6 de febr. 2015

JOSÉ TCR: "HEM DE TENIR L'ASPIRACIÓ DE SER MAINSTREAM"


José González – i els seus camarades de Urogallos- han participat d’alguns dels moments més brillants del pop de per aquí. Fent discos amb cert èxit de popularitat als inicis del indie-pop estatal amb TCR, aliant-se amb les Hello Cuca com a Incrucificables o traient cançons com a Urogallos amb el segell pamplonès Chin Chin Records. Algunes de les seves cançons, divertidíssimes i plenes de mala llet, ja formen part de la banda sonora pop de la ciutat. Apuntin: “Tengo que beber”, “Ariadna Nos Parece Más Bien Normalita y Fuera de Onda”, “Bendito A.T.R.A.S.O”, “Como un Tigre”, “Sangre en el Apolo”, “Como un tigre”, "Stereo Virtual". Quinze anys traient discos sense presa i mutant d’un projecte a l’altre amb total naturalitat. Apareixent i desapareixent. Demà presenten el seu primer EP com a Urogallos a la festa que ha organitzat Chin Chin a la sala BeCool.

Sempre que es parla d’un concert o noves cançons de Los Urogallos, sempre s’acompanya l’etiqueta de ex-TCR. Alguna diferència entre grups?
Home, ha de ser complicat trobar grans diferències tenint en compte que som els mateixos quatre últims components de TCR i no gaire bons músics com per fer uns canvis d'orientació massa radicals. Volem creure que abans es notava la fixació per TVP’s/Comet Gain/Pastels i que ara el "rollo" és més teenybopper. Si més no és la idea que tenim al cap, tot i que després surt el que surt...

Tornar a treure discos amb un segell minúscul i amb un projecte diferent. La sensació és de tornar a la línia de sortida?
Sí, és clar, tornar a tocar i gravar després de tants anys és una sensació fantàstica i el fet de treure els discos amb Chin Chin era obligat per nosaltres. Miguel Sádaba és amic nostre des de fa una pila d’anys (havíem tocat junts als Incrucificables) i des del moment que va posar en marxa el segell amb els germans Padín els vam assetjar sense treva. Per nosaltres no hi ha una disquera més cool.

Acabeu de treure noves cançons amb un EP, dos anys després del compartit de Como un tigre. Ara toca anar a per un llarg...
Doncs, no, la veritat és que el nostre nivell de dedicació no arriba per tant. A més, ens agraden molt més els EP’s i els singles!!

Les referències a la cultura pop són quasi intrínseques a les vostres cançons. L’última són les Rockin' Gazelles. Quan va sortir el tema, amb el Quique buscàvem d’on havien sortit i va trobar una sèrie de dibuixos animats...
Hahaha!!! Peppa Pig!!! Tots som pares, mares i/o tiets... Aquesta cançó surt d’una foto d’un grup de noies angleses que vam veure a una revista de finals dels 70 i la veritat és que els hi quedava molt millor el nom de Rockin’ Gazelles que el seu nom real (The Straits, si no recordo malament). A la lletra vam ficar cançons que elles podien haver tocat ("Chains", "Goin’ steady", "Va Va Va Voom"... ), ho vam barrejar amb un fragment de “It Might as Well Rain Until September” i ens vam muntar la pel·lícula... la veritat és que tots els Urogallos som grans devoradors de pop en totes les seves variants, no és cap esforç anar col·locant referències, tot surt espontàniament.

Una de les coses que més m’agraden de vosaltres i dels altres grups de Chin Chin és que sempre heu fet el que us ha donat la gana sense seguir cap tipus de moda ni excessiva pretensió. Aquestes coses us poden portar a ser un grup més de culte que de popularitat?
Si, és clar, d’això en diem “chinchinidad” (un concepte similar a la spicnicidad de Spicnic), un tret comú de tota la gent i tots els grups implicats al segell. Així i tot, l’altre dia hi parlàvem amb el Miguel; ell deia que els grups de Chin Chin han de tenir l’aspiració de ser mainstream, res de “mira mamá, soy raro” ni coses d’aquestes... nosaltres estem d’acord i pensem que amb uns petits canvis per part nostra i per part del mainstream la cosa estaria feta... senzill, oi?

M’agrada molt tot el que treu el Chin Chin i, sobretot, la manera que tenen de fer les coses. Quines diferències trobeu entre ells i amb d’altres segells més gran amb els que heu treballat com Subterfuge (en context 2000’s)?
Doncs, moltes gràcies per la part que ens toca. Diferències entre “Subterfuge any 2000” i Chin Chin? Tot i la professionalitat de la gent de Subterfuge que ens van posar les coses sempre facilíssimes i amb qui vam estar molt a gust, res és comparable a formar part d’un segell amb amics de tota la vida, és comoditat en estat pur. Les diferències quant a mitjans, evidentment, són simple i absolutament abismals.

*entrevista realitzada originàriament per Tendències de El Mundo.

Fotografia de portada: Arxiu
Text: Jordi Garrigós
Correcció: Pablo Gerschuni