10 de juny 2015

HURRICÄDE S'ACOMIADA DELS ESCENARIS


Porto tota la tarda amb la cançó d’en Raimon al cap. “Diguem no. Diguem nooooooo”. Una de les bandes més interessants del panorama actual, una de les més arriscades i amb més caràcter, una de les més passionals i amb més soltura. Una de les millors, en definitiva, ens diu adéu. Hurricäde. Sisens entre els discos destacats de l’any passat d’aquesta casa i 14è a la de 2011. Enguany no ens n'hem estat de dur-los als concerts en directe del Cabarat Elèctric (ull què déien que van fer tremolar el telèfon del jefe suprem de la ràdio ala 15ª planta, i que es va colar per micros de tots els programes que estàven en antena). Hurricäde. Tres companys que en 8 anys han sobresviscut al marge del circuit comercial i al marge de Barcelona. S’han autoeditat, han creat un segell, i tocat al Sant Feliu Fest, el Sucre, l’Hoteler i mil i un festivals i concert europeus i estatals.

S’acaba Hurricäde, comença la llegenda.



El concert de comiat serà entre els seus. Un funeral d'estat -etílic- a l'Atzavara aquest mateix 20 de juny amb els seus amics Turnstile (també amb un hiat), Please Wait i Wann.


Fotografia de portada: Arxiu
Text: Lluís Huedo
Correcció: Pendent