9 de set. 2014

LLEGIR I ESCRIURE #23 'ESTRATEGIAS SOBRENATURALES PARA MONTAR UN GRUPO DE ROCK'


Estrategias Sobrenaturales para montar un grupo de rock
Ian Svenonius
(Traducció de Carles Andreu)
Any: 2014
Editorial: Blackie Books



Quan l'Ian Svenonius és a sobre d'un escenari contagia, excepte a l'Aïda Camprubí, una fal·lera difícil d'explicar. Una mena de monstre escènic, reverend del Rock i camarada heroic s'apodera dels llistons. Veure l'Ian Svenonius en directe ajuda a entendre la mística de les celebritats, per cèlebre i per veritat, de les llegendes. Quan Blackie Books va traduir el seu Supernatural Strategies for making a Rock'n'Roll Group m'hi vaig abocar directe. I encara estic trasbalsat. Aquest llibre hauria d'estar a tots els calaixos de totes les tauletes de nit de tots els motels de tots els Estats Units.

El llibre, clarament dividit en dues parts, parteix de la següent premissa: les estrelles del Rock no volen explicar la fórmula de l'èxit consistent en muntar una banda, no volen competència, així doncs, l'Svenonius pregunta les claus a estrelles del Rock difuntes.
Així doncs, l'autor s'empesca unes sessions d'espiritisme perquè les llegendes passades, Brian Jones, Buddy Holly, Jimy Hendrix, o Paul McCartney (que no està mort però es veu que passa molt de temps entre els esperits), expliquin per enrevessats sistemes de comunicació, paraules formades per espaguetis "al dente" a la paret, bombetes amb codi Morse o amb sal i pebre al terra, les paraules exactes i precises que us diria el propi Ian Svenonius si tingués un humor corrosiu i disparés amb molta precisió cap al seu propi país, cap al comerç del Rock i cap a tota la faràndula que envolta la suposada fama musical. Coincidències de la vida.



La primera part, on es succeeixen les constel·lacions de músics del més enllà, apuntala, Svenonius, què és això del Rock. Cal entendre bé què és i per què es produeix el Rock per poder-hi entaforar els nassos al bell mig de l'estrellat.
Fa palès com el Rock és i ha sigut l'eina més atractiva i efectiva de pressió del capitalisme yankee de fronteres enfora. Just per davant de les produccions de Hollywood. Els joves alternatius de l'altra banda del teló d'acer volien formar grups, escoltar la música americana del moment. Volien ser més americans.

Svenonius ens transcriu les paraules rebudes de l'altre món per il·lustrar-nos perquè se'n diu "grup" de música. Una banda, com la dels Latin Kings, amb la voluntat de pertinença i de cohesió intrínseca i separadora de tot allò aliè al propi grup.

Ens dissecciona la història de les bandes per tal de retornar-nos la capacitat d'entendre què és el que tenen d'atractiu i així poder-ho copsar en una futura banda d'èxit.

La segona part es deixa de presentacions i introduccions de cada un dels morts per desenfundar el punyal i anar a la jugula del consell de savis del Rock.
Amb una ironia molt fina i un saber estar envejable, obre en canal la indústria, de la més a la menys alternativa, de la més a la menys llunyana, per posar-nos en situació i permetre'ns agafar perspectiva de tot allò que escoltem i/o veiem.

Qualsevol amant de la música es pot sentir assenyalat i decebut amb ell mateix llegint les dures paraules didàctiques que Svenonius ofereix. Fins i tot pot caure en la depressió constructiva al adonar-se que, a la fi, muntar un grup de rock és promoure el sistema que tot sovint es vol criticar formant el grup. Ser la crítica afable permet que que el sistema s'expandeixi en forma de vacuna. El mal menor que serveix per exclamar que sí hi ha alternativa i poder atorgar la tranquil·litat als que no volen ser com tothom sense que surtin del sistema.

Però, d'altra banda, té una de les sentències més precioses que he sentit dir mai a ningú a favor de la música. Svevonius afirma que en aquests temps en què es promociona i s'enalteix l'individualisme i els èxits individuals, formar un grup i amagar-se sota un nom comú és un acte de sabotatge al sistema.

Com sempre, Amén, Svenonius, Amén.



Fotografia de portada: Arxiu
Text: Lluís Huedo
Correcció: Raquel Molina