23 d’abr. 2015

LA MERDA AQUELLA DE L'AGENDA DE SANT JORDI SEGONS VALERO SANMARTÍ QUE M'HAN DEMANAT ELS DE GENT NORMAL



08.00 Locutori
Els de Gent Normal m'han demanat que escrigui quina és la meva agenda per Sant Jordi. Es veu que el Kiko Amat fa el mateix per La Vanguardia. Pagant, suposo. No és el meu cas. I tampoc és que em caiguin gaire simpàtics, els del blog aquest. Però s'ha d'admetre que en saben, de connectar amb certa mena d'idiotes urbans amb pretensions intel·lectuals. Como ara tu, que ens estàs llegint ara mateix. En fi. Que si mai publico un segon llibre potser necessito l'ajuda dels de Gent Normal per promocionar, així que els escric el text en 10 minuts i a córrer, tu, que la vida són dos dies.

09:00 Cementiri de Barcelona
Com cada any, em llevo aviat per començar el Sant Jordi pixant sobre la tomba de Ben Brooks, encara que no estigui enterrat a Barcelona. De fet ni tan sols està mort (ho dic en un sentit biològic, no artístic) i la seva tomba no és res més que un tros de cartró amb la inscripció "Ben Brooks" que cada puto any he de tornar a portar al cementiri perquè per alguna estranya raó desapareix l'endemà.

11:00 El Corte Inglés
Em dirigeixo a les paradetes de llibres dels grans magatzems i signo llibres fent-me passar per Eduard Punset. Els dependents de la llibreria d'El Corte Inglés no noten la diferència perquè són semi-analfabets. Els compradors tampoc perquè directament són analfabets. La gent em demana que els signi exemplars dels llibres del Punset, m'explica la seva vida horriblement anodina i em demana consells. Els responc aleatòriament coses com "Carme Forcadell és una vampiressa psíquica", "has d'anar a veure tots els partits del Llagostera", "Gabriel García Márquez s'ha reencarnat en el teu canari", "Inditex va exterminar tots els gallecs i els va reemplaçar per androides" o "cremeu tots els exemplars del llibre del Martí Sales".

13.00 La Calders
Fixeu-vos que no li diuen Llibreria La Calders o La Calders Llibreters. Perquè no poden. Seria il·legal. No tenen llicència de llibreria sinó de discoteca i per això sempre hi munten saraus amb gent "guapa" (enteneu-me: "guapa" pels estàndards del món literari, que tampoc són com per tirar coets) i ja van tots torrats des de les 11.00 del matí (del dia anterior). Els llibres són d'atrezzo. Les pàgines de tots els llibres de La Calders consten de fulls en blanc amb poemes guixats amb plastidecors que el Jaume Pons Alorda ha anat guixant perquè l'home no pot parar de crear. A La Calders em conviden a cervesa gratis quan els ensenyo el carnet oficial de mascota de l'underground català i aprofito la confiança per calar foc a uns quants llibres del Martí Sales.

13.00 Conesa
Ep, hora de dinar. Anem al Conesa. Bocatto de cardinale. I què collons cardinale? Bocatto di Papa di Roma.

16.00 FNAC
Em planto en furgoneta davant de la FNAC. Milers de persones fan cua per aconseguir un autògraf de la Moderna de Pueblo. Els llanço còctels molotov perquè aquesta gent són com zombies amb l'excepció que si els dispares al cap no moren perquè no hi tenen res a dins. Els dependents de la FNAC, estudiants universitaris segrestats als campus, aprofiten el caos i fugen. M'ofereixo a ajudar-los i en pujo una vintena dins la furgoneta. Quan els obro la porta s'adonen que són dins del magatzem de La Central i que la Marta Ramoneda, vestida de dominatrix, fa espetegar un fuet. Espero cobrar uns 1.000 euros amb aquesta remesa d'esclaus i que em deixin cremar uns quants llibres del Martí Sales.

17.00 Gremi de pastissers
El món del llibre està format per idiotes. El dia especial, o sigui, Sant Jordi, aquell en què la gent ha de comprar un puto llibre per collons, van i accepten fer un descompte del 10%. En canvi, per Pasqua els pastissers et cobren una puta caseta de xocolata rància amb un pollet atrofiat a 50 euros. Sembla que a Catalunya el preu del metre quadrat edificable de Sant Cugat només és superat pel de les mones. Els pastissers, però, no contents amb estafar-nos per Sant Joan, pel dia de Reis, per Pasqua i etcètera, ara s'han empescat el pastís de Sant Jordi, i això que la gent encara es mira amb suspicàcia el pa de Sant Jordi. No pararà mai la seva cobdícia? Em dirigeixo al Gremi de pastissers amb un llançaflames carregat amb nata chantilly i els ofego tots pel bé de la cultura i del país i de la meva salut mental, que és el més important. Als que intenten escapar els llenço llibres en flames del Martí Sales.

19.00 Paradeta de Les Males Herbes
Epa, epa, epa, que arriba el rei de la casa. El que paga les hipoteques i els jacuzzis de coca. Ovacions i reverències davant l'arribada de l'autor estrella de l'editorial. Xoco la mà amb el Valero Jr., el fill d'un dels editors.
Nois, vinc a buscar els meus honoraris. Si no ho feu, arrasaré amb les flames de la meva gola tots els vostres autors. Poseu-me lo de cada any: una maleta plena de bitllets de cinc enrotllats i una verge per curspir-me-la.
Què és una verge?
Una dona que no ha practicat el coit.
Què és una dona?
En fi. Ràpid. Que a l'autor més venut de la casa no se'l pot fer esperar.
Home, això de més venut... el Martí Sales t'està a punt d'avançar.
Impossible. M'han dit que algú ha estat cremant tots els seus llibres.
Precisament per això. Si la llibreria no els torna perquè els han cremat, o perdut, o robat, o posat pel cul com si fossin un supositori, ens els han de pagar igualment.
Calo foc a tota la parada de Les Males Herbes. D'entre les flames en trec com puc els exemplars del llibre del Martí Sales.

Fotografia de portada: Muntsa wannabe graphic designer
Text: Valero Sanmartí
Correcció: Raquel Molina

2 comentaris:

Marta ha dit...

Va de debò que aquest text ha passat per correcció? No destrosseu la llengua!

Anònim ha dit...

No fotem, Marta...