16 de set. 2014

UN BON TROS DE CEL

Germà Aire
Balla del cel
Any: 2014
Discogràfica:Famèlic
El seu debut és tot el que un disc de debut no sempre és: madur, centrat i infinitament mesurat. Tampoc és que siguin nous en això de fer cançons. Tots dos són integrants de Mates Mates, i certament hi ha esteles dels Mates corrent per sobre d'alguns moments del disc, però han sabut allunyar-se'n prou com perquè no pugui ser una comparació ni clara ni neta.

De fet, un dels punts forts del disc és que defuig l'etiqueta fàcil. A l'Andreu i en Luca se'ls noten uns backgrounds amples i profunds. No es deixen encabir en una definició fàcil. Tenen espurnes de dream pop, uns aires que, a estones, els acosten al progressiu català de finals dels 60 i inicis dels 70, o apunts de folk intimista. Fins i tot s'atreveixen a pujar el tempo del disc a “Estructura”, amb una esgarrapada de kraut còsmic amable a l'estil d'Harmonia, pel so i per un ús equilibrat del motorik.

Si tot això escrit sembla un garbuix difícil de definir, només cal una primera escolta per veure fins a quin punt han arribat a enfocar la seva proposta. No hi ha cap cançó d'aquelles d'emplenar el disc. És un disc curt, però el pes és net. No sobra res, i això és d'agrair. Vuit temes, vuit hits de pop oníric i lluminós. Però no per oníric, menys vitalista. No es perden en les textures ensucrades i nebuloses, mantenen els temes amb els peus a terra mitjançant una base rítmica molt menys delicada del que sembla en un principi. Els arranjaments, molt i molt treballats dins una instrumentació molt rica, no amaguen les cançons ni les idees primàries. Saben sonar sofisticats sense perdre ni un gram de punch i amb tota la intencionalitat del món han parit un molt bon llarga durada de debut.

Una bona carta de presentació, amb un disc curt, que de tan convincent, deixa amb ganes de més.


Fotografia de portada: Famèlic
Text: Xavi Carreras
Correcció: Pol Camprubí