27 de gen. 2015

CACTUS ESCANDINAUS

Les Sueques
Educació Física
Any: 2015
Discogràfica: El Genio Equivocado
De veritat que no ho entenc. M'he estat mirant tot els racons de Suècia amb el Google Maps, i no he aconseguit trobar ni un minúscul lloc que reunís l'aridesa desèrtica necessària per fer créixer els cactus sonors que aquestes noies (em permeto no puntualitzar -puntualitzant- la presència masculina de Pau Albà -bateria- perquè a la inversa no ho faríem) han plantat, cuidat, i, finalment, recollit i mostrat a Educació física.

De pura lògica, doncs, ”Ara és aquí”, ”Faldilles”, ”Què ens passa”, i tantes altres no poden ser xeròfits, i deuen formar part de les opunties. És clar, ara me n'adono: impossible que siguin de secà unes peces que al seu interior tenen un flux melòdic tan senzill com portentós, que els dóna una frescor perdurable.

Guitarrer i turbulent -novament, poderosa feina al baix de Blanca Lamar-, el continuador del ja remarcable Cremeu les perles (El Genio Equivocado, 2013) és un àlbum de so i estructura força més homogènia (no redundant) que el seu versàtil predecessor, tancant files al voltant del vessant més contundent del quartet català, tot i la presència oxigenant d'”I apologize” -amb Tuixén Benet assumint el lideratge vocal- i la seva precisa i encisadora lleugeresa pop, la sixties ”Sua la carn”, o una calma ”Tot s'havia acabat” que, això sí, no passa de ser una cosina germana mústia de la preciosa “Mirall”.

Líricament, els temes presenten unes punxes més pròpies de les roses, donat que la causticitat social ha perdut pes davant els afers sentimentals (compte, però, al formidable sarcasme envers la relativització general que conté la falsament càndida ”Bromes”, amb molta més mala llet de la que aparenta), encara que les lletres traspuen un (contra)romanticisme d'allò més enginyós i singular (no passa cada dia que algú estimat -i amb molta mili, s'intueix- inspiri un automòbil fet caldo com a la velvetiana ”Cara de cotxe”, la incomprensió conjugal s'exclami amb el gràfic concepte d'un ”Cor pelut”, o que s'expressi la distinció entre desig i amor amb la força visual del “m'esclaten les flors a les mans” de ”No ho saps”), si bé, al final, resta igualment la malenconia (“Tot s'havia acabat”).



Així doncs, que no us faci por aquesta classe d'Educació física que han muntat Les Sueques sobre terra dura i entre vegetació perillosa, perquè és de les divertides i addictives, d'aquelles on hi havia partits de pitxi, futbol i voleibol, i no el Test de Cooper o la Course-Navette.

Text: Arnau Espinach
Correcció: Montse V.