20 de gen. 2015

EL PÈSOL FERÉSTEC

Cor de carn
El Pèsol Feréstec
Any: 2015
Discogràfica: Indian Runners

 Sonar clàssic sense que les cançons neixin mortes és una cosa ben complicada. No sóc músic i no tinc consells, però potser es tracta de tenir-ho ben estudiat, conèixer els referents dels teus referents, compartir les seves motivacions i oblidar que aquells discos van existir. Per seguir una tradició cal portar-la al dia d'avui. La resta és arxiu, obrir la gavardina i no trobar-hi el cos nu d'un home o dona sinó un reguitzell d'arnes.
El que uneix Cor de carn als millors Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Dolors Laffitte, Raimon o Albert Pla no és la seva imitació sinó la mateixa recerca del gaudi a través de la paraula, musicant poemes propis però sobretot d'altres. Això és Cor de carn: un disc de poesia cantada i recitada amb l'alegria del primer Pau Riba i el so del Más cambios de quan Herman Düne eren el millor grup del món, on es barregen veus i tons per parlar de l'amor luxuriós i platònic pel Ronald Koeman a “Virgo Vamp” (amb versos de Pepe Sales), el fogós i quotidià amor de “Foguera Joana” (versos de Maria Mercè Marçal) o la memòria que s'acumula a “Tot s'apila” (amb paraules del mateix Pèsol, en Gerard Segura, també meitat de vàlius).
Musicalment el disc és ple d'encerts, una festa on caben ritmes populars d'ara i de sempre sense perdre el fil: reggaeton a “Escàs voler”, sardana a “Gaspar Hauser num II”, pop ràpid a “Tesi” (el hit de disc?) i rock and roll classiquíssim (“A la panxa del bou” és “Hey Bo Diddley!” i “Oració” és un “Roadrunner” de cau) a les dues cançons amb un Enric Casasses que aquí és alhora Allen Ginsberg i Alan Vega. No penseu que amb tantes veus i ritmes el disc és dispers o mestís. Gerard Segura té aquesta altra virtut dels clàssics que és sonar sempre a si mateix, tot el que passa pel sedàs del Pèsol es converteix en Pèsol i de la mateixa manera que quan l'Ovidi Montllor feia seves per sempre les paraules d'Estellés, el Gerard ha aconseguit que tot el que sona a Cor de carn sigui una sola veu personal i per a tots.


Fotografia de portada: El Pèsol Feréstec
Text: Quique Ramos
Correcció: Montse V.