22 de jul. 2014

ALIMENT ENS ENVIARAN AL CEMENTIRI

Aliment
Nightmare Girl b/w Cementiri
Any: 2014
Discogràfica: La Castanya
Aliment han tret un EP i ja estàvem tardant a ressenyar-lo en aquesta Santa Casa. Ens estàvem discutint qui i com ho faria. M’ha tocat a mi perquè no hi tinc cap vincle de sang, però qui pensi que ho faig per favoritismes, té tota la raó del món. Tinc favoritismes! Si toquen al showcase del Primavera Sound i els hem d’anar a veure i deixar de banda alguna proposta grossa internacional, allà estarem per fer pinya. Si cal marxar corrents quan acabi l'última cançó, que encara no hagin ni desendollat un ampli, per enganxar l'última meitat de Thee Oh Sees, així ha de ser. El millor és que segurament haurem ballat més amb Aliment, ens haurem trepitjat, suat, desencaixat la gola i tirat més birra per sobre. Perquè ens les coneixem totes i que treguin un 7” amb dos temes acabats de sortir del forn és motiu de celebració, de salmodiar, d’udolar i d’aixecar punys i monyons. Aliment algun dia ens mataran o, si més no, ens escurçaran la vida.

Després de la declaració d’intencions, perquè abans que us feu mala sang, és millor dir-ho d'entrada, ve el tema del 7”. A tots els que frikegem una mica amb els vinils ens emociona aquest format. La immediatesa, els hits escollits, les cares B i estar amb els ulls fora d’òrbita enganxats al plat per girar-lo una vegada i una altra, decidint quina de les dues meitats ens agrada més. Tot i que l’EP té de títol Nightmare Girl, la meva preferida és “Cementiri”, que per la lletra em recorda estranyament el títol de la novel·la d’en Boris Vian Escopiré sobre les vostres tombes (J’irai cracher sur vos tombes). Dic estranyament perquè ni parla del racisme, ni la cosa va d’escopir.

Hi ha dos mites entorn d'aquesta cançó, el primer és que ens agafa per sorpresa que cantin en català. L’Edu ja té l’idioma dominat amb Univers, però de moment aquesta ha estat una excepció per Aliment. El segon és què coi diuen quan canten “+++++, em sents? Ballarem sobre la tomba fins que la desenterrem!”. Les apostes anaven per ‘mossa’, ‘molsa’, ‘molta’... resulta que diuen ‘mou-te!’. Per un cop que canten en català i no els entenc. No cal dir que vaig perdre els diners.

Per documentar a què sonaven les noves cançons, he expedit el meu enviat especial a investigar el seu Lastfm, no té pèrdua. The Marked Men, Futuro Terror, M.O.T.O., The Barreracudas, els Beatles (sí, els Beatles) i Hüsker Dü. Bé, potser amb aquests dos últims no l’hem encertat, però en general la cosa va per aquí. Ells escolten música a un nivell esquizofrènic i generalment això s’acaba traduint al disc que fan, salvant les distàncies i fent valer el seu segell personal. Trobem garatge brut i histèric cantat a tres veus i amb l’al·licient que l’Edu es torna cada cop més boig amb la guitarra. Aviat li farà la competència en J. Macís en matèria de solos. En Pol toca uns ritmes de perdre les sabates, el seny i les ulleres. I l’Ignasi no perd la pista, amb unes línies agudes i predominants per omplir els buits. Encara em sorprèn que no els hagin ressenyat al Pitchfork!





Fotografia de portada: Arxiu
Text: Aïda Camprubí
Correcció: Marta C.

1 comentari:

Toni Hernàndez ha dit...

"Bailaré sobre tu tumba" (Siniestro Total)