17 d’abr. 2015

L'ACOMODADOR #75 · D'A 2015


Acostar el cinema inèdit a les nostres sales i donar-nos l'oportunitat de poder-lo gaudir on es mereix, en una bona pantalla gran, és un dels objectius amb què el Festival Internacional de Cinema d'Autor de Barcelona, ja conegut com a D'A, va néixer ara fa cinc anys a la ciutat comtal. Totalment consolidat, el certamen arriba de nou amb una cuidadosa selecció de títols independents nacionals i internacionals, fent les delícies de tot espectador que vulgui desconectar durant uns quants dies del circuit cinematogràfic més comercial. Del 24 d'abril al 3 de maig, el D'A 2015 projectará més d'una vuitantena de treballs que es repartiran entre els Cines Aribau, el CCCB, la Filmoteca de Catalunya i la seu de la SGAE Catalunya.

La programació del D'A 2015 es divideix en quatre categories: Direccions, Talents, Futurs (im)possibles i Transicions. A més, cal sumar-hi dues seccions especials enfocades a dos directors que simbolitzen el salt generacional dins del cinema francès: Alain Resnais i Bertrand Bonello. El primer rebrà un merescut tribut amb la projecció d'alguns dels seus films més destacats, i el segon serà motiu d'una retrospectiva que inclourà deu títols, incloent curts i llargmetratges. A continuació, destaco algunes de les propostes que cal tenir en compte durant la setmana i mitja de festival.

EDEN (Mia Hansen-Löve, 2014)

La trajectòria de la directora parisina Mia Hansen-Löve és pràcticament paral·lela a la del D'A, ja que de les seves quatre pel·lícules, ja n'han passat tres pel festival. La última és Eden, que torna a fer un retrat de la joventut, però força allunyat del que presentava a Un Amour de Jeunesse (2011). Aquí, ens endinsa a la nit de París dels anys 90 per acostar-nos a les desil·lusions d'un jove DJ que es nega a madurar, però que a la vegada va perdent tota la passió pel que fa. Una nova oportunitat de catar la transparència i delicadesa de Hansen-Löve.



UNDER THE SKIN (Jonathan Glazer, 2013)

A aquestes alçades, sembla que l'única forma de poder veure Under the Skin en pantalla gran serà a través de festivals i certàmens que la programin. Aquesta cinta de ciència-ficció, que ja va passar per l'últim Festival de Sitges, està destinada a deixar opinions força oposades, ja que Jonathan Glazer utilitza un estil marcadament personal per a narrar la història d'una alienígena que arriba a la Terra per a estudiar el comportament humà. Per molt que la protagonista sigui Scarlett Johansson, el to abstracte i pausat del film no és a l'abast de qualsevol; i si no, feu una ullada al tràiler.



YOUNG ONES (Jake Paltrow, 2014)

Definida com un western post-apocalíptic de ciència-ficció, Young Ones arriba amb les credencials que li donen el premi a Millor Guió al passat Festival de Sitges i també el popular pòquer d'actors protagonistes. Michael Shannon, Nicholas Hoult, Kodi Smit-McPhee i Elle Fanning encapçalen una història de supervivència en un món arrasat on l'aigua és el bé més preuat, i on l'honor d'un pare s'ho pot emportar tot per davant. Dirigit per Jake Paltrow (germà de Gwyneth), el film promet el millor de l'escena independent nord-americana.



WHITE BIRD IN A BLIZZARD (Gregg Araki, 2013)

Un altre dels exponents del cinema d'autor nord-americà que va quedar exclòs de les nostres pantalles i que ara arriba gràcies al D'A és White Bird in a Blizzard, un drama en tota regla sobre una adolescent que ha de sobreposar-se a la sobtada desaparició de la seva mare. La pel·lícula està protagonitzada per una Shailene Woodley que fuig de “sagues divergents” i demés, juntament amb una Eva Green que també s'aparta dels seus papers comercials. Ambdues es posen al servei d'un director peculiar i molt donat a introduir imatges oníriques a les seves històries. Una raresa que caldrà descobrir.



IN THE BASEMENT (Ulrich Seidl, 2014)

La societat austríaca sembla ser un autèntica mina d'excentricitats de tota mena, o això és el que està disposats a demostrar-nos el polèmic director Ulrich Seidl al documental In the Basement. Animals de tota mena, relíquies esgarrifoses, instal·lacions sadomassoquistes o fins i tot un petit santuari nazi són només alguns dels exemples que es poden trobar als soterranis d'aquell país, pels quals Seidl fa una mena de ruta amb l'intenció de conèixer els seus ingenus i pertorbats propietaris. El riure nerviós i les mans al cap semblen assegurats.



Tota la programació del D'A 2015, aquí.

Fotografia de portada: D'A
Text: Martí Aragonès
Correcció: Raquel Molina