25 de nov. 2014

COM CONTINUAR UNA GUERRA

Tiger Menja Zebra
Súper Ego
Any: 2014
Discogràfica: Music or Nothing
Tiger Menja Zebra van debutar sense notorietat els primers mesos, però de cop, semblava que tothom girava la vista cap a ells. El seu debut, Com començar una guerra, va impactar i estranyar, va costar que es decidís la opinió de la crítica però al final va quallar. Ara, dos anys després, ataquen amb nou material que, per començar, direm que no decep en absolut. Un pas més en una carrera que sembla voler forjar-se a foc.

"Quan sigui el botxí, t'apuntaré al cor. Quan siguis l'acusada, pensaré en tu. Quan estiguis entre el públic, surt del mig. Quan em cansi de tu, ens follarem". Esbossa el segon tall, la primera cançó cantada, "L'odi és una altra forma d'amor". La guerra no ha acabat. Tan sols acaba de començar.
En moments històrics de sacsejada social, la fermesa i les ganes de sang augmenten. Telenotícies rere telenotícies, el pols s'impacienta. Necessitem una fuita. Tiger Menja Zebra la troba al propi grup. Llençant ous contra icones musicals, destrossant el seu material, o escridassant el més enllà. Jo trobo la fuita comprimint el puny, serrant les dents i escoltant a tot volum aquest Súper Ego. Potser ara mateix no som al carrer amb pancartes, però la mala llet la duem a sobre.

Començarem amb el to més negatiu del disc: ha perdut sorpresa. Així com l'impacte inicial de banda nova va explotar a la cara de l'oient, amb aquest Súper Ego premem el play amb esperances, amb una idea del que volem que soni i una il·lusió de que trigarem unes mil·lèsimes de segon a atrapar el que s'està reproduint, aquest jugar a sentir que està passant. Per altra banda, també perd en explosibilitat i virulència. No és que no n'hi hagi. N'hi ha a doll, però no amb aquella intensitat punk del debut.

Això és tot el que es pot dir com a negatiu.

Hi ha dues maneres d'afrontar la davallada humana que pateix el sistema endèmic: apagar tot sistema de comunicació i aïllar-te a un lloc remot, o prendre part, revelar i revelar-se. El primer cas és sovint l'escollit pels porucs, incrèduls, partidistes i altres. El segon cas pels somniadors, pels il·lusos, pels kamikazes. "El meu primer dia al poder, ordeno arrancar totes les arrels."

Aquests dos apunts també es poden llegir en clau positiva. El disc és molt més controlat, la juguera està més pensada i refinada. Les explosions d'adrenalina estan programades mil·limètricament, els surt, de nou, aquesta dèria post rockera de textura en amunt i explotar-la en un clímax, com podem escoltar clarament a "Poder". També se'ls denota tot sovint que presencien ulls al seus clatells. El debut, com astracanada, com a voluntat de trencar amb el seu passat amb Camping, i per l'absència de descendència sonora coneguda, tenia aquella frescor que només tenen els debuts.

Súper Ego és més del mateix. Més harmonitzat, més pensat, però més del mateix. Si et va agradar Com començar una guerra, t'agradarà Súper Ego, si no, no sé què fas llegint això.

Escull. Què has escollit? On et situes? Amb els kamikazes? "Avui és un dia perfecte per començar a cremar-ho tot, i ens farem palles des de dalt d'un pont, mirant… Com el nostre món es desintegra, com es torna tot vermell."

El que sí que han millorat notablement és la manera de cantar en català. Sense tenir cap referent al cap, creen un estil propi allunyat de comparacions. Aportant, així, un altre mode d'usar la llengua a l'imaginari col·lectiu.

Així com en l'administració de textures més fluïdes i/o denses.
L'harmonització estranya de juxtaposició de climes funciona. Si bé en un primer moment poden sobtar o estranyar, amb ben poques escoltes, cançons com "Formo part d'una Societat Secreta" ja calen amb les seves formes sobtades i amorfes. De la contundència a la volubilitat en menys de mig segon.

Súper Ego és una societat secreta. "És secreta, ara ja ho saps". És molt fàcil entrar-hi. Només t'has de sotmetre a les següents regles: "No tindràs altre Déu que el PODER. Plaer i Eufòria seran la conseqüència de l'exercici del PODER. Excita la bèstia que en tu habita perquè destrossi tot el que trobi al seu pas. Eradica la paraula por de la teva realitat. Imposa, però, el terror al teu voltant, fes que s'estengui com una plaga. Realitza de tant en tant alguna tasca reparadora de la devastació que has ocasionat, potser algun dia convingui mostrar-te com un ésser magnànim o una innocent víctima."

A les acaballes d'aquest 2014 ens arriba un disc majúscul, un petit pas per Tiger Menja Zebra però un cop de puny sobre la taula del calendari.

Ara falta veure com ho porten al directe, ja que la meitat del material se l'han carregat al vídeo de presentació del disc. Igual que el bateria, aquest "Batman Latino" que arramblen contra ferros, plats i fotos de l'amic d'en Quique: llencen el cos humà del seu propi bateria.
Els vídeos de Tiger Menja Zebra són tot un altre món a comentar, però havent vist la popularitat de l'anterior i aquest, esperarem que surti el futur videoclip oficial per dedicar-hi un post sencer.
Centrem-nos en la música, i desitgem una posada en directe d'aquest Súper Ego al més aviat possible.



Els títols dels temes han estat extrets del text "Súper Ego" de Jesús Olvera que acompanyen la música al llarg del disc. Com els 30Hz, que sonen profundament durant tot el disc i que ja han causat algun desperfecte en altaveus.

"Però és que no ho enteneu? Esteu derrotats, castigats. Ningú us pren seriosament. Continuarem seguint el vostre rastre de mort."

El disc us el podeu descarregar gratuïtament al seu bandcamp:





Fotografia de portada: Arxiu
Text: Lluís Huedo
Correcció: Pol Camprubí i Raquel Molina

1 comentari:

Albert Clos ha dit...

Genial!! Molt bona crítica :D Quin discassu!
Aqui us podeu descarregar el disc amb els MP3.. les lletres, la noteta ;)

Aquí:http://bit.ly/TMZSuperEGO