10 de set. 2014

CÓMICS I FANZINES CONTRA LA DEPRESSIÓ POST-VACACIONAL


Hi ha qui aprofita l’estiu per devorar llibres, per encetar un totxo clàssic o per acabar heroicament aquella novel·la que durant tot l’any ha deixat a la tauleta de nit (o a la estanteria del lavabo). Però també hi ha una darrera opció, la nostra preferida que data de quan comença setembre, l’era de la depressió post-vacacional: són les lectures a temps parcial, breus i amenes, com els còmics o els recopilatoris de fanzines, que no reclamen molta atenció i que si et cau el punt, els pots obrir per qualsevol altra pàgina i no hauràs perdut el fil. Com qui diu, és plantar la tovallola per aprofitar els últims indicis de sol i de platja i encetar aquestes propostes per on et vingui de gust. Com si les vols començar pel final o llegir del revés! Aptes per il·lustradors, melòmans o curiosos. També és la millor opció pels mandrosos que no hem obert un llibre en tot l’any, i que volem complir la quota literària. Aquí les nostres preferides:



FANZINE ENFERMO
Fa uns anys estava obsessionat amb aquest fanzine. Crec que era el millor fanzine de còmic de la seva època i tots els autors eren i són un referent pels dibuixants de la nova generació de còmic alternatiu. Els arguments i estils de les historietes eren prou variades, però es deia que la majoria es caracteritzaven per un toc una mica sinistre. Uns anys després Astiberri va decidir reeditar-ho tot en aquest totxo amb els 8 números i un número extra que van fer expressament per a l'edició.  (SP)



BRIGITTE
Tot el que fa la berlinesa Aisha Franz em sembla meravellós. En castellà de moment només podem trobar Planeta Tierra, que La Cúpula ha editat recentment. Però el que avui recomanem és aquest recopilatori dels fanzines Brigitte, una història sobre una gossa agent especial que us submergirà en un món jamesbonià passat pel filtre del còmic alternatiu i surrealista. Bonic, enrevessat i supertrepidant. (SP)



THE CITY IS ABLAZE!
La Karren Ablaze i el seu equip escriuen sense cap tipus de rigor periodístic. La idea és vomitar la experiència personal, les seves inquietuds musicals i fer un bon rentat d’estomac. Segur que has sentit l'expressió “si es mossegués la llengua, s’enverinaria”, aquest fanzine és el placebo perfecte per a purgar-se. Assentats a la ciutat universitària de Leeds, fan de crisàlide de bona part de l'indie britànic i també de l'americà. No tenen problema amb enemistar-se amb els Sonic Youth, criticant-los per un excés d’actitud ‘cool’ i pel seu pas precipitat cap a una multinacional (res que no hagin fet altres grups de l'època), però també fan entrevistes brillants. Coneixem íntimament la personalitat dels grups gràcies a escrits d’estar per casa, on es veuen els tics i les manies d’uns i d'altres, on el mite cau a terra i els nostres herois es transformen en GENT NORMAL. A destacar,  l’article dedicat a com les dones van fer evolucionar el so clàssic del college rock, (Throwing Muses, My Bloody Valentine o la Jane Bromley d’AC Temple) i una entrevista a la Courtney Love, on se’ns mostra com una inspiradora riot i no com una còpia histèrica de la Nancy Spungen.   (AC)



STAMP
Stamp podria ser l’equivalent d’Ablaze a l'espanyola, si no fos per dos petits motius: un és el pop i l’altre, que la escena nacional aquí era minúscula comparada amb l'activitat que es vivia a Leeds. Mentre nosaltres fèiem mans i mànigues, els altres nedaven en l’abundància, però tenien el mateix motor, completament subjectiu, inquiet i apassionat. Ambdues publicacions daten de finals de la dècada dels 80 i principis dels 90, les dues exercien de prescriptores, preparaven combinats de bandes autòctones i estrangeres, editaven flexidiscos i tenien una fixació comú per Sarah Records. El millor de Stamp? Que està plagat de referències pròximes, com les folklòriques i les galetes Chiquilín. L'edició és molt més clara i intuïtiva. I sens dubte, el que el fa el millor aliat per endur-te’l a la platja, és el recopilatori en petit format. Si t’emportes l’Ablaze, tens més possibilitats d’acabar enterrat, i no només sota sorra. (AC)



TREASURY OF MINI COMICS, VOLUME ONE
“Treasury of mini comics” podria ser un tractat enciclopèdic sobre la creació i evolució de les publicacions DIY: el naixement d'una escena gairebé per intuïció, la creació d'una xarxa d'interessos comuns, la distribució, les desenes de micro-escenes dins la mateixa xarxa, els artistes convertits en referents, l'absorció per part d'una comunitat més gran (més mainstream si voleu) i les explosions derivades d'aquest reconeixement. El format del llibre és semblant al de l'estàndard dels mini-còmics, un A6, i en més de 800 pàgines recull cronològicament des dels primers mini-còmics sorgits a l'ombra del comix underground dels 60 fins als nostres dies, amb interessantíssimes entrevistes a alguns dels seus autors. Hi podeu trobar còmics autobiogràfics, superherois absurds, acudits sobre polles, il·lustracions malaltisses, paràboles religioses, comentaris polítics per la via del surrealisme, alguns intents de llistar i connectar fanzines i mini-còmics de tota l'Amèrica del Nord (terreny que cobreix aquest primer volum) i, fins i tot, còmics fets des de la presó. Llegit d'una tirada és aclaparador i inspirador a parts iguals. Aprofito l'espai per picar l'ullet a editorials com Apa Apa, Fulgencio Pimentel, Entrecomics, Bang! o Belleza Infinita per veure si s'animen a fer el mateix amb fanzines i mini-còmics de per aquí. Per demanar que no quedi. (QR)



THE RIOT GRRRL COLLECTION
Totes i cada una de les pàgines que formen part d'aquest llibre són tan al·lucinants que es fa difícil concentrar-se per llegir-lo. Comences un article i només acabar-lo, ja et poses a fullejar el llibre sencer per 207ena vegada. El moviment Riot Grrrl és probablement el darrer moviment musical al món occidental capaç de canviar per sempre el paradigma. Arrelat amb força dins l'escena punk i DIY, va donar una nova perspectiva al feminisme i va aportar eines valuosíssimes a qualsevol forma d'activisme cultural. El llibre cobreix des dels primers fanzines i flyers a finals dels 80 fins la gran desbandada a la segona meitat dels 90. L'ordre és gairebé sempre cronològic i molt emocionant. Des de fanzines i flyers isolats, gairebé crits en el no-res, a les connexions entre ments afins, la voluntat de crear un moviment organitzat i la posterior organització de xarxes inclusives i tot i així radicals. Tots els continguts encara tenen un valor capital: parlen de polítiques de gènere, d'auto-defensa, de no estar sola, d'escapar de nocius ideals vitals, de recolzar-se, i ho fan amb severitat però també amb humor, de forma intuïtiva els primers anys i de seguida amb concreció i voluntat de canvi. Visualment és una meravella: les pàgines dels fanzines i flyers sobre un fons blanc, un format senzill i pla on cada pàgina és plena de sentiments potents i esperit de lluita. (QR)



SHOOK DOWN UNDERZINE 1
No cal esperar que ningú els recopili perquè està passant ARA al nostre costat. Els amics del webzine Shook Down han fet un fanzine imprès generosíssim en continguts (142 pàgines!) que seran familiars als seguidors de la web i faran les delícies de qui li agrada descobrir i buscar música que no surt enlloc més. Aquesta és la seva major virtut (parlar de grups desconeguts, molts encara en plena gestació) i alhora el seu defecte més gran. El fet que hi hagi tantes entrevistes a grups que gairebé no han tingut temps de fer-se fa que part dels continguts siguin una mica farragosos, per intercanviables. El fanzine inclou un article coral sobre Kathleen Hanna i el moviment Riot Grrrl, que pot servir d'introducció perfecta a qualsevol amb una mica d'interès pel tema, donant relleu a alguns col·lectius feministes locals com ara la interessant editorial de fanzines Bombas Para Desayunar. Per mi, el millor d'aquest primer número són les entrevistes als grups del col·lectiu Hi Jauh-USB (Tirana i Gúdar): millor com més a prop. El podeu trobar a Dead Moon, Ultra Local, Bcore i Apolo Store, o contactant directament amb ells. Imprescindible. (QR)





Fotografia de portada: Fanzine enfermo
Text: Aïda Camprubí, Sergi Puyol i Quique Ramos

Correcció: Pablo Gerschuni