14 de jul. 2015

ELS NOUS HITS DE EL GUINCHO: PRIMERA ESCOLTA


Si hagués de fer un top 3 de moments de comunió absoluta relacionada amb la música, és possible que parlés de El Guincho més d’una vegada. Escoltar les seves primeres cançons va ser com despertar enmig d’una cascada: sonava fresc, omplia de joia, era ballable, nou i imparable. Recordo les primeres escoltes de Alegranza amb ells ulls com plats i les cames com un moll. Els seus concerts eren increïbles, una bola d'alegria en què tots els amics perdíem la noció de nosaltres mateixos per convertir-nos en aquella música. I quan de sobte va començar a sortir als mitjans estrangers i a girar pel món, ho vam celebrar com nostre. Van ser un parell d’anys en què tot semblava possible: els nostres amics, la gent més propera, estava fent la millor música del món. Encara la fan!

Després d'Alegranza, va venir el Pop negro, el ritme embogit es transformava en pop caribeny. Hits per una FM somiada on Radio Futura es barrejaven amb Missy Elliott i Tom Tom Club es posaven en mans de Diplo. Les cançons sonaven com si sempre haguessin estat allà, però sonaven a l’any 2010. Segueix sent un disc acollonant al qual van seguir produccions diverses (entre d'altres: Bjork!) i un disc de música de ball juganer (Trances) que apuntava a nou començament. Les poques entrevistes que va fer llavors apuntaven cap aquí.

Les dues noves cançons de El Guincho sonen diferents a res del que hagi fet Pablo Díaz-Reixa fins ara. Però el Pablo sempre ha volgut sonar nou amb tot el que fa. La titular del single, “Mis hits” és com posar a Holly Herndon i A. G. Cook a fer un hit de trap. El resultat és menys cerebral que cada una de les parts, però no arriba a ser agrest. La lletra és una síntesi d’alguns dels tòpics del hip-hop (“Un día me vendrá a buscar la ciencia/ tanta data fluye en mí/ soy un destello ónix”, “Ahora lo único que quiero es/ más dinero/ más dinero/ más dinero”) repensats fins a convertir-los en meta-llenguatge. Però el Pablo sempre ha fet cançons de tesi (cançons de tesi que es poden ballar!): a “Pop Negro” semblava preguntar-se què és una cançó pop, aquí sembla preguntar-se què fer d’aquesta pulsió de fer cançons. Empaquetar-les, fer-les arribar a la gent perquè es converteixin en un ens viu (“Guardo mis hits con tanto celo/ que ya no son más mis hits/ solo ideas que tengo de ellos/ superpuestas/ sin esencia”) i aconseguir que les cançons es converteixin en la seva font d’alimentació, fer-ne diners.

Sempre m’ha encantat la manera d’endreçar idees del Pablo, aquesta obsessió pel canvi constant, com es filtra cada una d’aquestes tesis en la forma mateixa de la cançó i tot i així, aconsegueix sonar viu i sonar a ell mateix. “Con un rotu seco” és la cançó més fosca del pack i probablement la més fosca que li hagi sentit mai. És un hit de r’n’b boirós i futurista sobre trobar a faltar, amb ritmes trencats, plens de silencis exuberants que es poden, gairebé, ballar. El disc sencer es dirà HiperAsia i tot apunta a que serà una altra meravella.

Fotografia de portada: XX 
Text: Quique Ramos
Correcció: Pablo Gerschuni