31 de març 2015

TROS DE LAMENT


Santa Ferida
Ferran Palau
Any: 2015
Discogràfica:Halley Records

És difícil a aquestes alçades de la vida i amb el bagatge acumulat de Ferran Palau que no ens sorprengui agradablement. Ara, el seu segon disc en solitari, Santa Ferida, és el més que digne successor del disc de debut L'Aigua del rierol. La fórmula és la mateixa, folk que tomba cap el pop, amb molt gust pel detall i per totes les petites coses. Tot i que ha desenvolupat més tant la producció del disc amb detalls de gran qualitat, com el talent com a lletrista: tant "Clavell" com "Bèsties", per posar només dos exemples, són composicions de primer nivell. La capacitat de construir històries lligades amb la música és més que reeixida.

De moments particulars, n'hi ha molts i aquesta és una de les grandeses del disc. Si n'hagués d'escollir algun, potser seria "El meu lament", que obre el disc amb uns ecos que es van repetint i semblen gravats a una cova de la muntanya de Montserrat. S'hi van afegint capes, una sobre l'altra, sense que en sobri cap i on tot encaixa. L'altre moment destacat és "La Redempció", amb uns òrgans de sons eclesiàstics que generen un ambient molt colpidor però al mateix temps bonic. Una sensació molt estranya. I per últim, "Tort", la que tanca el disc, coquetejant amb ritmes electrònics però sense moure's dels paràmetres del pop-folk que hi ha en tot el disc. És precisament aquesta capacitat de crear ambients, moments dins d'altres moments, el que dóna més sentit a la proposta de Ferran Palau, que novament ha tornat a demostrar que es troba en un gran moment creatiu.

Quan arribes al final del disc, tornes a tenir la sensació que et trobes davant d'un artista que sap molt bé el que fa. Prova d'això, n'és la capacitat per crear universos propis a través de les cançons. Una darrera l'altra, tens la sensació d'anar-te endinsant pels camins on et volia portar, la música et guia i les lletres et guien. Un dels grans.



Fotografia de portada: arxiu
Text: Joan Palahí
Correcció: Pol Camprubí