13 de gen. 2015

A COR OBERT

Por Qué Jeanette
Por Qué Jeanette
Any: 2014
Discogràfica: Escafandra Records
Que hagin passat quasi tres anys entre els primers senyals de vida de Por Qué Jeanette i l'edició del seu àlbum de debut (va aparèixer el mes de desembre) evidencien el llarg part que ha viscut aquest treball (i no a causa de la gestació d'unes cançons que ja eren una realitat durant els primers mesos d'existència del grup, per cert). Justament, sembla que hagi estat dins una sala d'hospital, però a un quiròfan, on Sedcontra i la seva banda hagin furgat entre els arranjaments i la sobreproducció del repertori de Jeanette/Jose Luis Perales fins a arribar al cor de cada peça, per després donar-li una existència més sòbria, misteriosa, bella.

I és que en aquest treball homònim el nostre protagonista, junt amb el seu equip operatori, demostra ser un precís cirurgià (amb bata, gorra, mascareta, i guants negres, només faltaria, tenint en compte el seu passat -i, de nou, present- noise i experimental), evitant esquitxades de sang a l'hora de fer anar el bisturí en incisions que rescaten melodies a les quals els espera una segona vida més tèrbola i fosca (com a cas més representatiu, la magnífica adaptació realitzada amb ”Manchester y Liverpool”, on es canvien els alegres aires de primavera anglesa de l'original per un desenllaç emboirat més propi de Jack l'esbudellador), lliure dels excessos d'estudi i conservant una malenconia amorosa de sospir sexual en comptes de romanticisme blanc.

Evidentment, hi ha hagut una liposucció general (notòriament, a un parell de clàssics, ”Porque te vas” i ”Frente a frente”, que, tret d'aquesta contenció i la urgència més gran dels frasejos, han quedat força similars a les peces mare), però les convalescències varien, i per aquest motiu tant ens podem trobar amb processos d'assimilació o canvis força radicals (escoltar la mítica ”Soy rebelde”, ”Ojos en el sol” o la rebatejada en tercera persona amb cert pudor ”Cuando estás con él” és com no tornar a veure un nebot que anava a pàrvuls fins que és universitari), una major vida social (amb el seu punt frenètic, a ”Oye mamá, oye papá” se li ha tret la ximpleria de sobre), o tractaments per pujar els nivells de ferro (l'agitació general d'”Un día es un día”, o una ”Corazón de poeta” reforçada amb una línia de baix d'elegància suprema).



No ens confonguem: tot i que aquest reeixit àlbum de debut dóna peu a un joc de miralls interessantíssim, la seva gran vàlua resideix que no cal conèixer l'obra de Jeanette/Perales per gaudir amb la marcada personalitat pròpia i la ben trobada subtilesa rockera d'aquestes versions.

El diagnòstic, doncs, per a la resta de peces del cançoner original que encara queden per salvar és clar: amb Sedcontra estaran en bones mans.

Text: Arnau Espinach
Correcció: Montse V.