21 d’oct. 2014

FIGHTER PILLOW: HEROIS DE DORMITORI AMB CAMISA DE QUADRES

Fighter Pillow
S/T
Any: 2014
Discogràfica: Hang the Dj Records
Quan era adolescent, a principis del segle XXI, pensava que la millor música del món s’havia fet durant els anys 90, probablement perquè era un ignorant i un imbècil. Amb els anys no m’he acabat de desempallegar del tot d’aquests dos adjectius, però he abandonat aquesta valoració. Tot i això, quan escolto l’indie rock d’escola ianqui d’aquesta època, o de grups amb un so que hi remeten, sento una mena de nostàlgia juvenil combinada amb una erecció de goril·la que em xucla tota la sang del cap i me’l deixa en un estat d'èxtasi.

Per això, després d’escoltar les cançons que Fighter Pillow oferien al seu bandcamp, molt especialment "Lemonade", esperava excitadíssim el debut del grup liderat per Eli Molina, ex membre de Me & The Bees. Aquest primer disc, de títol homònim, s’edita sota el segell Hang the DJ! Records, capitanejat per Èric Fuentes, que també presta les seves baquetes severes i musculoses a l’estudi de gravació.

Les onze cançons de Fighter Pillow (2014) recorden a grups com Magnapop o Throwing Muses (referències confesses i de bandera), The Gits, Sugar, The Breeders, però també a Built to Spill pels puntejats de guitarra cristal·lins i esmunyedissos, o a referents més propers en el temps i l’espai com Half Foot Outside, amb els que comparteixen unes guitarres rítmiques que aboquen riffs densos i explosius com un volcà encabronat.

Però Fighter Pillow són molt més que un conjunt de referents o una mirada al passat que em transporta a l’època en la qual mirava cada dia “Mallrats” abans d’anar a dormir. Els barcelonesos han parit un debut més addictiu que l’heroïna, amb onze hits rotunds, que només puc descriure amb un adjectiu adolescent, una mica buit però exultant, com és el d’ACOLLONANT. En destaco “Rancorous”, un mig temps amb una tornada abrasiva que ataquen tots alhora amb violència marcial, mentre la veu de l’Eli, que d’habitud sona nostàlgica amb repunts de ràbia, esclata en uns esgarips que glacen la sang.

“Eyebrow”, tercer tall del disc, compta amb una línia de baix que no em puc traure del cap, dura i lúbrica com la mamada d’un triceratops, cortesia d’en Manu. A “Gravity Axis” ens brinden una tornada d’himne que demana ser cantada amb llàgrimes, un somriure i els pulmons extenuats. La cançó que obre el debut, “79 On Flames”, evoca aquella tristesa vagament exultant que sents quan mires per la finestra cap a un dia amb un sol espatarrant mentre al cap una ressaca monstruosa et rossega l’enteniment.

“Warriors” és probablement la cançó més estúpidament feliç de totes. Ja puc estar escoltant-la al carrer, que no puc evitar seguir el ritme de la bateria picant de mans. I, ja posats, com que la cançó és l’última el disc, ja em poso a aplaudir per agrair als Fighter Pillow aquesta meravella que han fotut.


Fotografia de portada: Arxiu
Text: Joan Ferrús
Correcció: Raquel Molina