18 de nov. 2014

MAURICI, DE TOTS COLORS

VVAA
“This is the unfinished story of The Missing Leech (A film about something called antifolk). Volume one and two”
Any: 2014
Discogràfica: Mamut Traçut / Petit Indie / Quimera Records

Jo, si fos en Maurici Ribera, estaria cofoi perdut aquesta tardor: primer, per haver estat subjecte d'un documental musical inusualment impressionista i singular, que s'allibera amb valentia de la llosa didàctica del gènere (“This is the unfinished story of The Missing Leech (A film about something called antifolk)” de Vicenç Ferreres, presentat a la darrera edició del Festival In-Edit), i, segon, per la pròpia banda sonora de la pel·lícula, una compilació de versions que esquiva mimetismes mandrosos per conformar un gresol de variats colors musicals amb el cançoner del cantautor de Sant Joan de Vilatorrada.

Així, i un cop iniciada l'escolta d'aquest CD doble reunit en un únic disc, un no deixa de sorprendre's (per apreciar-ho, és clar, és millor conèixer primer el repertori de The Missing Leech) amb les inesperades vides paral·leles que troben unes peces originalment senzilles i que aquí van del pop electrònic i minimalista d'Oriol S., Mad'zelle, i Pablo Acosta (”TV Crusaders”, potser el moment més àlgid de l'àlbum, amb la seva improvisació juganera ―Mad'zelle, a més, realitza un commovedor i delicat apropament a ”Vora el foc”―) al spoken word poètic de Magenta & Co (“Em sap greu (I'm sorry)”), passant per la psicodèlia folk de Ferran Palau i Esperit! (”Unicorns psicodèlics”), el pop-rock urbà -la veu recorda bastant als noranters La Rabia del Milenio- de Dino Ratso (”Confusions”), el garatge primitiu à la The White Stripes de Liannallull (”Water of life”) i sixties de L'Ana és un koala (”Somriu”; curiosament, també en la mateixa línia i amb la mateixa cançó però en anglès Psychodrome i ”Smile”), la rumba-rock esquelètica de Marc Travesset (”Undiscriminated”), el bluegrass de Tim Holehouse (”I'm sorry”), el pop lluent de Nando Caballero (”La dona dels gats”), la sòbria elegància a guitarra i veu de Marc Oliveras (”Si fòssim amants”), o l'improbable creuament de Stereolab i Atari Teenage Riot que fa venir al cap el grup format per a l'ocasió per l'equip tècnic del film, NoBandCinc (”No”).

Evidentment, també hi ha versions força menys agosarades, però sempre fetes amb innegable cor i amb detalls formals interessants, cas de la sonoritat lo-fi de Sr. Saravia (”Us trobaré a faltar”), Takeshi Goda Jr. (”A dream of a leech”), i Lach (”Missing my own show”) o, per contra, la major pulcritud pop d'El SistemÄ Suec (”Et truco, no hi ets, no sé què dir-te”), Jaume Guardia i Eduard Fabregat (”L'amic dels Beatles”), i, vessant (anti-)folk, Solé (”Procurarem”).





El doble volum (hi ha també una tercera part disponible només en format digital ―les tres es poden descarregar gratuïtament a Bandcamp, per cert―, on trobem noms com els d'Esperit! en solitari, Ran Ran Ran, Kiza02, o Sam Destral) guarda pel final un tema nou del nostre protagonista, ”Dins meu hi ha quelcom”, que, per motius personals (sense ànim de ser indiscret), deu ser el més important que ha composat, i, a més, el seu títol és la millor síntesi que es pot fer d'aquesta notable, eclèctica i amena banda sonora: totes les versions aquí recollides conserven l'ànima del Maurici.

Text: Arnau Espinach
Correcció: Pablo Gerschuni