nous, enregistrar i publicar nou disc. I vinga. Seguint aquest cicle vertiginós, el grup ha publicat tres discos en poc més d'un any (!!), tots tres boníssims.

1000 Days deixa una mica en segon pla el seu vessant stoner rock (al concert que van fer al BAM 2015 van començar amb una miniversió de The Trooper, d'Iron Maiden) per centrar-se en la melodia, la psicodèlia I l'experimentació. En realitat, aquesta barreja ja estava present en els seus anteriors discos, però de mica en mica Wand (“vareta”, en anglès) van polint el seu discurs; fa la impressió que el treball compositiu es va imposant al so del grup. Amb Wand passa una cosa que malauradament no es troba a gaires grups d’avui dia: t’agraden més a la sisena vegada que els escoltes que no a la primera (si us agrada Ariel Pink, sabreu perfectament què vull dir). És veritat que algú potser trobarà una mica embafador l'aire enganyosament retro del disc (Bowie, Syd Barrett, T-Rex, fins i tot Lennon), però jo no tinc cap problema amb el vestit que han escollit aquests quatre weirdos (i això que no sóc gaire fan dels grups esmentats). Falsets, recarregats frasejos de guitarra, teclats que donen lluentor a les melodies, flautes... però a continuació et deixen anar un riff greixós a la Melvins o un interludi rítmic («Dovetail») que sembla tret d'un disc de Can de l’any 72. Poc més de trenta minuts gairebé perfectes (gran treball pel que fa a producció i composició), plens de contemplació còsmica i melodies que guanyen claredat i profunditat amb les successives escoltes. 1000 Days ens acosta a una paleta de llums i colors que no sabia ni que existissin.

Text: Manel Peña
Correcció: Marta Cucurella
Fotografia de portada: Drag City