18 de març 2015

UNA OBSESSIÓ ANOMENADA KIMMY SCHMIDT


Alguns van descobrir el binge watching (veure capítols d’una sèrie d'una tirada) amb House of Cards, d'altres amb Orange is The New Black. Per a mi, Unbreakable Kimmy Schmidt, la nova sèrie de Tina Fey, ha donat sentit a aquesta expressió anglosaxona. Aquesta comèdia, relleu natural de 30Rock i Parks and Recreation, convida a no abandonar el sofà fins que no hem acabat de veure els 13 capítols de la primera temporada.

No ens podem imaginar una llar millor per a la sèrie que Netflix, el seu rerefons fosc és poc apte per a una cadena tradicional com la NBC, la cadena que en un principi l’havia d'emetre. Kimmy Schmidt (Ellie Kemper), la protagonista, té 30 anys però els últims 15 els ha passat tancada en un búnquer retinguda contra la seva voluntat per un il·luminat que assegura que l’Apocalipsi ha arribat. Tot canvia per ella quan l’alliberen i decideix començar una nova vida a Nova York. Molts han volgut veure en aquesta sèrie una germana petita i de menys qualitat de 30Rock, però Unbreakable Kimmy Schmidt té la seva pròpia veu i personalitat. El punt de partida és molt més extrem, ja que agafa un cas típic de crònica negra i el subverteix fins que es converteix en una comèdia lluminosa. Durant aquesta primera temporada, el guió ha passat de puntetes per les experiències de Kimmy dins del búnquer, tot i que sí que ha fet algunes referències velades que ens fan imaginar el pitjor. Amb la segona temporada, que ja serà produïda totalment per Netflix, potser s’explori una mica més la part pertorbadora de la vida de la protagonista.



Malgrat el rerefons obscur, la nova comèdia de Tina Fey és un cant a l’optimisme i a la capacitat de superació. L’actriu Ellie Kemper ha estat l’elegida per transmetre aquesta vitalitat a l’espectador i no se’ns podia acudir ningú millor per fer-ho. Després de passar per The Office i participar a Bridesmaids, la pèl-roja ha aconseguit un personatge a mida –no en va Tina Fey i Robert Carlock el van escriure pensant en ella– que lluita per deixar de ser considerada una víctima i trobar el seu lloc. El discurs feminista està present a la sèrie des del primer minut i ja la sintonia ens deixa clar el seu to reivindicatiu. Més enllà d’aquesta declaració d’intencions, trobareu gags surrealistes, que comparteixen un humor similar al de 30 Rock i que des de l’absurditat exploten l'absurditat dels tics de la societat contemporània, com la necessitat de ser el centre d’atenció o els fenòmens virals. Ara que Parks and Recreation s’ha acomiadat, la sèrie de Tina Fey es posiciona per convertir-se en la comèdia de referència, amb una protagonista carismàtica i un grup de secundaris en estat de gràcia.

Fotografia de portada: Netflix
Text: Alejandra Palés
Correcció: Marta C.