10 de març 2015

TERCERA EDICIÓ DEL AMFest



Aquesta setmana té lloc a Barcelona un dels festivals més genuïns de la ciutat. Un festival que aposta per oferir directes a sales, dels que despentinen amb so contundent. Les bandes escollides ho són  gràcies a les visites a festivals de referència com el Dunk! o l’ArcTanGent, o perquè s'han vist en directe, amb l’únic requisit d’emocionar els organitzadors. Però sobretot, és un festival que aposta pel rock instrumental i experimental. Un festival que aglutina distorsió i èpica. Un festival que per tercer any, demostra tenir un parell de pilotes per programar el que programa. L’AloudMusicFest arriba a la seva tercera edició mantenint un caràcter marcat per la valentia i la coherència amb la feina que fan a AloudMusic Records.

De dimecres 11 a dissabte 14 de març es programen 17 bandes entre les quals es troben propostes internacionals com Allright de Captain, Axes, Memoria de Peixe o els russos (nacionalitat sempre present al festival) I’m waiting for you last summer. En el ventall nacional destaca el retorn de Nothink (banda insígnia del segell), els nostres estimats Tiger Menja Zebra, El tercer semestre o Viva Belgrado.

Però com que no vull repetir la informació del web, destacaré 5 bandes i un dia que m’han enamorat des de sempre o arran de veure el seu nom escrit al cartell del festival. Descobrir bandes, enamorar-te musicalment i poder veure-les en directes propers és segurament el principal objectiu d’un festival que està fet per i per a amants exigents de la música. Aquí teniu la meva tria.

Mannheim: La banda holandesa vehicula la seva música a través de la distorsió en majúscules. A partir d’aquí construeixen cançons que beuen del math, el post-hardcore i les pinzellades free-jazz liderades per un saxo que provoca huracans de dissonàncies. Amb un LP editat, el compacte Super-Empowered, i un directe salvatge i musculós, es presenten a Barcelona el dimecres, en l’entorn immillorable de Sidecar, la cova perfecta per deixar córrer instints primitius a ritme d’aquest intens quartet agermanat amb el noise experimental.

CLEFT: Dintre de la matemàtica musical la formació en duo (bateria-guitarra) acostuma a ser de les més espectaculars a causa de l’alta compenetració que transmeten els grups i la tècnica d’execució a l’hora de reproduir en directe capes i capes de treballades melodies i puntejats. La parella anglesa Cleft, són una d’aquestes bandes. Els vídeos que he pogut veure mostren un bateria juganer a base de contratemps i redobles i un guitarra amb una "pedalera" més gran que el Camp Nou. El seu últim LP, BOSH i un 7’ editat aquest any destil·len diversió i frescor. El seu directe serà trepidant, com correspon a un dels grans noms del festival.

Guerrera: En el seu últim disc “Mauna Loa”, a les files del segell Matapadre (casa entre d’altres d’Uniconibot), els gallecs han gravat dues cançons. Dues progressions de quasi 19 minuts en què tenen cabuda la psicodèlia, el blues, el Kraut i, per descomptat, el rock. Tot en clau força dels setanta. Ben compacte i sonant gruixut. Un viatge al·lucinant per diversos gèneres vehiculat en un directe que promet ser exigent i alliberador.

Kermit: Dos discos. Un primer que bevia del post-rock més clàssic d’explosions al final de llargs desenvolupaments, i un segon on inclouen influències més "jazzeres", conceptualment més treballat, ja que combina música amb poesia sorgida de la revista Litoral, publicació sorgida el 1926 i referent per a la generació del 27 a la qual reten homenatge, ja que titulen el disc amb el mateix nom, han situat Kermit com una de les bandes més desitjades per veure en directe del panorama nacional i que s’estrenen a Barcelona pel festival. Els malaguenys prometen un directe solvent i seriós, de gran bellesa, on les diferents textures seran les que marcaran la intensitat de la seva música.

(lo:muêso): Corredors de fons de l’underground nostrat, banda eterna del segell Aloud, posseïdors d’un directe basat en la passió pel que fan i per la contundència de la seva música. Són cars de veure i aquesta vegada sembla que vénen amb noves cançons. És igual. L'oportunitat de veure’ls en directe és un fet destacable en si mateix. Guitarres fugazianes, veus a l'estil Kevlar, ritmes ballables, soroll proper a les joventuts sòniques i grans somriures a les quatre cordes són la recepta de la ja mítica banda del Maresme que no deixa a ningú indiferent.

Dijous 12 de Març:
El millor que ha fet el festival aquest any ha sigut programar en un mateix dia a la 2 d’Apolo a Astralia, Her Name Is Calla i Nordic Giants. Havent sentit les 3 bandes, havent vist vídeos del que són capaços en directe (en el cas d’Astralia, havent-los vist en directe) i el bé que casen els seus estils per reunir-los en un mateix dia, fan que el dijous 12 de març de 2015 quedi instaurat com la nit de l'èpica al festival.

I és que cadascuna amb les seves particularitats construeixen el seu discurs a partir de progressions melòdiques que acostumen a esclatar de forma bella i virulenta a parts iguals, donant lloc al que serà una nit on la pell es posarà de gallina i s’eriçaran moltes patilles davant del torrent d’emocions que desprèn la música de les 3 bandes.
El trio de la Floresta, Astralia, amb un disc que entrava en la llista del millor de l’any per aquesta santa casa, aposten pel post-rock clàssic de ritme lleuger, capes melòdiques i puntejats èpics, aconseguint ambients que es mouen entre la calma i la tempesta. L’execució de les cançons en directe és perfecte i el control de la intensitat fa que el seu directe sigui un dels secrets més ben guardats del gènere.

El duet noruec Nordic Giants, amb un directe acompanyat de visuals i amb els dos músics disfressats amb plomes de l’estil de bruixots víkings, aposten per una fórmula de llibertat compositiva en què utilitzen múltiples recursos (teclats, percussió, guitarres, vents,..) que els permeten crear una banda sonora apocalíptica plena de crescudes torrencials de melodies superposades i intensitat rítmica properes al xamanisme. Un directe per als amants post-rock cinematogràfic i emocionant. Un dels secrets més ben guardats del festival.

Per acabar, els anglesos Her Name Is Calla seran el grup que marcarà la diferència estilística de tot el festival. El seu últim treball Navigator és una joia de disc. Delicat en el so, amb melodies i jocs vocals excel·lents, basculen entre la música de cambra, el folk i el post-rock electroacústic, tot acompanyat per un ambient enfosquit i càlid alhora.

Fotografia de portada: AMFest
Text: Carles Fajardo
Correcció: Montse V.