31 d’oct. 2014

ENTREVISTA AMB EL FESTIVAL CONJUNTO VACIO


 Aquest dissabte tindrà lloc a La Capsa un dels festivals més estimats per diversos dels membres d’aquest web, el Conjunto Vacío. És un festival fet a mida de la gent, sense gaires mandangues al voltant, un festival de música per descobrir i deixar que el cap bulli i regiri. Música fosca que transmet una idea diametralment oposada a la foscor: la de que es poden fer les coses d’una altra manera, fins i tot a l'hora de pensar-les o de posar-hi música. Parlem amb els seus organitzadors.

. El festival, el formeu gent implicada en altres experiències com segells, grups o botigues de discos. Qui sou Conjunto Vacío i com va començar a formar-se el festival?

El festival l'organitza la mateixa gent que formem el segell Boston Pizza Records: l'Andrea, el Pablo, el Raúl i el Sergi. En aquest cas, com que és una feinada, tenim amics i amigues que col·laboren fent menjar, cedint les seves habitacions pels grups, posant-se a la taquilla, etc. I els ho agraïm moltíssim. El festival es va començar a gestar fa un parell d'anys quan una sèrie de grups d'un entorn proper al nostre vam començar a trobar punts en comú tot i fer música no estrictament semblant. Més aviat una manera semblant d'entendre certes coses dins la música. Ens vam ajuntar l'any passat en una primera trobada i ens va agradar tant com va anar tot que vam decidir fer-ne una segona. Ens agrada pensar que més que un festival és una reunió, una experiència que té lloc un dia concret i en un espai concret on tothom, grups i públic, vivim una experiència única.

. Els grups del festival solen ser grups foscos però amb una varietat de registres molt gran, des del folk al soroll, però pots veure una unitat de to o un discurs estètic. Sembla una part de Boston Pizza, sense el costat més indie-rocker potser. Sentiu la necessitat de diferenciar aquests dos camins?

Sí que la sentim. Precisament era una de les poques coses que teníem clares des del principi, que Cønjuntø Vacíø tenia una entitat pròpia més enllà que els organitzadors siguem la mateixa gent que el segell. Hi ha una idea al darrere que té a veure amb certa reivindicació de l'obscur com a lloc des del qual crear, al marge d'allò racional o de l'ortodòxia. També té un pes important la capacitat que té per a nosaltres la música en directe de transformar-nos a molts nivells. No entenem els concerts únicament com una cosa divertida o com un espectacle. Aquesta transformació, més enllà del gust per la música que estàs escoltant o per com t'ho puguis passar, és difícil de definir, actua en un lloc molt més subjectiu i incomprensible, més fosc, en el millor i més ampli sentit del terme.

D'aquí la heterogeneïtat dels grups del festival, ens agrada que bandes que tenen sons molt diferents puguin conviure i compartir coses, que la gent que vagi al Conjunto Vacío experimenti diferents coses. No tenim cap idea preconcebuda sobre quins estils musicals han de tenir representació al festival, és quelcom més orgànic i que no té a veure estrictament amb temes musicals.

. Conjunto Vacío és un festival sense patrocinis, que té lloc a espais amb una gestió diferent a les sales "comercials", amb una política de preus molt assequible. Ens podríeu explicar una mica com us gestioneu i perquè ho feu així? A les coses que munteu amb Boston Pizza sempre veig que aneu més enllà que el simple concert o disc, que us preocupeu per crear un teixit que serveixi als demés. El segell, la tenda, els vostres grups... Tot té una relació molt forta amb el vostre entorn.


Sempre hem intentat no fer el festival en "sales comercials" precisament per poder gestionar nosaltres tot el que passa i poder controlar tots els aspectes: preus, menjar, beguda, seguretat... Això ho fem per diferents motius (que són els nostres i entenem que no tothom els comparteixi): ens agrada fer les coses a la nostra manera i ens costa molt renunciar a certs temes en una cosa tan personal com aquesta. Nosaltres som dels que creiem que la música és política, i això no ha de voler dir forçosament que hagi de tenir un discurs explícitament polític i evident, ens agrada la heterogeneïtat de discursos musicals perquè ens permeten aprendre i repensar-nos. Però és cert que hem crescut escoltant certs grups, certs segells, anant a certs concerts... I aquestes coses han forjat d'alguna manera la nostra personalitat. Finalment, el que ens importa i ens mou és fer les coses amb una visió flexible però crítica del món i la música, intentant fer les coses al marge, buscant alternatives al camí que se'ns diu que hem de recórrer i a les estructures de la indústria musical que els segells o col·lectius independents ens sentim temptats de copiar perquè "tothom ho fa". És un camí difícil i sovint no massa clar, però sentim la necessitat de fer-ho així. Tampoc volem fer d'això la nostra feina ni busquem guanyar diners, ho fem perquè ens sembla important, i alhora entenem que per algú no ho sigui. Cadascú té la seva lluita (amb sort).

I volem deixar clar que no només té a veure amb coses evidents com poden ser els patrocinis als que has fet referència. Podríem optar per un patrocini de molts tipus de marques o empreses i segurament n'hi hauria moltes que mereixerien el nostre respecte. Com sempre, el problema és el dogmatisme, estar tancat per defecte a certes coses i no veure que el món no és així, que no cal sentir que ho controlem tot, que no cal definir-ho tot. L'exemple perfecte el tenim en el mateix conflicte que hem tingut per trobar sala pel festival. En un principi havia de ser a la Nau Ivanow perquè vam pensar que era l'espai ideal, que la gent que la portava entenia aquesta manera de fer les coses, un espai on ens deixaven gestionar totes les coses que ens semblaven importants, etc. Però ha resultat que funcionen de la mateixa manera que les "sales comercials" on no volíem fer el festival. La Capsa s'acosta molt més en un principi a una "sala comercial", no podrem autogestionar tants aspectes com ens hagués agradat, però la implicació per part de les persones que la porten i la voluntat que poguéssim celebrar el festival ha estat total, i el tracte rebut ha estat increïble. Això et demostra que sempre pots estar equivocat, el que ens agrada precisament és la capacitat de repensar-nos, de no perdre mai de vista que el més important és ser crític, reflexiu i estar obert a escoltar altres discursos.

També és cert que hi ha coses que creiem que son imprescindibles per a nosaltres i a les que no volem renunciar per res del món. Una de les coses que més greu ens sap d'aquesta edició és que gairebé tots els integrants de grups que hi toquen son homes. Vam intentar que no fos així però no ha pogut ser. Per nosaltres són lluites que formen part del mateix. A vegades no entenem perquè estranya tant que certs grups o segells facin les coses d'aquesta manera o es preocupin per aquestes coses, per nosaltres sempre ha estat el més natural.

. Fa una setmana vau muntar el concert de la Molly Nilsson i Paralelo, teniu pensat  donar continuïtat a Conjunto Vacío més enllà del festival?

Sí, però sense plans concrets ni grans fites a assolir. Muntarem els concerts que ens vingui de gust muntar i editarem els discs que ens motivin. Tenim alguna cosa pensada però no sabem quan passarà ni com.

. Tornant als grups, ens pots fer un petit resum de per què vau escollir a cada un d'ells?

Xeno & Oaklander són un dels exemples més brutals actualment de l'electrònica analògica. Tenim moltes ganes de veure tots aquells trastos antics tronant a La Capsa. Els veníem seguint des del disc anterior i ha estat una sort que poguessin tocar al festival.

Fasenuova són un dels nostres grups favorits. Quan vam acabar l'anterior edició del festival vam dir "l'any que ve toquen Fasenuova", però no ens ho acabàvem de creure. I sí, ha pogut ser. Ens sembla un grup amb una personalitat increïble que va molt més enllà de dir que són els Suicide asturians. Creiem que son un grup important i combatiu, cosa que creiem que és essencial per al festival.

Marshstepper són gent de Destruction Unit, o potser hauríem de dir-ho al revés perquè no és precisament un projecte menor. Creiem que serà un dels grans moments del Cønjuntø Vacíø. Som molt fans d'Ascetic House, el segell de cassets d'un d'ells, i és un honor que un dels grans noms del noise americà actual pugui tocar.

Sempre hem dit que +++ són el tresor més ben guardat d'aquesta ciutat. Creiem que el millor que tenen és que fan cançons en majúscules. Tenen himnes absoluts i una habilitat increïble per construir cançons pop sobre bases industrials. Els rumors diuen que potser és l'últim concert que faran i si fóssim vosaltres no ens el perdríem per res del món.

Tercer Sol són el proper millor grup de la península. Els que els han vist en directe ja ho diuen. I si no, temps al temps.

Polígono Hindú Astral és un grup difícil de veure en directe i això que el que han tret fins ara promet moltíssim. Si us agrada la electrònica minimalista alemanya dels 70 possiblement us encantin. Sembla que ara graven un LP per fi. Gent d'Antiguo Régimen i bons amics nostres.

Híbrida, Nen i Cavall son gent amb anys a l'esquena fent música i sempre mantenint-se al marge dels corrents i la "tonteria". Com dèiem abans, un grup combatiu a la seva manera, autoeditant-se des de fa anys. El seu primer disc "Permaforst" ens va agradar moltíssim quan va sortir i vam pensar que seria un grup molt maco per obrir el festival. És el grup més pop d'aquesta edició, que ens ha quedat bastant electrònica finalment.

(La entrevista la hem contestat el Sergi i l'Andrea, dues de les persones del col·lectiu que organitza aquest festival)





+ info i entrades AQUI
El festival ha preparat un recopilatori amb cançons inèdites de tots els grups, que vénen amb les entrades i posen a disposició de qui les vulgui sentir AQUI

Fotografia de portada: XX 
Text: Quique Ramos (preguntes) + Conjunto Vacio (respostes)
Correcció: Pol Camprubí