17 d’abr. 2015

ALGUNS BONS LLIBRES QUE POTS AGENCIAR-TE AQUEST SANT JORDI (per RAMON MAS)


S’acosta el dia del llibre, la data en què els no-lectors envaeixen el centre de Barcelona a la recerca del que toca comprar. Ho han de fer, ho mana la tradició. Així es fa país i s’estimula la industria cultural. A més, es veu que llegir ajuda a prevenir l’Alzheimer. Tot són avantatges.

La tria es debatrà entre els vuit o deu productes literaris del moment, estratègicament col·locats en piles més altes, dibuixant l’skyline de les taules de novetats. El noranta-cinc per cent dels rànquings els ocuparan llibres publicats per una colla d’editorials que, en veritat, són totes la mateixa: Empúries, 62, Columna, Proa, Pòrtic, Destino, La Butxaca... Sí, us ho confirmo, totes aquestes editorials i un grapat més pertanyen al Grup Planeta. I si queda algun forat, no patiu que s’hi ficarà RBA o algun dels seus afillats.


El cas és que els lectors habituals també comprem llibres per Sant Jordi. Per nosaltres és una mica menys especial, perquè també ho fem durant la resta de l’any, però intentem integrar-nos i sentir-nos part de la festa. Per això aprofitaré el meu article d’avui per recomanar-vos tres novetats que no trobareu a qualsevol parada de qualsevol carrer de qualsevol ciutat al costat d’un cubell de roses, sinó que haureu de buscar-los en un lloc tan absolutament aconsellable per a la vostra salut mental com és Una Bona Llibreria.

No en recomanaré cap de verd, més per educació que per ganes, i em centraré en parlar-vos d’un parell de llibres que m’han entusiasmat recentment i que són relativament nous.



Comencem pel llibre amb el millor títol de l’univers, es diu: Historia del Partido del Progreso Moderado Dentro de los Límites de la Ley, i el firma el gran mestre txec de la sàtira antibèl·lica regada amb cervesa, un geni malaguanyat de nom Jaroslav Hasek. Els personatges que pul·lulen per les seves pàgines tenen un passat obscur. Molts havien estat pèrfids anarquistes, o encara pitjor: poetes. Per sort han vist la llum del progrés moderat dins els límits de la llei, i ara es reuneixen en diverses tavernes per promoure el programa del partit. Que quin és aquest programa? Vés a saber! Aquí s’encadenen anècdotes de bar poblades per personatges de costums crapulosos i maneres afables, això sí, narrades en clau electoral. Fins i tot s’hi analitza el tarannà dels diferents partits segons la cervesa que es serveix al bar on tenen la seu. Perquè la política de la que ens parla Hasek es fa amb una gerra de cervesa a la mà, i consisteix, bàsicament, a mirar de manegar-s’ho perquè algú altre et pagui les consumicions.

A banda d’aquesta petita obra mestra de l’humor txec, el volum inclou una historia més curta. També divertida, però amb un rerefons agre, on Hasek narra la seva experiència a l’exèrcit roig i descriu amb una acidesa que fa mal la ineptitud imperant.



El segon llibre que us recomanaria a crits és Una vía para la insubordinación, de Henri Michaux, publicat per Alpha Decay el passat mes de gener. Es tracta d’un breu assaig que s’endinsa en aquells fenòmens paranormals, com el Poltergeist o la possessió, que tenen com a nexe comú l’aparició d’una entitat maligna. Amb un enfocament a mig camí entre la filosofia, el psicoanàlisis i l’esoterisme, Michaux construeix una teoria senzilla i enlluernadora que llança preguntes en direccions inesperades. Michaux parla de l’altre interior, una mena de doble que encarna tot allò que reprimim de nosaltres mateixos i que, un bon dia, decideix escindir-se i rebel·lar-se. Hi ha quelcom secret en cadascú de nosaltres, un jo que la cultura en la que s'integra la nostra cultura ens obliga a mantenir soterrat, i que en certes ocasions s’emancipa per demostrar la seva hostilitat cap a la personalitat dominant (la nostra), o, directament, per atacar allò que l’oprimeix. L’autor francès parla de diferents graus de consciència d’aquest doble malvat, des de la rabieta adolescent del Poltergeist, fins l’ideal de protesta que té lloc durant l’anomenada possessió demoníaca.

Val la pena mencionar a part el pròleg d’en Javier Calvo, més centrat en el simbolisme de l’acte transgressor perpetrat pel Poltergeist, i aplaudir el moment absolutament estel·lar en què el Poltergeist fa la seva entrada triomfal a la gran festa dels fenòmens paranormals, literalment. Pura irreverència.



Per acabar m’agradaria fer una menció especial a un llibre menys recent (Rag verd el va publicar en català el 2013) però que encara podeu trobar a qualsevol llibreria que se’l mereixi. És Històries inversemblants, en general de l’autor escocès Alasdair Gray. Un recull de relats prenyat d’una imaginació insòlita, d’una màgia que desborda a cada pàgina i et condueix a llocs on cap autor t’havia dut abans. Des del guió per documental sobre la febre de vestir-se d’ós que es va estendre pel Regne Unit durant els anys vint, fins a uns estudiants de belles arts que caven un túnel al soterrani de la facultat; passant per mons al·lucinants, en forma de roda o de taulell d’escacs, plens de filosofies estrambòtiques i savis extravagants. Algunes de les pàgines d’aquest llibre són autèntiques obres d’art, concebudes pel mateix Alasdair Gray com una mixtura perfecte entre la seva obra gràfica (els contes estan il·lustrats pel mateix autor) i la seva obra literària, a la manera del mestre William Blake. Llegiu-lo, feu-vos el favor!

Ramon Mas (Autor de "Crònica d'un delicte menor" -l'Albi, 12-, editor de Les Males Herbes i membre d'FP)

Fotografia de portada: Eduard Montoya
Text: Ramon Mas
Correcció: Pol Camprubí