30 d’abr. 2015

'CITES', LLIGANT A L'ERA DE TINDER


Fa un parell d’estius Dates es va convertir en un petit fenomen de fans gràcies, principalment, al boca-orella. La sèrie britànica, de Channel 4, retratava el món de les cites a cegues amb Londres com a decorat. Més enllà de la seva seductora estètica, la sèrie va aconseguir cridar l’atenció per la força dels seus guions i per les interpretacions, especialment la d’Oona Chaplin, que seduïa com a femme fatale. Tot i que la cadena va decidir no fer-ne una segona temporada, la bona acollida per part de crítica i públic sembla que ha animat TV3 a elaborar-ne una versió autòctona que porta per títol Cites.

El primer desavantatge al qual s’ha d’enfrontar Cites és la malfiança d’aquells que havien posat en un pedestal Dates i que, per tant, des del primer minut van considerar impossible que la televisió catalana fes alguna cosa amb cap mínim d’interès. Aquest és un argument amb el qual haurà de conviure la versió i que haurà de lluitar per rebatre. De moment, el primer capítol ha estat bastant digne, sobretot si no fem comparacions amb l’original i donem una oportunitat a la sèrie per si mateixa. La versió catalana mostra dues històries en cada capítol, primeres cites de parelles que fins al moment de la trobada només es coneixen via Internet. Els protagonistes s’enfronten a l’enigma de descobrir si l’altra persona és com s’havien imaginat. La sèrie, i aquest aspecte ja és present a l’original, connecta molt bé amb l’espectador jove perquè explica una història que d’una manera o  altra ja ha viscut. Si a més tenim en compte que vivim en plena bogeria Tinder, segur que trobarem similituds entre la sèrie i les nostres vivències.

Per a aquells que esperaven Cites amb el ganivet a la boca especificarem que la sèrie té força punts positius. Entre ells, que TV3 es decideixi per un producte adult que està clarament enfocat a un nínxol de públic molt específic i s'allunyi d’aquella tendència, molt estesa en el panorama televisiu estatal, que busca sèries de caràcter familiar. També s’ha de valorar positivament l’esforç per dotar-lo d’una estètica moderna i treballada, amb una Barcelona actual i atractiva. Tot i això, el primer episodi va mostrar marge de millora i, segurament, a mesura que avanci la sèrie les trames augmentaran en complexitat i disminuiran els convencionalismes presents en el pilot. Les dues primeres històries aportaven poca originalitat i, a vegades, buscant la naturalitat, els diàlegs eren poc comprensibles per falta de vocalització. Tot i que, de moment, no arriba a la brillantor de l’original britànica, Cites sí que va ser capaç de plantejar una sèrie que desperta l’interès de l’espectador que, amb el seu esperit voyeur, vol conèixer més històries d’amor i desamor.

Fotografia de portada: TV3
Text: Alejandra Palés
Correcció: Marta C.