20 de maig 2015

LLEGIU A EN RUY D’ALEIXO! 5 TESTIMONIS QUE HO RECOLZEN



En Ruy d’Aleixo, nascut a Sant Feliu de Codines i crescut sota les influències dels Cingles del Bertí i de l’Incívic, ha viscut sempre en aquesta boirina de secretisme on s’amaguen les coses bones, convertit en furtives troballes de culte que comparteixen, d'encobert, només alguns iniciats. Rondant la trentena d’edat, és doctor en sànscrit i estudiós de la literatura índia, un gran i infatigable conversador i també baixista de projectes musicals tan meravellosos, i igualment clandestins, com Ranma ½ i Bushido Code, a la estela d’en Les Claypool de Primus o la llibertat quasi destructiva d’en Pastorius. Ara publica el seu segon recull de contes, Els Noms Dels Seus Déus (Editorial Males Herbes, 2015), que es presentarà aquest dijous 21 de maig a les 19:30h a la Llibreria Calders.

Per celebrar que per fi d’Aleixo s’atreveix a ensenyar-nos la cara, hem demanat a uns quants escriptors, i lectors fanàtics, que ens expliquin quins són els seus motius per quedar-ne totalment enamorats!

“Vaig encetar-lo un diumenge al vespre, abans d'anar a dormir, i val a dir que no recomanaria a ningú que ho fes en aquella hora. L'allau d'imatges, d'idees que creixien dins meu fins convertir-se en Històries (sí, escrit amb majúscula), van immergir-me en un estat d'excitació a les antípodes de la placidesa necessària per poder conciliar el son. No vaig adormir-me fins les tres de la matinada, però dilluns al matí la sensació era de jet-lag, d'haver tornat d'un país molt llunyà.” 

Pere Grament (aka Pau Clemente), fanzinista i escriptor


“Ruy D'Aleixo té aquella rara habilitat d'engalipar-te com ho feien els nostres avis quan ens explicaven una rondalla. És capaç de crear els mons més extraordinaris davant nostre sense grandiloqüència ni que ho visquem com un joc de mans. Contra la tendència imperant de nodrir-se de la quotidianitat com a única font de ficció, a 'Els noms dels seus déus' cada conte és un univers nou i sorprenent: té la màgia i el to atàvic de les antigues cosmogonies. També recorda, de reüll, la inventiva d'Ursula K. Le Guin, que pot treure's del barret civilitzacions al·lucinants però mai no perd de vista els rau-raus de l'ésser humà."

Martí Sales, escriptor, músic i agitador cultural. 


“Aquest llibre captiva, intriga, corprèn, commou, i ressona durant un bon temps. Disset relats de llarga distància, insòlita narrativa de viatges: de l’asfalt al tros, de Bangkok a Tràcia, de l’última festa abans de l’alba a la segona primavera del món. Ras i curt, i en línia recta: del desert al mar, fins a la cova dels noms que inventen totes les platges. Un recull imperdible." 

Joana Castells, poeta (acaba de publicar "Dels sécs del vent", ed. Fonoll)


“L'obra de Ruy d'Aleixo beu, a grans glopades, de les tradicions més antigues (el món sànscrit, la Bíblia...) per tal de construir llegendes daurades, èpiques transhumanes, fantasies cosmològiques... Tot d'històries que ens estremeixen (i ens enamoren) com si fossin uns secrets revelats des del cor d'una bèstia ancestral.” 

Josep M. Argemí, escriptor


"Llegir Ruy D'Aleixo és una experiència brutal, que deixa sediment. No només perquè aquest autor demostra un domini formal de l'eix de la imaginació, sinó perquè els seus relats estan bastits com engranatges sorprenents i perfectes. Cada petita catedral amb forma de conte que proposa t'atrapa irremeiablement. Crec que 'Els noms dels seus déus' és un llibre molt important. Possiblement Males Herbes va néixer per parir aquesta obra." 

Jaume C. Pons Alorda, poeta, traductor i bèstia literària. 



Fotografia de portada: Arxiu 
Text: GN 
Correcció: Pablo Gerschuni