11 de juny 2015

L'ACOMODADOR #79 · 2015: EL QUE HAURIES D'HAVER VIST I EL QUE HAURÀS DE VEURE


A escassos tres dies de creuar l'equador de 2015, és bo fer un repàs del millor que ens ha deixat el setè art durant aquesta primera meitat d'any, i a la vegada fregar-nos les mans amb el que tenim per davant. La veritat és que l'inici ha estat magnífic en tots els àmbits, amb títols de gran qualitat en tots els gèneres i modalitats, i val a dir que m'ha costat no fer una llista més llarga d'assignatures que, de no haver vist, hauríeu de marcar com a pendents. Pel que fa a les estrenes que han d'arribar, he de dir que el panorama no és dolent, però tampoc per tirar coets, com sí que ho era l'any passat. En tot cas, hi ha bona teca.

EL QUE HAURIES D'HAVER VIST

BIRDMAN (Alejandro G. Iñárritu, 2014)

La seva condició de rival de Boyhood en la cursa per als Oscar –en la qual es va acabar imposant– va despertar un seguit de crítiques ferotges cap a Birdman del tot desproporcionades i injustes, ja que el film d'Alejandro González Iñárritu és un prodigi tant tècnicament com narrativa. Construït a base d'un pla seqüència quasi continu (sí, digitalitzat, i què?), el film retrata el patetisme d'una vella glòria de Hollywood amb un ritme endimoniat i uns actors de traca. Un experiment insòlit i brillant.



NIGHTCRAWLER (Dan Gilroy, 2014)

Des d'un punt de vista completament subjectiu, la considero la millor pel·lícula del que portem d'any. Imprescindible. Una història de rerefons quasi terrorífic, en què se'ns mostra l'ascens a la fama i l'èxit d'un personatge totalment obscur, però que és fruit directe de la nostra societat. Amb un Jake Gyllenhaal excels al capdavant, Nightcrawler és una dura crítica al poder de la imatge i a l'explotació del morbo que predominen a la televisió actual. A part, està excepcionalment ben dirigida.



LEVIATÁN (Andrei Zvyagintsev, 2014)

La quota més “indie”, o “Verdi friendly”, o com li vulgueu dir, se l'emporta una de les millors pel·lícules russes dels últims anys. El director Andrei Zvyagintsev ens trasllada a la punta nord del país per a mostrar la impotència d'una població incapaç d'escapar als grans poder fàctics del país, encara que sigui tan sols per a sobreviure o portar una vida mínimament digna. Les diferències amb la realitat no són gaires; només cal apuntar que Leviatán està censurada al seu propi país per ordre de Putin.



EX MACHINA (Alex Garland, 2014)

La seva condició relativament humil l'haurà fet passar desapercebuda per a molta gent, però és, sens dubte, una de les pel·lícules de ciència-ficció més elegants i sòlides que he vist últimament. Ex Machina afronta el ja tractat conflicte de la creació d'intel·ligència artificial i la relació entre homes i màquines, però des del principi sap fer-nos partícips del seu joc, tant calculat com subtil. És possible experimentar sentiments reals cap a un robot? Poseu-vos a prova.



MAD MAX: FURIA EN LA CARRETERA (George Miller, 2015)

Si no has vist Mad Max: Furia en la Carretera, t'has perdut el gran espectacle cinematogràfic de 2015. És excessiva, delirant i passada de voltes, però és una passada. Les dues hores davant la pantalla són una injecció d'energia gràcies a la continuació renovada de la mítica saga dels anys 80, aquest cop amb Tom Hardy com a protagonista en lloc de Mel Gibson. El que ha fet George Miller, un home de 70 anys, empetiteix tot el gènere d'acció de l'última dècada. Adrenalina pura.



EL QUE HAURÀS DE VEURE

LO QUE HACEMOS EN LAS SOMBRAS (T. Waititi, J. Clement, 2014) – 3 de juliol

D'acord que l'any 2014 no va ser especialment prolífic pel que fa a bones comèdies, però la pel·lícula amb què més vaig riure l'any passat –al Festival de Sitges, concretament– va ser, amb diferència, Lo que Hacemos en las Sombras. Creada pels responsables de Flight of the Conchords, aquest fals documental sobre un grup de vampirs que comparteix pis a Wellington transforma amb gran enginy l'humor costumista per adaptar-lo al món vampíric, i regala un munt de situacions absurdes de riallada assegurada. No la deixeu passar.



INSIDE OUT (Pete Docter, 2015) – 17 de juliol

Ja sabem que Pixar són paraules d'una altra dimensió dins el cinema d'animació, i tot apunta que Inside Out tornarà a demostrar per què és així. Al seu pas pel Festival de Cannes, aquesta comèdia sobre els petits sentiments que tots portem dins i que a poc a poc van evolucionant, ha deixat la crítica meravellada de forma unànime. Després de diverses seqüeles, hi ha ganes que la productora de Toy Story, Ratatouille, Wall-E i companyia ens torni a deixar bocabadats.



EL PUENTE DE LOS ESPÍAS (Steven Spielberg, 2015) – 16 d'octubre

Tot el que fa Steven Spielberg mereix la nostra atenció, però si a més comporta un retrobament amb Tom Hanks, encara hi ha més motius. A El Puente de los Espías, el director s'allunya de les seves habituals superproduccions i proposa un thriller d'aspecte més pausat i intens, ambientat als anys 70 i amb la Guerra Freda com a tema principal. Les últimes pel·lícules de Spielberg no seran d'aquelles que recordem a la seva filmografia, així que ja toca poder afegir-hi un altre gran film.



BLACK MASS (Scott Cooper, 2015) – 23 d'octubre

Boston, anys 70, màfia irlandesa... els ingredients de Black Mass ja haurien de posar en alerta a qualsevol, i més encara quan el repartiment compta amb noms com un irreconeixible Johnny Depp (sense pallassades), Guy Pearce, Benedict Cumberbatch o Kevin Bacon. La història, basada en fets reals, explica la història del gàngster més sanguinari de la història de la ciutat, incloent-hi la seva difícil relació amb l'FBI i la ferotge enemistat amb la màfia italiana. Si el còctel surt bé, gaudirem.



STAR WARS: EL DESPERTAR DE LA FUERZA (J.J. Abrams, 2014) – 18 de desembre

Poques coses es poden dir per presentar una pel·lícula com aquesta. Els diferents tràilers i avanços ja han provocat diversos episodis de febre entre els més fanàtics de la saga. L'esperat setè episodi de Star Wars ens enganxarà en ple Nadal, i arriba disposat a fer renéixer tot allò que George Lucas va crear fa més de trenta anys. J.J. Abrams n'és el responsable. Serà el veritable despertar de la força o no sabrà superar el llistó de les expectatives? Siguem o no uns malalts de Star Wars, tots ho estarem esperant amb candeletes.



Fotografia de portada: IMDb
Text: Martí Aragonès
Correcció: Montse V.