29 de set. 2014

ANGEL OLSEN: "AL DISC HI HA UNA MESCLA DE POSITIVITAT I FOSCOR"


Demà dimarts Angel Olsen toca a La 2, i això no passa cada dia. Per si encara no us ha arribat: l'Angel Olsen -tal com ha demostrat amb el seu segon disc, Burn Your Fire For No Witness- és la millor cantautora pop-folk del moment. I això de cantautora pop-flok ho dic per posar una mica de límit i no dir que és la millor a seques ja que, en realitat, el que fa transcendeix qualsevol ridícula etiqueta. Això sí, és d'aquelles que no deixen indiferent, o t'agrada o no t'agrada. I si encara no t'agrada corre a escoltar "Unfucktheworld", "Free" o "If it's alive it will". O deixeu-vos d'hòsties i simplement correu a comprar l'entrada, que malgrat que ella digui que no sempre es pot donar el mateix sobre l'escenari, si dóna una desena part del que va donar al Barts el passat Primavera Sound haurà valgut la pena. També diu altres coses.

Benvinguts! És un plaer que torneu a estar per Europa. M'imagino que la gran acollida que ha tingut del disc pot arribar a ser una mica aclaparant. Contents de tornar a ser per aquí? Com han anat aquests últims mesos?
És un gust tornar a ser aquí! Estem treballant molt i alhora estem podent veure llocs preciosos. Aquest any hem passat tant temps a la carretera que quan vaig a casa es fa molt estrany tenir tant de temps per pensar i estar sola.

Al nou disc, Burn Your Fire For No Witness, malgrat encara hi ha folk, has tendit a un so més elèctric, has format un grup i fins i tot has tornat una mica a la reverb de l'EP. Quan vas començar a escriure aquestes cançons tenies ja en ment formar el grup i el so que li volies donar al nou disc?
No sabia que trobaria un grup ni que seria capaç d'adaptar-me a tots aquests canvis, però n'hi ha hagut molts. Vaig escriure moltes de les cançons abans que forméssim el grup, excepte les últimes dues, "White Fire" i "Enemy". Quan m'ajunto amb algú mai sé de quina manera canviaran o es formaran les cançons al moment de gravar-les. Suposo que m'agradava el so de les primeres gravacions però volia mesclar-ho amb una mica de reverb, posar-ne en alguns temes i a d'altres no.

Fins a quin punt el grup va participar en el procés creatiu?
Crec que el grup aporta molt sentiment a les cançons de volums més forts, omplint-les amb les seves personalitats, aportant notes a estructures que jo he dissenyat, però mai suprimint-les o demanant-me de canviar-les.

El passat mes de maig al concert que vas fer al BARTS – cloenda del Primavera Sound – abans de tocar la tremenda "White Fire" vas dir “és difícil tocar una cançó trista quan estàs content, i és difícil tocar una cançó feliç quan estàs trist” però te'n vas sortir de meravella. Als directes, sempre has tocat amb aquesta intensitat? Surt de manera natural o s'aprèn i es practica?
Quan toques cada dia és difícil aportar exactament la mateixa energia a la mateixa cançó cada nit – però, sigui com sigui, tendeixo a ficar-me en el personatge pel bé del to de la cançó.



Què necessites per tal d'escriure una cançó?
Un ritme d'alguna mena, una cadència, i finalment paraules que es complementin amb la melodia.

I a l'hora de fer-les penses en qui les escoltarà? No necessàriament si els agradarà o no, sinó més aviat a quin públic vols arribar, què vols que sentin...
Sí, suposo que sovint penso en un escenari en el que certs personatges potser entenen a què es refereix la cançó, però a l'hora sense adreçar-me mai decididament a algú en concret.

La majoria de cançons del nou disc tendeixen a anar a racons foscos, parlen sobre la solitud i el intentar sortir-se'n. Tot i així l'última cançó – "Windows" – és un tema preciós en el que sembla que et parlis a tu mateixa i et preguntes “what's so wrong with the light?”. I doncs, quin problema hi ha amb la llum?
En realitat no li estic parlant a ningú però la pregunta es planteja. Sento que al disc hi ha una mescla de positivitat i foscor, i aquesta cançó en concret pren un nou angle, i per això vaig pensar que estaria bé acabar el disc amb aquesta.

Quins grups o cantautors són els que més escoltes?
Oh, escolto molt al Cass Mccombs, Jayne Bartell, The Clean, Rocky Erickson, Smog, Thin Lizzy, and Rolling Stones. Ara he començat a escoltar a Frank Sinatra per primera vegada.

Allò que sentim i pensem dins nostre també és experiència, però a les teves cançons això sembla guanyar tanta importància com l'experiència real. Per a tu fins a quin punt són els pensaments, les fantasies, etc., tan importants com allò que suposadament vivim i experimentem amb els altres?
Són igual de reals, i quan ens allunyem o el temps se'ns enduu la gent, el record és tot el que tenim. La impressió del que en un moment va ser real és tot el que queda. I malgrat que la impressió i el fet real difereixen moltíssim l'un de l'altre, la impressió i/o les nostres fantasies revelen una cosa inevitable i certa sobre nosaltres mateixos, qui som.

I per acabar, després de tants mesos de gira i amb encara alguns per endavant, què és el que més et ve de gust a l'acabar?
Em ve de gust dormir al meu llit, el simple plaer de ser a un lloc i no haver de carregar la meva maleta. També he estat gravant coses a casa i hi ha peces en les que m'agradaria passar-me una estona treballant-hi.


Fotografia de portada: Arxiu
Text: Núria Curran
Correcció: Raquel Molina