3 de març 2015

CONCERT D'HOMENATGE (POP) A OVIDI MONTLLOR


Aquest homenatge comença amb un grup de Whatsapp. Fa un parell d’anys vaig fer un videoclip per als vàlius, amb l’Albert Lloreta; era quan van treure el seu primer disc. Per preparar tot el tema de la producció vam fer un grup de Whatsapp. El primer on va participar en Gerard Segura, fins llavors es resistia a aquestes andròmines anomenades smartphones. Al principi érem els nanos de la discogràfica, el duet del grup i els que dirigíem. Poc després van entrar-hi altres amics, sobretot després del darrer Faraday. En aquell grup hem parlat de moltes coses, però un dia vam organitzar-ne una. No n’hem aconseguit fer més, però l’únic acte que hem muntat va ser un discofòrum d’Ovidi Montllor. No es pot dir que fos un gran èxit de participació, però nosaltres ho vam passar bé. I sobretot, va ser la llavor de l’homenatge que farem a l’artista alcoià el divendres vinent, 13 de març, a l’Heliogàbal i on tocaran Fred i Son, Parlament, Les Sueques i vàlius.

Aquest 10 de març es compliran 20 anys de la mort d’Ovidi Montllor. Dues dècades que va marxar de vacances i encara no ha tornat, malgrat que la seva presència és contínua, recordada i enyorada. Ens han deixat figures cabdals de la música i la cultura catalana, però cap com la de l’Ovidi. No era el més talentós, ni el més popular, ni el més estimat. Aquesta posició està reservada al geni Peret, o l’entranyable Xesco Boix. Però l’Ovidi sí que va ser el més compromès, silenciat i coherent amb les seves idees, que són les nostres. I per això és el nostre favorit.

El tipus era un bon actor i un genial recitador, però l’aptitud fora del comú la tenia en Toti Soler, el seu inseparable guitarrista. L’Ovidi era el carisma, la presència i la fidelitat. Fidelitat amb el que havia après de petit, que la classe i condició no es canvien, ni es venen. El seu martell, la seva corbella i l’amor al País Valencià van ser incorruptibles i insubornables. Aquesta insubastabilitat és el que el va fer diferent de gran part de companys de la seva generació, que van adaptar-se còmodament a la nova democràcia, que ni era democràcia ni era res. Per això, per no renunciar, l’Ovidi Montllor va ser bandejat sistemàticament de... de tot arreu.

Tinc un partit i una ideologia,
dic el que dic sense cap covardia,
però també sé el preu de tot això:
més tard o d'hora m'arribarà sentència.
Car no interessa, qui no llepa amb paciència.
M'aïllaran, dient que m'he aïllat,
diran o diuen que ja sóc acabat.
No pense pas donar-me per guanyat


"Autocrítica i crítica" (Ovidi Montllor)

Va caldre que morís perquè una nova generació de catalans el comencessin a reivindicar. A la Fera Ferotge, a l’alumne de la Teresa, el d’aquell màgic concert a l’Olympia de París, a qui millor va interpretar a l’escenari els poemes d’Estellés. El panorama, 20 anys després de traspassar, és molt més engrescador que quan en feia una desena, quan era un artista pràcticament oblidat del tot. Va ser llavors quan els moviments independentistes, pro Països Catalans i d’esquerres van adoptar la seva figura i van fer que les seves cançons tornessin a sonar. Seu és molta part de mèrit que la figura de l’Ovidi sigui ara molt més familiar per a la cultura popular d’aquest país, sobretot després que els Inadaptats adaptessin les seves cançons en el majestuós disc de hardcore anomenat Homenatge a Ovidi.

Seguint aquest exemple, ens trobem un seguit de bandes que volen seguir donant les gràcies a l’Ovidi. En aquell discofòrum que vam muntar, van venir-hi en Gerard i en Pol, de vàlius, i la Blanca de Les Sueques, per això ells van ser els primers noms que vaig pensar per fer aquest concert de l’Heliogàbal. Els Fred i Son els vam incorporar després que en Xesc Cabot m’expliqués la relació que el grup té amb l’adaptació que Montllor i Soler van fer d'“Els Amants” de l’Estellés. I Parlament. Fa un any era una quimera pensar que avui tocaria en una banda de pop, però ho faig, i es diu Parlament.

Cada grup –Fred i Son, Parlament, Les Sueques i vàlius- hem preparat dues versions de l’Ovidi que tocarem el divendres 13 de març, a les 21.30. L'hem titulat "M'aclame a tu, un homenatge a Ovidi Montllor", l’entrada valdrà 4 euros i no es podrà comprar anticipada. El cartell l’ha fet en Quique Ramos, que també era en aquell discofòrum. 

Va per tu Ovidi, perquè ningú t’oblidi.


Fotografia de portada: Quique Ramos
Text: Jordi Garrigós
Correcció: Montse V.