24 de març 2015

FOLK DE PEDIGRÍ GESTAT A BELLVITGE

Jilguero
See What I’ve Become
Any: 2015
Discogràfica: Desert Pearl Union / Pick Your Twelve/ Ultra-Local Records
“Down, down as if you are going to hell...” en locals "patera", plens de cuques i verdet, arrecerats als soterranis d’immensos blocs de pisos construïts sota el mateix patró, entre bancs de recollida d’aliments i l’Església Evangèlica de Philadelphia un garatge pintat de blau on s'hi celebren bodes gitanes, s'hi aglomeren multitud de bandes aprofitant els baixos preus de les sales d’assaig. Us sorprendríeu de la quantitat de grups que un cop han acabat de tocar a les sales de Barcelona, recullen els seus instruments i els porten cap a aquest territori, ╚»★«╝Bellvitge Crew╚»★«╝. Els Jilgueros no només assagen allà, sinó que hi han viscut tota la vida, fent folk-rock lluminós i de pedigrí que s’enlaira per sobre la massa grisa i humida. Ells acluquen els ulls i alcen la vista com si sobrevolessin els miscel·lanis paisatges americans.

Aquest quintet de L’Hospitalet de Llobregat el formen en Pedro, principal compositor i cantant, equipat amb la guitarra acústica, l’Héctor al baix, en Gabri a la guitarra elèctrica, en Bruno de Fabrizzi a la bateria i l'Andrea Santamaría, personatge indispensable, que com una deessa Mahadeva, es defensa amb els teclats, el violí, la trompeta i als cors, apuntant els detalls més minuciosos de cada cançó. Després de dos EP's, On A Branch (2012) i Bellvitge (2013), aquest últim gravat a Janowski Studios, amb qui comparteixen els mateixos antres-locals de la perifèria barcelonina, s’han decidit a publicar el seu primer llarga durada, See What I’ve Become (Desert Pearl Union / Pick Your Twelve, 2015) que Ultra-Local Records també editarà en casset. La gravació aquest cop ha canviat d’extraradi i s’ha traslladat al Wave Factory Studio de Sant Andreu, sota el càrrec d’en Victor Teller, i masteritzat per l’incansable Victor Garcia, que sembla que tot el que toca ho fa or.

“I was on the road, driving on my own,

with no direction and no hope to stop soon.”


Jilguero “Beaten” - See What I’ve Become (Desert Pearl Union / Pick Your Twelve/ Ultra-Local Records, 2015).

Les primeres línies de la cançó “Beaten”, marquen la pauta de tot el que havia d’ocórrer per a que s’atrevissin a gravar el seu primer disc. Desvinculats de l’entorn que els envolta, decideixen posar les seves influències en un espai de molt més enllà, a la terra dels Wilco i en Neil Young. De cop, al local d’assaig, surten tres peces instrumentals que serviran de fil argumental a un àlbum que explica la seva petita trajectòria. La progressiva “Rise”, que obre el disc, és el sentiment de començar una banda, “Rest” són “els moments empantanegats, quan no surten concerts ni projectes i vénen els plantejaments més foscos”, per acabar amb “Birth”, “els estats d’eufòria, ja sigui durant el procés compositiu o bé perquè et criden per a tocar en un lloc on et fa molta il·lusió.” El motiu d’aquesta seqüència, segons les seves pròpies paraules, és que volen “deixar ben clares les diferents intensitats que hi ha a cada cançó. No ens agraden les coses planes.” I és una actitud que es nota tant en aquestes cançons estructurals com en la resta de composicions que, individualment, també estan sotmeses a sinergies canviants.

Del blues primigeni de “The Wind Is Strong” al rock d’estadi de “Dust & Oil” o "Across The River", que resumeix l’evolució del so dels Jilguero, des de la puresa del clàssic folk americà fins a el pop ric en arranjaments. També brilla “In The Woods”, la balada guiada per la trompeta i recuperen “Coffe” originalment apareguda al “Bellvitge EP” (2013). Onze peces que exprimeixen tots els apunts inicials que havia fet la banda en els seus anteriors treballs, i que exploten noves facetes més èpiques. Durant l’etapa de gestació del disc, segur que es podia veure una boirina tornassolada que sortia disparada d’entre mig de la grisor de Bellvitge.

Text: Aïda Camprubí
Correcció: Pol Camprubí