12 de nov. 2014

TRANSPARENT, LA SENSACIÓ 'INDIE' DE LA TEMPORADA



A principis d’any ja us avisàvem que Amazon estava lluitant per trobar el seu espai dins de la producció de sèries llançant diversos pilots que, segons l’acceptació del públic, es convertirien en temporades completes. Dels que es van presentar, Transparent va ser el que més va cridar l’atenció tant de públic com de crítica i sembla que serà la sèrie que permetrà a Amazon fer el pas decisiu en el món de les sèries. Des del passat mes de setembre, la plataforma online ha posat a disposició del públic els deu capítols que componen la primera temporada d’aquesta dramedia de marcat to indie. Tal i com sol fer Netflix, l’estratègia ha estat estrenar tots els capítols al mateix temps com una estratègia per afavorir el binge watching (veure molts episodis d’una sola tirada).


Transparent respira sensibilitat des dels seus títols de crèdits, formats per fragments de vídeos Súper 8 que recullen retalls de vida d’una família singular, els Pfefferman. El títol de la sèrie pot ser entès com un joc: per una banda “trans-parent”; en una al·lusió directa al conflicte principal de la sèrie, el canvi de gènere del pare de família, i per altra banda; literalment (“transparent”), doncs el personatge decideix deixar d’ocultar-se i ser sincer amb si mateix i amb qui l’envolta (ser transparent). Tal i com assegura la seva creadora, Jill Solloway, l’objectiu de la sèrie és explorar les idees d'identitat de gènere a través d’un pare que entrant en la seva tercera edat pren la decisió de ser qui realment vol ser. L’origen de la sèrie té tints autobiogràfics ja que el pare de Jill Solloway va engegar un procés similar al que viu Mort, interpretat per Jeffrey Tambor. L’anunci del seu pare va ser per la creadora una espècie de revelació perquè, segons explica ella, les qüestions d'identitat de gènere eren subjacents en el dia a dia de la seva vida familiar. Sens dubte això és reflecteix en l’atmosfera que ha construït a Transparent que en alguns moments recorda a la qual dibuixa Alison Bechdel a la seva molt recomanable novel·la gràfica Fun Home.

 

Com en l’obra de Bechdel, la desorientació paterna es traspassa als fills. En aquest cas en són tres, que competeixen per veure qui té la vida més desgraciada. Els seus retrats, especialment de Josh (Jay Duplass) i Ali (Gabby Hoffmann), pot recordar a estones a Franny i Zooey de J.D Salinger, principalment per aquesta espècie de depressió congènita que els envolta i la connexió fraternal que traspuen els personatges. Evidentment, el personatge estel·lar, per la complexitat del seu viatge personal, és Mort i Jeffrey Tambor fa tot un recital interpretant-lo amb una gran delicadesa. L’actor, un rostre molt conegut de la petita pantalla, sap transmetre d’una manera senzilla i sense estridències les ferides que arrossega un pare de família que des de fa anys que es nega a si mateix. Pas a pas anem veient la transformació de Mort en Maura i acompanyem als seus fills en la descoberta de la seva nova realitat. La sèrie agradarà als amants del cinema independent, interessats a explorar les diferents maneres d’enfrontar-se a les ferides que acumulem al llarg de la vida.

Fotografia de portada: Amazon
Text: Alejandra Palés
Correcció: Pablo Gerschuni