15 d’oct. 2014

‘CACHITOS DE HIERRO Y CROMO’, UN OASI MUSICAL


A la televisió actual és bastant difícil trobar un programa dedicat a la música, per tant quan en detectem un i, a més, bo, val la pena reivindicar-lo i recomanar-lo. És el cas de Cachitos de hierro y cromo, una proposta de La2 que ha aconseguit guanyar-se l’afició dels amants de la música i l’arqueologia televisiva. Una petita joia que malgrat emetre’s en una cadena minoritària ha rebut el recolzament dels espectadors.

La segona cadena pública acompanyada de Radio3 s’ha submergit a l’arxiu de TVE per trobar tot tipus d’imatges musicals. L’estructura del programa és senzilla però al mateix temps addictiva. Com si es tractés d’un àlbum de retalls, es recopilen fragments de cançons i actuacions sota una temàtica concreta.

La transversalitat dels fils conductors que fa servir el programa permet fer un repàs històric molt complet. Des de la música de benzinera a aquells grups d'un sol èxit. És inevitable quedar-se enganxat davant del televisor deixant-se endur per la nostàlgia i el frikisme d’alguns personatges del món de la música. Una de les grans virtuts d’aquest programa és aconseguir un producte entretingut i de qualitat amb la mínima inversió, ja que tot el material el tenen a casa. La clau es troba en la combinació dels fragments, en els comentaris irònics que acompanyen els vídeos i, sobretot, les temàtiques sota les quals s’agrupen les actuacions o els videoclips.

 Molts ens vam fer fans de Cachitos la nit de cap d’any quan, cansats dels programes típics i refregits, vam anar a parar a La2 i ja no vam poder deixar de mirar la pantalla. És imprescindible per gaudir del programa estar atent a les reaccions que provoca a les xarxes socials. Només xafardejant una mica el Twitter us adonareu que no sou els únics que vau ballar cançons de les quals ara us avergonyiu.



Fotografia de portada: TVE 
Text: Alejandra Palés
Correcció: Pablo Gerschuni