28 de nov. 2014

QUARTETA QUINZENAL CALDERSIANA #4


La chaqueta verde
Mario Soldati
La Fuga, 2014
Hi ha un moment en aquesta novel·la que em va fer pensar molt en la família von Trapp, amb Julie Andrews al capdavant, fugint corrents a amagar-se al convent. Soldati ho explica (millor dit, ho fa explicar a un dels personatges) cap al començament del llibre i jo, en llegir-ho, ja no vaig poder parar fins al final.

Mario Soldati, novel·lista i director de cinema italià poc anterior a Pasolini, s’explica per escrit d’una manera tan visual que aconsegueix que les reaccions del lector siguin pràcticament les mateixes que les de l’espectador de cinema: s’obren els ulls, es deixa anar un “oh!” ara i un “ah!” poc després i, de sobte, gairebé sense adonar-te’n, trobes que s’ha acabat el llibre.
“Grande Soldati!”

El talent
Jordi Nopca
Labreu, 2012
Jordi Nopca acaba de guanyar el premi Documenta d’aquest any amb un llibre de relats que es dirà Puja a casa que no publicarà l’editorial L’Altra fins al març vinent. No cal esperar quatre mesos, però, per a descobrir Nopca: fa un parell d’anys, l’editorial Labreu li va publicar El talent, una delirant i trepidant (i tot allò que acabi en ant) novel•la, l’acció de la qual, tot i passar pràcticament sencera a Lisboa, constitueix una crítica ferotge de l’estultícia regnant al món intel•lectual i editorial d’aquí, d’allà i de tot arreu.

La vida lenta: notes per a tres diaris
Destino, 2014.
Diaris inèdits de Josep Pla corresponents als anys 1956, 1957 i 1964. Destil·lació mínima de la seva escriptura, precisa, forta i plena. La vida retirada, la censura, les dificultats de l'escriptura, els excessos, l'enyorança, la derrota personal… Però també els viatges, les amistats, les lectures i la dignitat del gran prosista català del segle XX. Un llibre imprescindible per comprendre la personalitat fortíssima de Pla, el seu estat d'esperit i la seva immensa capacitat de treball.

Amado siglo XX
Francisco Umbral
Austral, 2014
L'últim llibre de Francisco Umbral abans de morir. Un recull de textos actualíssims, entre el periodisme, la memòria i la nota de societat. De Lorca a Letícia, del Café Gijón a l'Ateneo, de Madrid a Madrid. Brillant, preciosista, insultant, directe, madrilenyista i descarat. Umbral és un dels grans mestres de la nota, de la frase i de l'observació crua. Madrid, literàriament, s'emmiralla en ell.

Fotografia de portada: Muntsa Casas
Text: Llibrería Calders
Correcció: Pol Camprubí