20 de gen. 2015

CARMELS DE LLIMONA ÀCIDA I NOIES AMB BOQUES DE MADUIXA

Split Cassette
Jessica & The Fletchers
Any: 2014
Discogràfica: Tigre Disc
L'entranyable iaia de S’ha escrit un crim inspirava un grup noruec de rock seixanter als 90 i ara torna a posar la seva mà inquisidora sobre un projecte de Twee Pop amb seu a Barcelona. Ella i l’Amelia Fletcher de Heavenly, Talulah Gosh, Marine Research, Tender Trap i els recents The Catenary Wires –a qui dediquen “Amelia (Te Queremos Igual)”- són les dives atemporals i responsables que en Toni Poni, com un Kim Fowley encantador, hagi donat forma a la seva banda ideal de pop lleuger i plusquamperfet, liderat per la veu femenina de la Jane. Després d’un càsting exhaustiu, presidit per una ampolla de Campari, es va decidir que la resta la formació la completessin la Sonia de Papa Topo, l’Aitor d’Univers i l’Albert d’Ultratomba. Un cop trobats els elegits es van tancar als locals del Musicòdrom on van gravar de 21 h del vespre a 3 h de la matinada aquests tres temes que ara trobem a l’split, i que sonen com si encara estiguessin encapsulats dins de l’estudi i s’haguessin filtrat a través d’una escletxa indiscreta. Distants, onírics, transvasats per mitjà d’un encís.

Jessica & The Fletchers cerquen exagerar la fórmula del pop, mantenint-lo en el seu toc de gràcia, amb l’objectiu últim de la diversió. “Oh, Lemonhead Boys and Strawberry Girls are never happy with their life […] give them some Orange Juice, please give them some songs”. “Lemonhead Boy” duu la píndola que sanarà els nois àcids, els nerds de cabells rossos, els menys agraciats del parc on passegen, com s’explica a les grans pel·lícules i també a les barriades de Barcelona, al costat de la noia de qui estan secretament enamorats. I el més divertit de tot, és que parlant amb en Toni em descobreix que hi ha una referència a l'homenet dels caramels de llimona que ens va terroritzar a tots quan va passar de logo a ser un personatge en 3D.



El mateix amable Maquiavel que va formar la banda és també en part responsable que el duo de garatge pop establert a Nova York, The Prams, aparegui en aquest split. Va ser aportar la idea, i l'eficiència de Tigre Discs, un petit segell que cada cop es fa notar més, va fer la resta. Molt més immediats i propers, però amb la mateixa veu d’embruix de batut de maduixa, The Prams fan de l’àlbum un poliedre circular perfecte que s’empassa sense necessitar cap líquid.

I per als que el disc se’ns fa curt, aquí teniu una altra càpsula d’ascendència manga i dels vuitanta, de les altres alquímies que en Toni practica dins el secretisme de les xarxes.

Text: Aïda Camprubí
Correcció: Montse V.